Acompanyament al final de la vida
Acompanyament al final de la vida
 |
| M.C. Escher |
Els programes per a la formació del voluntariat guarden tresors inesperats en els continguts.
Fa uns mesos que he gaudit d'una formació sobre l'acompanyament que m'ha transformat.
Un programa que m'ha mostrat que les àrees de la intervenció són múltiples i variades i que estan interconnectades.
Al final, ens adonem de tot l'entrellaçat, de totes les implicacions, de les influències i les interferències i de la riquesa que aporten les relacions personals en qualsevol moment de la vida i específicament quan el final és aprop.
Algunes parts d'aquesta formació m'han sorprès especialment i m'han impactat fins al punt que les comparteixo perquè, en realitat, serveixen per a totes les persones. Són aquelles parts que parlen de cuidar-se a un mateix, que parlen de l'autocura.
En la Gran Enciclopèdia Catalana, l'autocura es defineix com el "conjunt d'accions que, a partir de l'empoderament, duu a terme una persona per al seu benestar i la seva salut"
D'acord amb això, en el món del voluntariat, l'autocura de la persona voluntaria és tan important o més, que l'acompanyament i la cura de l'acompanyat.
Són persones empoderades amb una elevada autoestima i un autoconcepte positiu. Algú lluitador, amb un enfocament positiu de la vida, amb inquietuds i capacitat d'adaptació.
Una persona amb un óptim afrontament a l'estrès i amb procesos sans i integratius de les pèrdues. Tenen un elevat autorespecte que es tradueix en respecte cap als altres, lliure de judici i amb actitud compassiva.
No obstant això, una exposició a situacions complicades que persisteix demana atenció i autosupervisió i, per això, és tan important parlar de l'autocura.
Els objectius són:
* Mantenir el màxim benestar
* Prendre conciència de la importància de l'autocura i no perdre de vista el propi estat
* Conèixer i identificar les manifestacions de la "fatiga per compasió" i l'"estrés"
* Aprendre tècniques per fomentar el bon estat de salut integral
Captura la meva atenció especialment les tècniques per a modificar l'activació cognitiva que porten a la detenció del pensament. Es tracta d'una tècnica per a tractar pensaments estresors obsessius. Permet centrar l'energia en l'acció present sense deixar que els pensaments invasors ens limitin. Es tracta de focalitzar-se en el que realment és important en el moment present, optimitzant pensaments i l'energia vital.
En l'exemple, d'una situació d'acompanyament en el final de la vida, seria l'exercici de centrar la ment en la qüestió del recolçament emocional que necessita la persona a la qual s'acompanya.
La tècnica s'acompanya amb un exercici, un procediment d'aplicació
El procediment esta format per tres parts:
1. Fer un llistat dels pensaments estresors més freqüents i ordenar-los pel nivell de malestar que produeixen. Un cop fet això, s'han de verbalitzar de la forma més semblant al propi pensament.
2. Establir un estímul que faci la funció de parada per detenir el pensament (un soroll, un cop, un crit, una paraula ...)
3. Determinar les tasques distractores que permetin centrar l'atenció un cop s'hagin detingut els pensaments: Buscar records de moments agradables, recuperar quin és el motiu que ens ha portat a fer el que estem fent, reconèixer el sentit que donem al que fem, a la nostra vida...
Aquesta és la manera en què recuperem l'essència, la base, el sentit del que fem i recentrem la ment en la nostra vida. Els pensaments distractors desapareixen i es transformen.
Les primeres vegades en què es porta a terme l'exercici pot resultar complicat i difícil de fer.
Amb les repeticions, el procés s'automatitza i flueix fàcilment.
