Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XXIII

Enquesta alumnes/as de 6è de primària

Parlàvem en el capítol anterior de la incertesa i inquietud que provoquen els canvis i trànsits en la vida d’una persona.

En aquests moments és interessant poder veure i treballar competències.

He consensuat amb les mestres de 6è, la secretaria de l’Equip directiu i l’assessorament d’una psicòloga, la conveniència de passar una enquesta als alumnes de 6è (en les dues línies) per l’aportació que pot suposar:

- A les mestres per elaborar l’informe per als pares del 1r trimestre,

- En la meva tasca per la millor detecció de necessitats

- Als propis infants perquè pot suposar una eina de reflexió

L’experiència ha estat molt interessant: ha estat una reflexió conjunta sobre l’orientació acadèmica i professional i també sobre algunes estratègies i metodologies.

He extret els resultats i hi ha dades força interessants sobre les percepcions dels alumnes i tinc ganes de contrastar l’experiència amb les mestres, tot i que no crec que elles hagin tingut moltes sorpreses, doncs coneixen prou bé els infants, però certament, ha proporcionat un espai de reflexió conjunta per a tots.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XXII

“Hay momentos del itinerario vital y del escolar en los que el asesoramiento psicopedagógico consiste fundamentalment en construir pasarelas, en ayudar a mantener la inercia, en generar atracción para que el movimiento siga.  Se trata de las tansiciones, de aquellas  situaciones de paso de un ciclo educativo a otro, de una escuela a otra, de una etapa evolutiva a otra.  Sabemos que en algunas de estas discontinuidades suelen aparecer dificultades, se “caen” alumnos y hay que proporcionar el andamiaje correspondiente. Pedagógicamente hablando, una transición es el paso de una situación educativa a otra, el paso de un contexto de estímulo a otro”. (Funes, 2007).

El pas de la Primària a la Secundaria és un moment important de transició en l’itinerari educatiu i suposa també una nova etapa vital.

Molta part de l’assessorament per a la transició ha de ser destinat a preparar a les famílies perquè prenguin consciència de les noves etapes vitals i educatives on s’endinsen els seus fills i filles.  És un moment clau en què la comunicació escola-famílies ha de ser molt fluïda, per preparar aquest canvi. I, en les entrevistes amb les tutores i mestres de 6è de primària he pogut apreciar que, en general, hi ha més inquietud per part de les famílies que en els propis alumnes.

En el cas, de l’Escola Antonio Machado aquesta realitat pren més cos si cap, ja que té alguns “ingredients” afegits que poden generar preocupació, circumstàncies que cal tenir en compte per prestar especial atenció a aquesta transició:

•      És necessari canviar d’Escola ja que l’Escola és un Centre d’Infantil i Primària
•       És una escola que es defineix com inclusiva, on la metodologia de treball és diferent als IES de la zona (no fan exàmens, treballen sense llibres de text...) 

He pogut conèixer algunes de les actuacions que es fan en aquest sentit:

-  Reunions de coordinació amb els professionals dels IES

- Traspàs de informació sobre els alumnes

-  Visites als Centres de Secundaria

- Presentacions dels diferents IES fetes per part dels directors a les famílies de l’Escola.

- Oferiment d’informació i acompanyament a les Portes Obertes dels IES

- Visites d’ex-alumnes de l’Escola Machado que ja estan en 1r d’ESO.

- Contacte amb els IES per rebre “feed-back” sobre l’evolució i seguiment dels alumnes que han fet el canvi.  

Altres actuacions més puntuals són també una gran aportació a aquest objectiu.

Un exemple seria el vídeo enregistrat el maig del 2014 i penjat en el web de l’Escola en una entrada amb el títol:

“Expliquem a les nostres famílies que fem a l’aula per aprendre”.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XXI

Al final les col·laboracions arriben i les complicitats es van construint.

Moltes vegades les dificultats i els obstacles juguen a favor nostre i l’absència de la tutora ha fet que entri en contacte directe amb molts altres professionals, tenint l’oportunitat de conèixer-los millor.  Tots i totes en àmbits diversos que inspiren la meva recerca.

Aquesta oportunitat de veure moltes persones i de conèixer diferents perspectives, ha anat formant i redireccionant les meves idees, m’està fent reflexionar sobre moltes altres i m’obliga a buscar i a fer lectures inspiradores.

En capítols anteriors, havia detectat algunes inquietuds per part de les famílies sobre l’adquisició de competències dels seus fills.  Des d’una altra perspectiva, en el projecte de direcció es tracta la potenciació de les relacions amb les famílies. En la reunió de nivell va sortir la inquietud dels pares per tenir més informació sobre els continguts. Per part de l’AFA es treballen objectius com promoure la comunicació i les relacions família-escola. En la reunió de formació dels docents sorgeix el tema en forma de plantejar la manera de transmetre als pares el sentit del que estan treballant a l’aula.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

En el web de la Fundació Bofill (http://www.fbofill.cat/sites/default/files/574.pdf) he llegit sobre les prioritats educatives a Catalunya en els darrers anys. Les dades més preocupants dels estudis de l’OCDE és la taxa d’abandonament i el fracàs escolar i les propostes: potenciar el sistema d’orientació acadèmica i professional amb la importància de generar sistemes d’acompanyament per donar suport institucional als alumnes.

Així que busco més informació sobre el Pla d’Orientació i Acció Tutorial com a instrument per a portar a terme aquesta funció d’ajudar, recolzar i orientar, donant tranquil·litat i seguretat en la pressa de decisions.

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

Ho comento amb la Secretaria de l’Equip Directiu i amb la Presidenta de l’AFA i els sembla una proposta interessant (la secretaria com a docent i la Presidenta de l’AFA com a mare i com a psicòloga).

Tot em porta cap a un mateix objectiu en relació amb l’orientació acadèmica que podria treballar centrat en el trànsit de Primària a Secundaria.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XX

Algunes idees d’intervenció:

·         Pla d’orientació acadèmica per als alumnes de 6è de primària en el seu trànsit a la ESO

·         Eines per transmetre la metodologia de l’Escola a les famílies.

·         Pla individualitzat per a un alumne.

Alguns dels documents interessants:

 ·         Plans d’Acollida:       

1. Nous alumnes
2. Alumnes amb NEE
3. Famílies
4. Registre de dades d’avaluació d’acollida

·         Carta de compromís: compromisos educatius amb les famílies

·         Pla Educatiu de Centre (PEC)

·         Pla Educatiu d’Entorn (PEE)

·         Currículum

·         Pla d’Orientació Acadèmica

·         Pla d’Acció Tutorial

·         Actes reunions:       

1. Claustre
2. Consell Escolar
3. Nivell
4. Altres

Algunes reunions a assistir:

·         Reunions formació

·         Reunions CAD

·         Reunions Psicopedagoga

·         Reunions Nivell

·         Reunions Claustre

·         Reunions Grups reflexió

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XIX

concepció constructivista

presenta la idea que el desenvolupament es construeix en la interacció amb els altres en un continu canvi:

Interacció vol dir contacte i 

                                               vol dir acció, 

en relació amb els altres i en relació amb l’entorn.

Així, és bàsic crear un clima de treball, d’acceptació i col.laboració mútua que fomenti la solució conjunta de possibles dificultats.

Cal enfortir les estructures per teixir una xarxa de recolzament social.

Amb aquesta concepció la intervenció es transforma en preventiva i la planificació possibilita processos d’ensenyament-aprenentatge de més qualitat (Parcerisa,2002).

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XVIII

Les fases d’una intervenció

1- Contextualització i detecció de necessitats

2. Avaluació de la situació

3. Disseny de la proposta

4. Comunicació i desenvolupament

5. Revisió i seguiment

Cal tenir en compte tres moments: planificació, desenvolupament i avaluació amb els diferents criteris, característiques, tasques a desenvolupar, agents que participen, avantatges amb que es compta i les dificultats i limitacions que es van trobant.

Treballant en la planificació:

	PLANIFICACIÓ
Criteris	- Observació del context:  dinàmica de classe, interacció entre professors/es i nens/es, tipus d’ajuts oferts fins al moment, relacions en la comunitat educativa... - Contrast de les observacions en diferents situacions d’ensenyament-aprenentatge i amb diferents actors. - Recollida de informació a nivell documental: Projecte Educatiu de Centre, Programacions, Currículum, carta de compromís per a les famílies, Projecte Educatiu d’Entorn, Informes, comunicacions, marc psicopedagògic del centre, plans d’Acció Tutorial, documentació CAD... - Contextualització - Detecció de necessitats - Recerca de complicitats, contactes, col·laboracions...
Característiques	Ha de ser: global, pròxima als entorns, contextualitzada, que tingui en compte tots els factors, que impliqui tots els àmbits que tingui en compte tots els recursos, que sigui consensuada amb altres agents, que impliqui les persones, que controli les possibles dificultats, que
Tasques	-  Establiment de reunions amb els diferents agents i en diversos àmbits de treball. -  Gestió de la informació i organització de la mateixa - Sol·licitud i demanda de documents i informació - Prendre notes, escriure missatges, establiment de canals de comunicació
Agents implicats	L’equip directiu i l’equip de docents del centre, presidenta AFA, els/les assessors/es i les famílies, la CAD, la psicopedagoga de l’EAP.
Potencialitats  avantatges	- Projecte pedagògic innovador - Col·laboracions - Reflexions induïdes per les dificultats
Dificultats limitacions	- Temps i “tempos” - Resistències a la participació - Aconseguir els suports i col·laboracions - Hàbits i procediments preconcebuts - Expectatives negatives per les circumstàncies

	Diari de pràctiques d’una psicopedagoga CAPÍTOL XVII D'acord amb Solé, cal que es doni una implicació activa i una actitud mental constructiva, per tal que l'assessorament com a marc global i com a instrument per a establir el context de col·laboració necessari es produeixi. Estic treballant per desfer prejudicis i resistències i trobaré les col·laboracions. "En la pràctica psicopedagògica (...) los procesos de socialización y individualización aparecen como las dos caras de una misma moneda"  Coll, 1990, p. 441

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XVI

Diu la dita popular: “Quan es tanca una porta, se n’obre una altra” (Saura, 1884).

En les seves diverses variants i idiomes, és una frase que esperona davant de les dificultats, obstacles i limitacions que anem trobant.

També val a dir que "això de la finestra" no passarà si no es segueix perseverant i treballant.

Malgrat els obstacles que han anat sorgint, com ja deia en el capítol X del diari, no he parat de buscar col·laboració i ajuda entre els diferents agents i professionals.  He de dir que la meva experiència diu que les persones tenim un codi “d’ajuda als altres” imprès en el l’ADN: la secretaria de l’equip directiu, la presidenta de l’AFA, la psicopedagoga de l’EAP... Cadascuna, des de la seva posició, fan “petites-grans” accions que suposen molta ajuda en la meva trajectòria personal i educacional:

Gràcies a la seva col·laboració, he tingut el privilegi d’assistir, per exemple, a una de les reunions de formació en cultura matemàtica.

Una vegada més, com ja exposava en capítols anteriors, veig la importància que té pels docents, la comunicació amb les famílies i com atendre les seves demandes, pel valor que això aporta en l'aprenentatge dels infants:

"El paper de les famílies en l’orientació acadèmica i professional"

http://www.educaweb.cat/noticia/2011/10/10/paper-les-families-orientacio-academica-professional-5010/

Per cert! 

NOTA: he de demanar a la secretaria de l’equip directiu el contacte del formador/assessor que ha fet la sessió i també el contacte amb els membres de la CAD.

També voldria demanar-li altres col·laboracions.  He d’organitzar be la informació que necessito per la reunió del proper dijous.

Estan resultant decisives algunes complicitats i vull expressar el meu agraïment sincer a les persones que ho estant fent possible.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XV

En el primer capítol d’aquest diari escrivia que:

“La proposta sobre el possible projecte va tenir bona acollida.  Inspirada en l’assignatura “Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica” havia visualitzat una possible intervenció en relació amb la comunicació família-escola, però necessitava que la visió experta i l’experiència en l’entorn del centre que podia tenir la tutora, confirmés les possibilitats.  La proposta va agradar molt i, més tard, comprovava que no només a la tutora, sinó també al director i a l’AFA”.

En aquest temps una de les qüestions que he detectat en les observacions, en les assistències a les reunions, entre la comunitat educativa en general, són les discrepàncies entre família i escola típiques.

Realment, són discrepàncies “de llibre” (permeteu que utilitzi l’expressió), perquè trobem tots els elements comuns a moltes comunitats educatives:

Des de la perspectiva de l’escola és comú tenir la sensació que algunes famílies no mostren interès per participar en les activitats i també que algunes famílies no acaben d’entendre què es fa a l’escola.

Les dues qüestions efectivament, estan interconnectades: algunes famílies no acaben d’entendre què es fa a l’escola perquè no participen de les activitats, tot i que no acaben de tenir interès, perquè resulta difícil entendre què es fa a l’escola (perspectiva de les famílies)

És el “peix que es mossega la cua”.

###################

###################

###################

En l’escola Antonio Machado, la metodologia de treball per projectes, fa que sigui encara més complicat explicar a les famílies que estan fent i per a què serveix (com explicar que és la cultura i el pensament matemàtic i perquè no cal utilitzar algoritmes per aprendre matemàtiques?) i també més complicat per a les famílies, entendre que els seus fills estan aprenent encara que no es facin les coses de la mateixa manera que es feia quan ells anaven a l’escola (ja aprendran els nens matemàtiques encara que no facin servir algoritmes?)

He estat llegint algunes coses molt interessants sobre el tema de les relacions família-escola.  Per exemple, que és important que les famílies reconeguin el valor de l’acció educativa que es fa a l’escola, així caldria que admetin i reconeguin pràctiques i idees que poden estar lluny del seu pensament educatiu.

Així, estaria bé ajudar a conèixer la funció educativa de l’escola.

És manera que l’escola “garantirà millor la seva funció educativa si fa possible que dels seus coneixements, valors i principis se’n beneficiïn, d’una banda, directament, els escolars i, de l’altra, indirectament, els seus progenitors”.*

*Del mòdul 2 de l’assignatura “Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica”

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XIV

Molt interessant la reunió de formació a l’Escola.

Una part important del claustre de professors va assistir a les VI Jornades estatals de la cultura matemàtica de les persones els dies 23 i 24 d’octubre passat i fins i tot, dos dels mestres van participar com a conferenciants. 

Arrel d’aquí, tenen lloc les sessions amb un formador per tal proporcionar i consolidar recursos als docents.

Curiosament, una de les preocupacions importants per als mestres és la manera com poden transmetre a les famílies que el treball en les aules respon a aquesta cultura matemàtica encara que estigui desproveïda d’algoritmes.

Tornem a veure la importància de la comunicació amb les famílies. 

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XIII

Ahir vaig tenir la reunió amb els responsables de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de la Comissaria de Mossos d’Esquadra de Mataró.

Des d’allà s’atenen sol·licituds des dels centres escolars en relació amb problemàtiques diverses.

M’expliquen que cada demanda que reben pot donar lloc al disseny d’una activitat o una acció diferent: reunions amb l’equip directiu de l’Escola, mediació en problemes greus, lliurament d’informació i/o posar en contacte diferents serveis, xerrades a les famílies, etc.

Les xerrades que més es demanen en les Escoles d’infantil i primària tenen a veure amb l’ús de les noves tecnologies, les xarxes socials i els riscos a internet.

Em descobreixen que dins el Pla Educatiu d’Entorn (PEE), l’Ajuntament posa a l’abast “activitats de suport i acompanyament a les famílies en la seva funció educadora” amb els objectius de:

• Donar suport en la tasca com a primers educadors
• Afavorir vincles entre la família, l’escola i la comunitat.
• Millorar els recursos d’acompanyament escolar al servei de les famílies.
  

El document que recull i presenta aquestes activitats està 

en la web de l’Ajuntament de Mataró i inclou la xerrada sobre 

els riscos a internet que fan els Mossos d’Esquadra:

http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/document/originals/educacio/2014/oferta_families_2014.pdf

Demà 11 de novembre a les 19,30h en la biblioteca Antoni Comas, hi ha una presentació adreçada a les famílies, associacions i centres que vulguin acostar a les famílies, recursos per educar.

Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL XII

Mentre observo, parlo amb diferents persones i busco informació, m’han sorgit algunes idees d’intervenció:

* Elaboració d’un enquesta que proporcioni més informació sobre les famílies per poder atendre millor algunes de les necessitats que puguin descriure.

* Intervenció per a la millora de la carta de compromís (a través d’una enquesta a les famílies i en consens amb l’escola) per adaptar-la millor a les necessitats de les famílies i que els impliqui més en la participació.

* Enquesta a les famílies noves per la millora del pla d’ acollida del centre.

M’encantaria poder comentar-les amb algun professional.

Potser podria parlar amb algun dels tutors/consultors de la UOC, o bé de la comissió?

Seguiré treballant...