FORMACIÓ SOBRE DETECCIÓ DEL MALTRACTAMENT A PERSONES GRANS: EL PRIMER PAS PER COMBATRE'L.
Aquesta vol ser el recull de reflexions a les quals m'ha portat la formació sobre la detecció del maltractament a persones grans i comença així:
 |
| Caín assesina a Abel (Pintura del s. XV) |
La violència ve definida per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) com:
"La violencia es el uso intencional de la fuerza física, amenazas contra uno mismo, otra persona, un grupo o una comunidad que tiene como consecuencia o es muy probable que tenga como consecuencia un traumatismo, daños psicológicos, problemas de desarrollo o la muerte".
En el pròleg d'un document de l'UNESCO publicat en 1981, sobre "La violencia y sus causas" es pot veure com el treball de l'organització s'orienta cap a les consequències d'aquesta en els aspectes que són de competència de l'UNESCO i en aquells que apunten a les causes subjacents, donada la complexitat per interpretar, definir i concretar la idea en contextes diversos.
No obstant això, hi ha un sociòleg i matemàtic noruec que ho ha intentat: Johan Galtung. Sembla ser que és ell el fundador de la Irenologia (definit com estudis per la pau o per a la pau o també, de pau i conflictes, peace studies or peace and conflict studies), un camp d'estudi que surgeix a Europa en els anys 50 i 60 amb la fundació d'algunes institucions per la recerca sobre la pau. Les primeres i més prestigioses, en la península escandinava: A Uppsala University en Suècia, the Department of Peace and Conflict Research, a Estocolm, The International Peace Research Institute i a Oslo, The Peace Research Institute.
Aquest últim fundat per Galtung al 1960, qui va introduir alguns conceptes nous sobre la violència i la pau a través del seu conflict triangle sobre el qual s'ha escrit i valorat fins a l'época actual com, per exemple, Jolle Demmers (2012) en les seves Theories of Violent Conflict.
I es que, a més de la Violència Directa (fàcil de detectar i definir), va definir la Violència Cultural i la Violència Estructural, com a forces i estructures invisibles, encara que no menys violentes i que constitueixen les arrels de la violència directa i comprenen formes sociopolítiques i culturals de una societat que permet i, fins i tot, justifica i legitima certes estructures que porten a la marginació, la repressió, el patriarcat, el sexisme....i podriem incloure també aquí l'edatisme.
Galtung també va introduir els termes Pau Negativa, com l'absència de conflicte violent i Pau Positiva, com la que s'aconsegueix amb les relacions de recolzament mutu i col·laboració.
A través d'aquests apunts, he intentat descriure i definir la violència i en el procés de recerca, he vist l'obligació de marcar els límits amb el que és considera Pau i també, la necessitat de determinar diferents tipologies i àmbits on te lloc, i amb aquest exercici, m'adono de la problemàtica que representa i el gran impacte que suposa l'assumpte del maltractament a les persones grans.
Un assumpte que es defineix com un fenomen complexe, invisibilitzat, encara que molt estès, que passa per ser una realitat desconeguda, que es dona en diversos àmbits (familia, comunitat i institucions), amb tipologies diferents i que realment existeix, encara que no es prengui consciència i al que cal donar una resposta adequada, multidisciplinar i clara, començant pel reconeixement.
No obstant això, hi ha un sociòleg i matemàtic noruec que ho ha intentat: Johan Galtung. Sembla ser que és ell el fundador de la Irenologia (definit com estudis per la pau o per a la pau o també, de pau i conflictes, peace studies or peace and conflict studies), un camp d'estudi que surgeix a Europa en els anys 50 i 60 amb la fundació d'algunes institucions per la recerca sobre la pau. Les primeres i més prestigioses, en la península escandinava: A Uppsala University en Suècia, the Department of Peace and Conflict Research, a Estocolm, The International Peace Research Institute i a Oslo, The Peace Research Institute.
 |
| Galtung. Conflict Triangle |
Aquest últim fundat per Galtung al 1960, qui va introduir alguns conceptes nous sobre la violència i la pau a través del seu conflict triangle sobre el qual s'ha escrit i valorat fins a l'época actual com, per exemple, Jolle Demmers (2012) en les seves Theories of Violent Conflict.
I es que, a més de la Violència Directa (fàcil de detectar i definir), va definir la Violència Cultural i la Violència Estructural, com a forces i estructures invisibles, encara que no menys violentes i que constitueixen les arrels de la violència directa i comprenen formes sociopolítiques i culturals de una societat que permet i, fins i tot, justifica i legitima certes estructures que porten a la marginació, la repressió, el patriarcat, el sexisme....i podriem incloure també aquí l'edatisme.
Galtung també va introduir els termes Pau Negativa, com l'absència de conflicte violent i Pau Positiva, com la que s'aconsegueix amb les relacions de recolzament mutu i col·laboració.
A través d'aquests apunts, he intentat descriure i definir la violència i en el procés de recerca, he vist l'obligació de marcar els límits amb el que és considera Pau i també, la necessitat de determinar diferents tipologies i àmbits on te lloc, i amb aquest exercici, m'adono de la problemàtica que representa i el gran impacte que suposa l'assumpte del maltractament a les persones grans.
Un assumpte que es defineix com un fenomen complexe, invisibilitzat, encara que molt estès, que passa per ser una realitat desconeguda, que es dona en diversos àmbits (familia, comunitat i institucions), amb tipologies diferents i que realment existeix, encara que no es prengui consciència i al que cal donar una resposta adequada, multidisciplinar i clara, començant pel reconeixement.
