La porta de la felicitat

Diu Kierkegaard que “la porta de la felicitat s’obre cap a dins” així que “cal retirar-se una mica per obrir-la”

El camí interior no és fàcil però els canvis sempre es donen des de l’interior, els canvis de l’exterior es produeixen com a conseqüència.

La vida és un continu aprenentatge i les casualitats no existeixen, com deia Borja Vilaseca en un article en El País, en què feia esment a dues lleis (la de la sincronicitat i la del karma) i una teoria (la del caos).  

Aquestes proven que els successos en les nostres vides tenen la finalitat de l’ aprenentatge i que els provoquem amb les nostres decisions, responent a les nostres necessitats del moment, sense adonar-nos que en realitat necessitem molt poc per ser feliços. 

Santandreu opina que “la nostra pròpia responsabilitat és tan simple com ocupar-nos de nosaltres mateixos” i només això ja ens porta a la felicitat.

No cal buscar respostes a totes les preguntes, ni solució a tots els problemes, cal escoltar el nostre interior, retirar-nos una mica, intentar conèixer les nostres emocions i actuar conforme a elles.

Li diuen “ser autèntic/a”, “ser honest/a”, “ser valent/a”, “ser fidel a un/a mateix/a”.

I aquí és quan s’ obre la porta de la felicitat.

Sembla fàcil... però cal entrenar...

Referències:
- Vilaseca, Borja (2011): “Las casualidades no existen”. El País. Març 2011.

- Santandreu, Rafael: “El arte de no amargarse la vida”. Editorial Oniro. Paidós Divulgación. 2014