dimarts, 15 de desembre del 2015

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga
CAPÍTOL XXV


Reflexions sobre la pràctica professional

Haver de treballar en la planificació de la intervenció (PAC3), m’esta obligant a reflexionar sobre la funció pròpia dels professionals i en concret del / de la psicopedagog/a.

He estat llegint a Parellada[1] per suggeriment d’una companya en una altra assignatura i he recollit algunes de les concrecions de la pràctica des de la pedagogia sistèmica que m’ajuden en aquestes reflexions:

  •       Atendre i enfocar la tasca que  en cada moment tenim encomanada i no dispersar-se volent resoldre-ho tot.
  •    Acceptar el context, respectant-lo i evitant judicis o comparatives i valorant els petits canvis provocats amb la complicitat de moltes persones.
  •     Mantenir com a principi de la intervenció, la inclusió (L’Escola Antonio Machado es defineix amb un projecte inclusiu)
  •      Ampliar la mirada integrant a tots els agents implicats
  •     Afinar la sensibilitat cap a qualsevol aportació en un sistema d’interaccions que genera un context d’aprenentatge molt ric.
  •     Millorar les nostres percepcions sobre els comportaments per prendre en consideració els rols, motivacions i emfasitzar amb les actuacions.
  •    Aprofitar la pràctica per a reflexionar sobre les pròpies motivacions a l’hora de prendre decisions o realitzar accions i la satisfacció d’assolir objectius comuns.




També m’ha ajudat una lectura del text de la PAC1 en què ja vaig recollir algunes idees sobre la identitat de la professió que es torna variable en el moment de la posada en pràctica, en el moment en què es projecta en la realitat social (Climent Ginès, 2011).

Llavors, tenint en compte el projecte de l’Escola Machado, ja vaig avançar la impossibilitat d’establir uns límits clars de la intervenció i la qüestió és que es tractarà d’una col·laboració global en què s’acaben barrejant funcions d’assessoria i consultoria i d’altres de participació i cooperació.

La finalitat final serà la de col·laborar en la millora de la qualitat del processos obtenint també la prevenció de possibles problemàtiques futures derivades del fet educatiu.

La proposta de l’Orientació Acadèmica reflectida en un document, treballarà a favor de la participació, la col·laboració, la reflexió i en definitiva, els dos principis en que es fonamenta el procés educatiu en el centre: la inclusió social i l’aprofundiment intel·lectual.

El fet de crear un Pla d’Orientació reforçarà el procés sobre el qual ja hi treballen d’“apoderament docent[2], que es refereix a la delegació o transmissió de poder de decisió, en la col·laboració, com a forma d’implicar-se i buscar les pròpies solucions.

Així, la pràctica pot representar una continuïtat dins les accions d’interacció que l’Escola es proposa per afavorir “el coneixement, la implicació i el compromís” per a construir unes relacions que responen a l’objectiu que fonamenta el procés educatiu d’una manera natural i holística.

La transició entre la primària i la secundaria és una situació que posa a prova tot el sistema i en que los recursos de la comunidad pueden ser importantes” (Jaume Funes, Orientación y acompañamiento en las transiciones).

Per això, es tracta de facilitar la connexió dels alumnes amb els adults de referència en els propers anys, ubicant-los en els seus nous grups, generant dinàmiques d’integració en un entorn més ampli, amb noves tasques i aprofitar tota aquesta evolució per a adquirir recursos no només per aquesta transició, sinó per altres transicions al llarg de la vida.


*******************************************************************************



[1] Parellada, C. (2007): “La pedagogia sistémica: la educación siguie latiendo al compàs de los tiempos. Aula de Infantil, núm 35. Enero-febrero 2007.

[2] Forma catalana normalitzada, i difosa ja des de l’any 2002, per a designar el concepte de l’àmbit de la sociologia i l’empresa conegut en anglès com a empowerment . Descripció del TERMCAT: (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/157/ )

dimecres, 9 de desembre del 2015



Diari de pràctiques d’una psicopedagoga
CAPÍTOL XXIV

Justificació i objectius



Un Pla d’Orientació i Acció Tutorial, vist com a instrument pedagògic
que pot articular el conjunt d’actuacions dels equips docents i també del centre en el seu conjunt ha de perseguir la formació integral, atenent a les necessitats personals i a les característiques particulars de la comunitat.  Així, en aquesta acció tutorial cal tenir molt present el rol de les famílies.



La tutoria és una activitat inherent en la funció de mestres per tal de facilitar la integració personal en els processos d’Ensenyament-Aprenentatge dels alumnes, però cal tenir en compte també la importància que te en l’objectiu de “fer persones”, és a dir, ensenyar a “pensar”, a “decidir”, a “conviure”, a “reflexionar”, a “entendre”, a “relacionar-se”... en definitiva, a “madurar”.

**************************************

Es tractaria de portar a terme una funció formativa i una funció instructiva que dona resposta a la necessitat d’estratègia col·laborativa entre la comunitat educativa.
Els canvis en el context i en l’orientació que experimenten els alumnes i les famílies en el trànsit d’una etapa a l’altra, provoquen ansietat i pors que requeriran d’un tractament especial i una planificació adaptada per tal de minimitzar les incerteses que comporten.

Facilitar als alumnes la presa de decisions en relació amb el seu propi itinerari acadèmic i professional, serà un dels objectius clau per la programació d’un Pla d’orientació acadèmica i professional (en endavant POAP), sobretot si és dona la circumstància d’un canvi de centre.