DIARI D'UN VOLUNTARIAT:

FORMACIÓN SOBRE LA SEGURIDAD DE LAS PERSONAS MAYORES

___________________________________________________________________

Cada vez más nuestra sociedad toma conciencia sobre la situación y el papel de las personas mayores en ámbitos bien diferentes del recorrido vital de las personas.

La semana pasada tuvo lugar en Barcelona una Jornada que organizaba el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya sobre "La seguretat de les persones grans".

El objetivo: valorar y poner de relieve adecuadamente la situación de las personas mayores en la sociedad actual que obliga a afrontar nuevos retos para proteger adecuadamente a un colectivo que presenta vulnerabilidades concretes y reales, de manera que se puedan ofrecer soluciones que permitan que estas personas llevan a cabo sus actividades diarias de manera libre y satisfactoria.
Entonces, la jornada se convirtió en un espacio para conocer y debatir sobre las potencialidades y las vulnerabilidades del colectivo de las personas mayores en las circunstancias sociales actuales.

material de información de la Generalitat de Catalunya

En el programa hubieron ponencias como: 
- "La sociedad envejece: nuevos retos en seguridad para personas mayores. Una reflexión", impartida por Iratxe Herrero Zárate, una analista del crimen, socióloga y gerontóloga, bilbaina que analizó los cambios y fenómenos sociales recientes como las nuevas lecturas del envejecimiento, las situaciones de dependéncia actuales y las nuevas demandas sociales, aportando reflexiones éticas (como el concepto del "buen trato") y fundamentando una nueva disciplina, "la Gerontocriminologia".
Defendía como nuevos retos la actitud integral para interrelacionar las variables de la singularidad victimológica de las personas mayores.
Proponía medidas como establecer una legislación más equitativa, potenciar la investigación y el análisis, orientar la investigación a la planificación, crear campañas sensibilizadoras con una imagen de las personas mayores más adecuada y impartir formación para las personas mayores y sus cuidadores, en medidas de autoprotección.
- "Psicologia de l'envelliment", de Isabel Iborra, coordinadora de postgrados de la facultad de Psicología, codirectora del Máster en Resolución de Conflictos y el Máster en Psicología Jurídica y también profesora en los grados de Psicología y Criminología de la Universidad Católica de Valencia, quien abundó en la descripción del proceso de envejecimiento y sus síntomas más comunes y la relación de éstos con la indefensión ante el maltrato, haciendo una enumeración de los posibles tipos de maltrato, una vez definido éste.
Así, hubo todo un repaso del maltrato físico, el psicológico, la negligencia el abuso económico y el abuso sexual, todos ellos diferentes maneras de maltrato que sufren las personas mayores, habiendo diferentes factores de riesgo (el edadismo es un factor de riesgo cultural) y otros factores llamados "precipitantes" (que son los que desencadenan los hechos, siendo el punto final del drama, del acto delictivo).  
Su propuesta era una primaria: sensibilizar, una secundaria: protocolizar y una terciaria: los programas de tratamiento y los protocolos de rehabilitación propiamente dichos.
- "La proteció jurídica del patrimoni de les persones grans", va ser el tema de Jordi Muñoz, presidente de la Comissió dels Drets de la Gent Gran del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) y miembro de  EIMA (Associació per a la Investigació del Maltractament a les Persones Grans), quien, después de enumerar algunas de las causas que llevan a las personas mayores a ser un colectivo más desprotegido en este àmbito, apuntó hacia una serie de recursos legales que bien administrados pueden servir de garante de estos derechos: la autotutela, el poder preventivo, la asistencia, el patrimonio protegido, el pacto sucesorio, el contrato de alimentos, etc.  También explicó algunas previsiones patrimoniales: el contrato vitalicio, la hipoteca inversa, los productos bancarios y financieros y el testamento y la donación.
Otras medidas de protección que presentó (para los casos en que se pierde la capacidad de decidir) fueron la guarda de hecho, la comunicación presunta incapaz, medidas cautelares, incapacitaciones, etc.
Propuso para más protección, las campañas de sensibilización, el apoderamiento de las personas mayores, la atención a las situaciones de pérdida de capacidad, la evitación del aislamiento y el fomento del contacto social y la utilización de recursos legales preventivos, protectores y sancionadores.
- "Les persones grans com a víctimes de delictes", va ser la taula rodona on participaven Albert Oliva, inspector jefe del Área Técnica de Proximidad y de Seguridad Ciudadana de la División Técnica de Planificación de la Seguridad de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra y Santiago Herrero, sargento de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, desenpeñando sus funciones en el Gabinete de Seguridad de la Direcció General d'Administració de la Seguretat del Departament d'Interior. La presentación de los datos sobre los delitos relacionados con las personas mayores y el anàlisis de esos datos fue el objetivo de su intervención.
Finalmente,  "A la cerca de bones pràctiques", fue la ponencia de la directora general de Famílies del Departament de Treball, señora Roser Galí que presentó algunos de los recursos y acciones en que el departamento esta trabajando actualmente, poniendo además el acento en algunos protocolos y programas, como el programa de formación para empoderar y dar instrumentos y recursos a las personas mayores.  También hubo mención de algunas ideas como la "Academia dels Seniors" mediante la cual se informa a las personas mayores sobre los Servicios Sociales, información sobre la seguridad impartida por parte de los cuerpos de policia en Catalunya y también por parte de los cuerpos de bomberos, temas sobre el consumo que imparte l'Agència Catalana de consum y también sobre salud y legislación.

Esta última fue la ponencia que dió fin a la jornada, calificada por las personas assistentes como muy interesante y una buena base para seguir trabajando sobre el tema y la coordinación de los colectivos.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XXV

Reflexions sobre la pràctica professional

Haver de treballar en la planificació de la intervenció (PAC3), m’esta obligant a reflexionar sobre la funció pròpia dels professionals i en concret del / de la psicopedagog/a.

He estat llegint a Parellada[1] per suggeriment d’una companya en una altra assignatura i he recollit algunes de les concrecions de la pràctica des de la pedagogia sistèmica que m’ajuden en aquestes reflexions:

•       Atendre i enfocar la tasca que  en cada moment tenim encomanada i no dispersar-se volent resoldre-ho tot.
•    Acceptar el context, respectant-lo i evitant judicis o comparatives i valorant els petits canvis provocats amb la complicitat de moltes persones.
•     Mantenir com a principi de la intervenció, la inclusió (L’Escola Antonio Machado es defineix amb un projecte inclusiu)
•      Ampliar la mirada integrant a tots els agents implicats
•     Afinar la sensibilitat cap a qualsevol aportació en un sistema d’interaccions que genera un context d’aprenentatge molt ric.
•     Millorar les nostres percepcions sobre els comportaments per prendre en consideració els rols, motivacions i emfasitzar amb les actuacions.
•    Aprofitar la pràctica per a reflexionar sobre les pròpies motivacions a l’hora de prendre decisions o realitzar accions i la satisfacció d’assolir objectius comuns.

També m’ha ajudat una lectura del text de la PAC1 en què ja vaig recollir algunes idees sobre la identitat de la professió que es torna variable en el moment de la posada en pràctica, en el moment en què es projecta en la realitat social (Climent Ginès, 2011).

Llavors, tenint en compte el projecte de l’Escola Machado, ja vaig avançar la impossibilitat d’establir uns límits clars de la intervenció i la qüestió és que es tractarà d’una col·laboració global en què s’acaben barrejant funcions d’assessoria i consultoria i d’altres de participació i cooperació.

La finalitat final serà la de col·laborar en la millora de la qualitat del processos obtenint també la prevenció de possibles problemàtiques futures derivades del fet educatiu.

La proposta de l’Orientació Acadèmica reflectida en un document, treballarà a favor de la participació, la col·laboració, la reflexió i en definitiva, els dos principis en que es fonamenta el procés educatiu en el centre: la inclusió social i l’aprofundiment intel·lectual.

El fet de crear un Pla d’Orientació reforçarà el procés sobre el qual ja hi treballen d’“apoderament docent”[2], que es refereix a la delegació o transmissió de poder de decisió, en la col·laboració, com a forma d’implicar-se i buscar les pròpies solucions.

Així, la pràctica pot representar una continuïtat dins les accions d’interacció que l’Escola es proposa per afavorir “el coneixement, la implicació i el compromís” per a construir unes relacions que responen a l’objectiu que fonamenta el procés educatiu d’una manera natural i holística.

La transició entre la primària i la secundaria és una situació que posa a prova tot el sistema i en que “los recursos de la comunidad pueden ser importantes” (Jaume Funes, Orientación y acompañamiento en las transiciones).

Per això, es tracta de facilitar la connexió dels alumnes amb els adults de referència en els propers anys, ubicant-los en els seus nous grups, generant dinàmiques d’integració en un entorn més ampli, amb noves tasques i aprofitar tota aquesta evolució per a adquirir recursos no només per aquesta transició, sinó per altres transicions al llarg de la vida.

*******************************************************************************

---

[1] Parellada, C. (2007): “La pedagogia sistémica: la educación siguie latiendo al compàs de los tiempos. Aula de Infantil, núm 35. Enero-febrero 2007.

[2] “Forma catalana normalitzada, i difosa ja des de l’any 2002, per a designar el concepte de l’àmbit de la sociologia i l’empresa conegut en anglès com a empowerment “. Descripció del TERMCAT: (http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/157/ )

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XXI

Al final les col·laboracions arriben i les complicitats es van construint.

Moltes vegades les dificultats i els obstacles juguen a favor nostre i l’absència de la tutora ha fet que entri en contacte directe amb molts altres professionals, tenint l’oportunitat de conèixer-los millor.  Tots i totes en àmbits diversos que inspiren la meva recerca.

Aquesta oportunitat de veure moltes persones i de conèixer diferents perspectives, ha anat formant i redireccionant les meves idees, m’està fent reflexionar sobre moltes altres i m’obliga a buscar i a fer lectures inspiradores.

En capítols anteriors, havia detectat algunes inquietuds per part de les famílies sobre l’adquisició de competències dels seus fills.  Des d’una altra perspectiva, en el projecte de direcció es tracta la potenciació de les relacions amb les famílies. En la reunió de nivell va sortir la inquietud dels pares per tenir més informació sobre els continguts. Per part de l’AFA es treballen objectius com promoure la comunicació i les relacions família-escola. En la reunió de formació dels docents sorgeix el tema en forma de plantejar la manera de transmetre als pares el sentit del que estan treballant a l’aula.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

En el web de la Fundació Bofill (http://www.fbofill.cat/sites/default/files/574.pdf) he llegit sobre les prioritats educatives a Catalunya en els darrers anys. Les dades més preocupants dels estudis de l’OCDE és la taxa d’abandonament i el fracàs escolar i les propostes: potenciar el sistema d’orientació acadèmica i professional amb la importància de generar sistemes d’acompanyament per donar suport institucional als alumnes.

Així que busco més informació sobre el Pla d’Orientació i Acció Tutorial com a instrument per a portar a terme aquesta funció d’ajudar, recolzar i orientar, donant tranquil·litat i seguretat en la pressa de decisions.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Ho comento amb la Secretaria de l’Equip Directiu i amb la Presidenta de l’AFA i els sembla una proposta interessant (la secretaria com a docent i la Presidenta de l’AFA com a mare i com a psicòloga).

Tot em porta cap a un mateix objectiu en relació amb l’orientació acadèmica que podria treballar centrat en el trànsit de Primària a Secundaria.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XIX

concepció constructivista

presenta la idea que el desenvolupament es construeix en la interacció amb els altres en un continu canvi:

Interacció vol dir contacte i 

                                               vol dir acció, 

en relació amb els altres i en relació amb l’entorn.

Així, és bàsic crear un clima de treball, d’acceptació i col.laboració mútua que fomenti la solució conjunta de possibles dificultats.

Cal enfortir les estructures per teixir una xarxa de recolzament social.

Amb aquesta concepció la intervenció es transforma en preventiva i la planificació possibilita processos d’ensenyament-aprenentatge de més qualitat (Parcerisa,2002).

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XVIII

Les fases d’una intervenció

1- Contextualització i detecció de necessitats

2. Avaluació de la situació

3. Disseny de la proposta

4. Comunicació i desenvolupament

5. Revisió i seguiment

Cal tenir en compte tres moments: planificació, desenvolupament i avaluació amb els diferents criteris, característiques, tasques a desenvolupar, agents que participen, avantatges amb que es compta i les dificultats i limitacions que es van trobant.

Treballant en la planificació:

	PLANIFICACIÓ
Criteris	- Observació del context:  dinàmica de classe, interacció entre professors/es i nens/es, tipus d’ajuts oferts fins al moment, relacions en la comunitat educativa... - Contrast de les observacions en diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge i amb diferents actors. - Recollida de informació a nivell documental: Projecte Educatiu de Centre, Programacions, Currículum, carta de compromís per a les famílies, Projecte Educatiu d’Entorn, Informes, comunicacions, marc psicopedagògic del centre, plans d’Acció Tutorial, documentació CAD... - Contextualització - Detecció de necessitats - Recerca de complicitats, contactes, col·laboracions...
Característiques	Ha de ser: global, pròxima als entorns, contextualitzada, que tingui en compte tots els factors, que impliqui tots els àmbits que tingui en compte tots els recursos, que sigui consensuada amb altres agents, que impliqui les persones, que controli les possibles dificultats, que
Tasques	-  Establiment de reunions amb els diferents agents i en diversos àmbits de treball. -  Gestió de la informació i organització de la mateixa - Sol·licitud i demanda de documents i informació - Prendre notes, escriure missatges, establiment de canals de comunicació
Agents implicats	L’equip directiu i l’equip de docents del centre, presidenta AFA, els/les assessors/es i les famílies, la CAD, la psicopedagoga de l’EAP.
Potencialitats  avantatges	- Projecte pedagògic innovador - Col·laboracions - Reflexions induïdes per les dificultats
Dificultats limitacions	- Temps i “tempos” - Resistències a la participació - Aconseguir els suports i col·laboracions - Hàbits i procediments preconcebuts - Expectatives negatives per les circumstàncies

	Diari de pràctiques d’una psicopedagoga CAPÍTOL XVII D'acord amb Solé, cal que es doni una implicació activa i una actitud mental constructiva, per tal que l'assessorament com a marc global i com a instrument per a establir el context de col·laboració necessari es produeixi. Estic treballant per desfer prejudicis i resistències i trobaré les col·laboracions. "En la pràctica psicopedagògica (...) los procesos de socialización y individualización aparecen como las dos caras de una misma moneda"  Coll, 1990, p. 441

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XIII

Ahir vaig tenir la reunió amb els responsables de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la Comissaria de Mossos d’Esquadra de Mataró.

Des d’allà s’atenen sol·licituds des dels centres escolars en relació amb problemàtiques diverses.

M’expliquen que cada demanda que reben pot donar lloc al disseny d’una activitat o una acció diferent: reunions amb l’equip directiu de l’Escola, mediació en problemes greus, lliurament d’informació i/o posar en contacte diferents serveis, xerrades a les famílies, etc.

Les xerrades que més es demanen en les Escoles d’infantil i primària tenen a veure amb l’ús de les noves tecnologies, les xarxes socials i els riscos a internet.

Em descobreixen que dins el Pla Educatiu d’Entorn (PEE), l’Ajuntament posa a l’abast “activitats de suport i acompanyament a les famílies en la seva funció educadora” amb els objectius de:

• Donar suport en la tasca com a primers educadors
• Afavorir vincles entre la família, l’escola i la comunitat.
• Millorar els recursos d’acompanyament escolar al servei de les famílies.
  

El document que recull i presenta aquestes activitats està 

en la web de l’Ajuntament de Mataró i inclou la xerrada sobre 

els riscos a internet que fan els Mossos d’Esquadra:

http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/originals/educacio/2014/oferta_families_2014.pdf

Demà 11 de novembre a les 19,30h en la biblioteca Antoni Comas, hi ha una presentació adreçada a les famílies, associacions i centres que vulguin acostar a les famílies, recursos per educar.

 Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL VI

Aquest dimarts passat he sortit de l’aula pensant que tot i la dificultat per explicar i conscienciar sobre el projecte, resulta molt positiu el debat que va tenir lloc.  Per una banda, les famílies realment es preocupen per l’educació dels seus infants.

Diria que s’ha produït un canvi de cultura en què les famílies “es deixen ajudar” (Elena Martín, 2011). S’imposen necessitats relacionades amb l’acceptació de la diferència, però també la necessitat de conservar la pròpia diferència sense cap pèrdua d’identitat i de competitivitat.

Constato que les funcions bàsiques que desenvolupa tradicionalment la família, relacionades amb la cria, refugi i integració progressiva dels membres joves i també les d’afecte, protecció, cura, reproducció, socialització, solidaritat, suport entre els membres, etc. es continuen donant en una societat variable i plural i continua sent primordial la clara “intencionalitat educativa” en els pares i mares humans (Rodrigo i Palacios, 1998).

Tenia moltes ganes de tenir una entrevista amb la psicopedagoga del centre.  A més, encara no havia rebut notícies sobre l’enquesta i esperava poder tenir algunes respostes a les meves qüestions al final de la setmana.

La festa del 10è aniversari de l’Escola ha permès una manera de viure l’ambient des de dins. Vaig tenir l’ oportunitat de barrejar-me amb les famílies, els infants, el professorat, el personal d’administració.

Entre uns i els altres vaig aconseguir finalment l’objectiu de veure totes les instal·lacions de l’Escola (ho havíem comentat amb el director, però no havia hagut manera de trobar temps per fer la visita guiada).

Vaig descobrir els espais d’experiències i vaig saber una mica més de la història de la institució: sembla ser que, en els seus inicis, l’Escola Antonio Machado havia compartit instal·lacions amb una altra escola que finalment, va disposar d’una altra ubicació, deixant tot l’espai per un centre (el Machado) que creixia molt de pressa.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL IV

He fet una enquesta més elaborada i la he enviat a tres psicopedagogues relacionades amb el centre.

Les qüestions estàn pensades perquè m’ajudin a reflexionar sobre una descripció del perfil professional dels/de les psicopedagogs/es:  La missió, les seves funcions, tasques i activitats que desenvolupem, objectius i finalitats, problemàtiques i limitacions.

He pensat que puc tenir perspectives molt interessants, ja que una d’elles és la psicopedagoga del centre.  Ve un cop per setmana i sembla que te reunions períodiques (segons em diu el director) amb les especialistes d’Educació Especial. 

Si pogués entrevistar-me amb elles…..

Ho he demanat al director, però primer vol parlar amb elles. He d’esperar.

Al final, em trobo que no he rebut la col·laboració que esperava (no ha contestat a l'enquesta) de la psicopedagoga que exerceix les funcions oficialment en el centre.

Certament, tinc la sensació que trobo certs obstacles/limitacions per aconseguir informació a mesura que avanço amb el projecte. Hauré de perseverar.

Intento fer la reflexió per la segona qüestió de la PAC amb menys informació. Potser la concreció de la missió, funcions i tasques no podrà acostar-se al detall de l’Escola, tant com jo voldria...

L'enquesta: 

Aproximació i anàlisi del context d’intervenció

Definició de la figura del psicopedagog/a del centre

ENQUESTA SOBRE LA FIGURA DEL PSICOPEDAGOG/A

Nom i cognoms:

- Quan vas començar a estudiar la carrera de psicopedagogia? Any?

- Com pensaves llavors que seria l’exercici de la professió?

- Quina penses que és la missió del/de la psicopedagog/a?

- César Coll, catedràtic a la UB, opinava en una taula rodona que l’especificitat de la professió la trobem en el “focus”. Quin és per a tu la finalitat  de la tasca psicopedagògica? Es possible diferenciar el “focus” del context en la pràctica quotidiana?

- On és el límit de la intervenció? El context? Les persones? L’organització?

- Quins són els reptes que has trobat en l’exercici de la professió? Quines les característiques de la intervenció psicopedagògica?

- Quines són les funcions que tens en l’Escola? Quines les accions més significatives, de tipus organitzatiu que portes a terme? Sobre quines àrees d’aquesta organització, es desenvolupen?

- Quins objectius i /o finalitats finals i /o globals et marques en el desenvolupament de les teves funcions en l’Escola Antonio Machado?

- Què opines del projecte inclusiu de l’Escola Antonio Machado?

- Observacions, comentaris, suggeriments

Mataró, octubre de 2015

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL III

Busco, investigo, recerco més informació en la pàgina web de l’Escola i descobreixo que hi ha molta activitat.  Esta molt contactada amb altres associacions, institucions, empreses, col·labora en molts projectes i comparteix d’altres.  Publicacions, vídeos, articles, treballs... la web és farcida de projectes, els blocs de les aules, models de documents, notícies..., però he de tornar a centrar la qüestió.

La segona qüestió que proposa la PAC és sobre el perfil professional del/de la psicopedagog/a.

Aquesta setmana m’estic adonant de la tremenda dificultat per determinar missió, objectius, funcions, finalitats dels professionals de la psicopedagogia en la pràctica específica. He tornat a mirar la taula rodona del 15 aniversari de la titulació: Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica (Recuperat el 10 d'octubre de 2015).

A més, no vull perdre de vista que és un entorn molt interessant, ja que es tracta d’un projecte d’Escola Inclusiva. 

 He de veure les consideracions i elements de l’exercici professional.  La reflexió em porta a la recerca d’exemples concrets.  Certament, estic de sort, perquè en una de les reunions de l’AFA, havia tingut l’oportunitat de descobrir que la vicepresidenta és psicopedagoga i fa assessoria en un equip d’una població propera.

Se m’acut que prepararé quatre preguntes i podria parlar amb ella, però també podria aprofitar i parlar amb la psicopedagoga que visita el centre cada dijous i amb les mestres d’educació especial.  D’aquesta manera tindré visions i perspectives de la professió i la seva especificitat des de diversos punts de vista i opinions.

Mentre preparo les quatre preguntes, he escrit al director del centre, per si em posa aviat en contacte amb les mestres d’EE i la psicopedagoga, s’acosta la data de lliurament de la primera PAC del pràcticum i voldria aportar una bona reflexió.

M’adono que estic posant les bases del projecte i penso que si ho fonamento bé, podrà tenir desprès més pes.

Idees de preguntes per al qüestionari sobre l’aplicació i pràctica professional.

- Quant temps fa que vas cursar els estudis de psicopedagogia?

- Per què vas escollir aquesta titulació i no una altra?

- Què t’ha aportat?

- quines dificultats trobes en el seu exercici?

- quines són les problemàtiques en les que fas intervencions habitualment?

- com creus que et veuen els altres professionals?

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL II

He d’esperar al 9 d’octubre per tenir una estona amb el director.  S’entén, ja que els inicis del curs són una mica difícils per tots.  A més, tot han estat reunions i ha sorgit una dificultat afegida amb la que no comptava: la tutora de les pràctiques esta de baixa. 

Per això també, he buscat recolzament en el director i també en la secretaria del AFA (que en la darrera reunió ha estat escollida Presidenta).

En aquesta trobada amb el director he tingut molta informació per la contextualització:  dades estadístiques, però també ideologia, línies de treball, història, dificultats...

Esta treballant sobre el Projecte directiu 2015-2018.

M’explica que aquest és el cinquè any que treballa a l’Escola i que tot i haver fet algunes tasques de direcció en funcions, durant aquest temps, aquest és el primer any que ho fa en possessió del càrrec.

Pensa que el projecte de l’Escola s’ha de creure i viure per treballar-hi.  Esta clar que ell hi creu i ho viu i que hi posa molt de temps. Es veu implicat i em deixo portar, fins i tot han sorgit algunes idees de la reunió.

L’he dit que des del principi, en entrar a l’Escola, m’he sentit com si entrés a un restaurant per dinar i un cop a dins m’adono que és d’aquells restaurants que es pot veure la cuina i com treballen els plats i també com els cuinen i com gestionen les escombraries i també es pot veure com arriba la compra i fan els números... Ell m’ha dit que li semblava bé aquesta visió que tenia, però a més, “pots seure a dinar amb els cuiners”.  M’ha semblat emocionant.             

Surto de la reunió amb la idea clara que he de tornar a rellegir dos documents que em va enviar la tutora al principi i que veig que, al menys, un d’ells: “Marc Psicopedagògic” és un document estratègic que recull les línies del projecte de l’Escola. A més, vista l’evolució que ha tingut el document i que m’explica el director, sembla un document viu, en contínua transformació, encara que qualsevol modificació es consensua i negocia en les reunions.  Per tant, s’imposa un estudi més en profunditat del mateix.