AMICS DE LA GENT GRAN 

CELEBRA SU  5 ANIVERSARIO 

EN GRANOLLERS

Ya puestos , podemos aprovechar par ver el 

significado del número 5 en numerología:

El número 5 es el más dinámico y energético de todos los números. Las características relacionadas con el significado del número 5 exaltan el dinamismo y la constante necesidad de cambios de todo lo que está relacionado con este dígito. Como pocos, el número cinco está moldeado a partir de una mezcla casi igual de cualidades masculinas y femeninas, que lo hacen extremadamente independiente en mente y alma

Para la cultura china es un número totalmente relacionado con la suerte  ya que es la combinación perfecta entre los números 2 (yin) y 3 (yang). 

Dentro de esta cultura el cinco es la máxima bendición, representada por felicidad, longevidad, suerte y prosperidad.

En la biblia se menciona el número cinco, exactamente 318 veces, y se le atribuye la gracia que dios le ha dado a los humanos a través de los cinco sentidos. 
También es curioso y destacable, el pasaje de la lucha entre David y Goliat, en el cual el gigante recogía cinco piedras lisas. 

Para Pitágoras, el número en cuestión tenía un gran simbolismo como conjunción de los principios masculino y femenino por lo que era el símbolo del matrimonio y también de lo par y lo impar.  Es el menor número cuyo cuadrado es suma de cuadrados y es un número esférico  porque sus potencias terminan en cinco.
Es el número que corresponde al Pentagrama místico pitagórico o estrella de cinco puntas emblema de la salud que se convirtió en uno de los tópicos geométricos más importante de la Escuela Pitagórica por sus bellas propiedades geométricas.
El número 5 es, además, el centro aritmético de los nueve primeros números de la década 1,2,3,4,5,6,7,8,9, siendo, asimismo, la media aritmética de sus equidistantes (1 y 9, 2 y 8, 3 y 7, 4 y 6) según manifiesta el Esquema de Teón de Esmirna

Dentro de la modernidad, el número cinco también tiene un significado bastante peculiar, gracias al número 5 de chanel. El número cinco era el número de la suerte de Coco Chanel. Como curiosidad, el famoso perfume, Chanel No 5, fue lanzado el 5 de mayo de 1922.


En cualquier caso, el número 5 és un número de suerte y la duración en años, significa la consolidación de un proyecto, así que es buen momento para felicitar a la comunidad por este logro!!

DIARIO DE VIDA: EL DESTINO

Ahora que empieza un nuevo año (2019) en que pueden surgir de nuevo los planteamientos sobre la propia existencia, el futuro o algunos "porqués", en un momento en que nos cuestionamos recorridos personales y nos proponemos cambios, me pregunto sobre el 
Destino, la capacidad humana para la toma de decisiones y el libre albedrío:

Destino: "Fuerza desconocida de la que se cree que actúa de forma inevitable sobre las personas y los acontecimientos", según la word reference.
La RAE define el término como "hado (en primera acepción) o fuerza desconocida" y "encadenamientos de los sucesos considerado como necesario y fatal" (como segunda acepción).
En el diccionario filosófico (Diccionario filosófico · 1965:116) se habla del "concepto que expresa la noción religiosa e idealista de una fuerza sobrenatural que predetermina todos los acontecimientos en la vida de las personas" o "justicia suprema, rectora del mundo" (para los Griegos), y también "providencia divina, del ser supremo" en que "la idea del destino como predeterminación divina es inherente a todas las religiones contemporáneas".
El diccionario filosófico Voltaire explica el origen del destino como "el señor de los dioses" cuando los dioses eran señores del mundo en el Libro de Homero, el más antiguo de los libros de Occidente que conocemos y donde se encuentran las costumbres de la antigüedad profana, los héroes, los dioses (creados con el patrón de los hombres) y donde, "entre fantasías", se encuentra el origen de la filosofía.En el Diccionario de inglés de sinónimos se recogen las palabras cup, divine decree, doom, fate, fortune, karma y otros.
Películas, libros (como "la fuerza de un destino"), comercios...
la palabra aparece con fuerza con poder sobrenatural aludiendo a la "predestinación" a que elude inevitablemente.

La ética de los estoicos niega la libertad de escoger, porque "lo que tenga que ser, será", negando a los hombres la libertad de escoger, ante un plan preestablecido que nos lleva inexorablemente al mismo final hagamos lo que hagamos.

Según esto, no tendría que ser una preocupación para el ser humano, la toma de decisiones en su vida.

Laplace defendía este determinismo de acuerdo con su teorema científico que demostraba a la no existencia del azar, basando todo lo que acontece en las relaciones causa-efecto.

Leibniz, en cambio, profeta de lo moderno, concebía el mundo como "el mejor de los posibles".  En su teoría de las mónadas declara éstas como no materiales y únicas, con una ordenación jerárquica según la cual en todos los seres humanos, existe una principal que denomina "alma".  Creía que todo lo creado se encuentra en perpetua transformación en un contínuo fluir del anhelo de las mónadas. Como consecuencia, en su Teodicea sostiene que una de las esencias del ser humano es su indeterminación.  El hecho de estar inacabado le hace especial, individual y le obliga a construir-se contínuamente a través de sus decisiones, actitudes y experiencias.

300 años después de su muerte, el problema del libre albedrío sigue tratándose e inacabado y tenemos algunos ejemplos entre los que se pueden destacar el de Newcomb, en 1974, que daba a conocer en Scientific American su famosa paradoja sobre el libre albedrío, o también, el de Dennis Overbye quien publicó, en 2007, su artículo "la ilusión del libre albedrío" en El País en el que defiende la tesis del neurólogo Mark Hallett, según la cual el libre albedrío no existe.  Esta tesis esta muy rebatida por algunos físicos que afirman que es un requisito imprescindible y previo para inventar teorías y planificar experimentos.
Anton Zeilinger, físico cuántico en la Universidad de Viena, por ejemplo, defiende que la aleatoriedad cuántica no es una prueba, aunque sí un indicio de la voluntad propia del ser humano.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XXII

“Hay momentos del itinerario vital y del escolar en los que el asesoramiento psicopedagógico consiste fundamentalment en construir pasarelas, en ayudar a mantener la inercia, en generar atracción para que el movimiento siga.  Se trata de las tansiciones, de aquellas  situaciones de paso de un ciclo educativo a otro, de una escuela a otra, de una etapa evolutiva a otra.  Sabemos que en algunas de estas discontinuidades suelen aparecer dificultades, se “caen” alumnos y hay que proporcionar el andamiaje correspondiente. Pedagógicamente hablando, una transición es el paso de una situación educativa a otra, el paso de un contexto de estímulo a otro”. (Funes, 2007).

El pas de la Primària a la Secundaria és un moment important de transició en l’itinerari educatiu i suposa també una nova etapa vital.

Molta part de l’assessorament per a la transició ha de ser destinat a preparar a les famílies perquè prenguin consciència de les noves etapes vitals i educatives on s’endinsen els seus fills i filles.  És un moment clau en què la comunicació escola-famílies ha de ser molt fluïda, per preparar aquest canvi. I, en les entrevistes amb les tutores i mestres de 6è de primària he pogut apreciar que, en general, hi ha més inquietud per part de les famílies que en els propis alumnes.

En el cas, de l’Escola Antonio Machado aquesta realitat pren més cos si cap, ja que té alguns “ingredients” afegits que poden generar preocupació, circumstàncies que cal tenir en compte per prestar especial atenció a aquesta transició:

•      És necessari canviar d’Escola ja que l’Escola és un Centre d’Infantil i Primària
•       És una escola que es defineix com inclusiva, on la metodologia de treball és diferent als IES de la zona (no fan exàmens, treballen sense llibres de text...) 

He pogut conèixer algunes de les actuacions que es fan en aquest sentit:

-  Reunions de coordinació amb els professionals dels IES

- Traspàs de informació sobre els alumnes

-  Visites als Centres de Secundaria

- Presentacions dels diferents IES fetes per part dels directors a les famílies de l’Escola.

- Oferiment d’informació i acompanyament a les Portes Obertes dels IES

- Visites d’ex-alumnes de l’Escola Machado que ja estan en 1r d’ESO.

- Contacte amb els IES per rebre “feed-back” sobre l’evolució i seguiment dels alumnes que han fet el canvi.  

Altres actuacions més puntuals són també una gran aportació a aquest objectiu.

Un exemple seria el vídeo enregistrat el maig del 2014 i penjat en el web de l’Escola en una entrada amb el títol:

“Expliquem a les nostres famílies que fem a l’aula per aprendre”.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XVI

Diu la dita popular: “Quan es tanca una porta, se n’obre una altra” (Saura, 1884).

En les seves diverses variants i idiomes, és una frase que esperona davant de les dificultats, obstacles i limitacions que anem trobant.

També val a dir que "això de la finestra" no passarà si no es segueix perseverant i treballant.

Malgrat els obstacles que han anat sorgint, com ja deia en el capítol X del diari, no he parat de buscar col·laboració i ajuda entre els diferents agents i professionals.  He de dir que la meva experiència diu que les persones tenim un codi “d’ajuda als altres” imprès en el l’ADN: la secretaria de l’equip directiu, la presidenta de l’AFA, la psicopedagoga de l’EAP... Cadascuna, des de la seva posició, fan “petites-grans” accions que suposen molta ajuda en la meva trajectòria personal i educacional:

Gràcies a la seva col·laboració, he tingut el privilegi d’assistir, per exemple, a una de les reunions de formació en cultura matemàtica.

Una vegada més, com ja exposava en capítols anteriors, veig la importància que té pels docents, la comunicació amb les famílies i com atendre les seves demandes, pel valor que això aporta en l'aprenentatge dels infants:

"El paper de les famílies en l’orientació acadèmica i professional"

http://www.educaweb.cat/noticia/2011/10/10/paper-les-families-orientacio-academica-professional-5010/

Per cert! 

NOTA: he de demanar a la secretaria de l’equip directiu el contacte del formador/assessor que ha fet la sessió i també el contacte amb els membres de la CAD.

També voldria demanar-li altres col·laboracions.  He d’organitzar be la informació que necessito per la reunió del proper dijous.

Estan resultant decisives algunes complicitats i vull expressar el meu agraïment sincer a les persones que ho estant fent possible.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL IX

César Coll defineix l’especifitat de la professió psicopedagògica com un espai d’activitat professional amb el focus de la intervenció adreçada a afavorir els processos d’aprenentatge en un context concret, donant un èmfasi especial als processos psicològics.

Podem entendre com una de les finalitats dels professionals de la psicopedagogia promoure el desenvolupament de les persones en els processos d’aprenentatge en els diferents contextos (familiar, escolar, comunitat). Així, aquest espai exigeix de la confluència de diferents disciplines.

En el catàleg de funcions del psicopedagog es poden trobar unes de concretes en un plantejament teòric, però és important conèixer i entendre el context on te lloc el desenvolupament. La qüestió no seria exactament la identificació de les funcions pròpies i la delimitació de les mateixes, ja que el tema de la identitat de la professió és variable en la posada en pràctica i no s’esgota en un plantejament teòric. En el moment en què es projecta en la realitat social és quan es generen dubtes sobre les funcions (Climent Ginès, 2011).  Teresa Huguet (1993) destaca tres models d’intervenció que venen determinats per la finalitat, el marc teòric i el marc de la intervenció.

La finalitat final de la intervenció, entenc que serà la de col·laborar per a la millora de la qualitat dels processos i factors educatius amb l’objectiu també de la prevenció de possibles problemàtiques que es derivin del fet educatiu.

 Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL VII

L’Escola Antonio Machado, entre altres espais de participació de les famílies, també te la proposta dels “Espais d’Experiències”.

Es tracta d’uns espais que comparteixen i aprofiten tot l’alumnat de l’Escola.

Hi ha un total d’onze entorns en la creació dels quals han treballat docents i famílies i que recullen diferents temàtiques per treballar lliurement sobre la pràctica:

-      La Monumental

-      L’espai Gaudí

-      El Museu

-      La ciutat

-      La Cova

-      Silicom Valley

-      El Textil

-      Fama

-      El Chill out

-      El casino

-      El Palau de la Música

Cada nivell te assignats dies i horaris per gaudir dels espais i hi ha diversos docents i pares que són responsables de l’obertura i manteniment dels mateixos.

Els nens i nenes poden escollir lliurement a quin espai vol anar i quanta estona vol ser-hi. 

Cada espai ofereix l’oportunitat d’experimentar amb la música, la pintura, la costura, els ordinadors, les llums, les disfresses, etc. en un entorn de joc que proporciona experiències d’aprenentatge significatiu, amén de donar l’oportunitat a les famílies de participar en activitats i d’implicar-se en l’aprenentatge dels infants.  A més, hi ha un dia en el mes de novembre que es faran unes “Portes Obertes” dels espais per les famílies que no ho coneixen i per donar més oportunitats a la participació.

Diari de pràctiques d'una psicopedagoga

Centre de pràctiques: Escola Antonio Machado – Mataró

CAPÍTOL I

 Tot va començar un xafogós dia de setembre, amb una entrevista amb la tutora de pràctiques, que també és cap d’Estudis, al centre. En realitat, potser la temperatura no era tan alta, però estava nerviosa per la trobada i em va semblar que feia molta calor.  La rebuda va ser cordial i vàrem sospesar alguns aspectes logístics de la pràctica.  Per un moment semblava que tindríem obstacles per la qüestió dels horaris, però vàrem trobar la sortida en parlar dels continguts.

La proposta sobre el possible projecte va tenir bona acollida.  Inspirada en l’assignatura “Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica” havia visualitzat una possible intervenció en relació amb la comunicació família-escola, però necessitava que la visió experta i l’experiència en l’entorn del centre que podia tenir la tutora, confirmés les possibilitats.  La proposta va agradar molt i, més tard, comprovava que no només a la tutora, sinó també al director i a l’AFA.

A partir de llavors comencen l’assistència a reunions de presentació del primer dia d’escola, de Consell Escolar, de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i també les observacions a diferents aules.

Intento recollir tota la informació possible sobre el centre, el barri, la comunitat educativa.... Voldria fer una immersió total en l’ambient, provo d’”impregnar-me” de la realitat que es viu allà, voldria conèixer i parlar amb tothom.

Tot són facilitats: des del director del centre, fins les mares dels alumnes, el personal de neteja, els nens, el professorat, totes les persones m’acullen bé.  Em faciliten informació i documentació i hi ha un punt que em sento desbordada: hauria de començara destriar, així que miraré l’enunciat de la PAC i em centraré en el primer punt: contextualització.