dimarts, 11 de desembre del 2018

DIARI D'UN VOLUNTARIAT: 

JORNADA SOBRE LA SEXUALITAT I L'AFECTIVITAT DE LES PERSONES GRANS



Amb motiu de la 20ena. edició del Saló de la gent gran de Catalunya FiraGran 2018, va tenir lloc el passat mes de maig la Jornada sobre sexualitat i afectivitat amb el tractament d'aspectes físics, psicològics i socials.

L'objectiu de la Jornada era: informar i sensibilitzar als professionals que treballen amb les persones grans sobre la realitat que (aquests) són éssers sexuals actius.



Primerament, una representant de l'Associació Serveis Integrals per a l'Envelliment Actiu (SIENA), la sociòloga Sònia Díaz va exposar les dades recollides en el seu estudi "La sexualitat en la gent gran".  
De ella són les paraules: "La sexualitat és un gran tabú en la nostra societat, i la sexualitat de la gent gran ho és encara més", amb les quals defineix un context social i cultural en què perduren molts estereotips i, sobretot, en relació amb les persones de més de 65 anys. 
La senyora Díaz presentava una enquesta, la qual es va passar a unes 500 persones de més de 65 anys en la província de Barcelona.
Algunes de les dades que va donar sobre aquesta enquesta són:

  1.  que va ser contestada per més dones que homes i que la majoria de les dones eren casades.
  2. que la sexualitat no desapareix amb l'edat 
  3. que s'associa la sexualitat al coit
  4. que la generació de +65 anys es la gran oblidada quan a formació sexual
  5. que es detecta més grau de satisfacció en persones amb un concepte més ampli sobre el què és sexualitat
  6. que hi ha un gran percentatge de persones que pensen que la masturbació és cosa de joves

A continuació, Alicia Carrascón, responsable de ASSIR Esquerra a Barcelona, presentava els aspectes físics sobre la sexualitat:
Definicions, característiques i diferencies de terminologia sobre la funció reproductora, el plaer, la comunicació i afecte, van contribuir a portar claredat sobre la sexualitat humana, que és diversa, regulada socialment i és un acte privat i vinculat als afectes.
Així, es recollien idees com:

  • la sexualitat és la forma com cada persona viu el sexe
  • el gènere és un constructe social i cultural de les característiques personals, físiques
  • la identitat sexual és un sentiment o vivència subjectiu
  • la eròtica no sempre ha estat associada a aspectes positius de la sexualitat

La nostra societat és sexofóbica i en conseqüència molt reduccionista quan al sexe, de manera que durant dècades, aquest ha estat exclòs de qualsevol funció que no fos la reproductora, ha estat centrat en els genitals, s'ha hagut de practicar dins el matrimoni, ha estat reservat exclusivament als adults i, en concret, reservat als homes.
Dit això, la qüestió de l'edat, és un gran handicap en aquest context.

Més tard, la Montse Iserte, com a directora de Vibracions abordava el tema de la sexualitat i l'afectivitats des d'una perspectiva psicològica i de drets.
Questionava què es el que fa que la gent gran no s'interessin pel sexe quan esta demostrat que la practica d'aquest, contribueix a la millora de la salut, de la comunicació, de l'autoestima, de creació de vincles i, en definitiva, és un dret.
Al final, sempre tornem a trobar els prejudicis, la desinformació, la por... i no només per part de les persones grans, sinó també per part, de familiars, amics, professionals de la cura, professionals mèdics, etc..

Finalment, en Joan Canimas, professor de la Universitat de Girona, presenta l'aspecte social i filosòfic de la sexualitat en les persones grans.
El tema, aquesta vegada, es desenvolupa en el terreny de la ètica, de la responsabilitat, de la llibertat i dels drets de les persones.
El professor fa esment del llibre de Foucault (2006): "Historia de la sexualidad I: la voluntad de saber". Editorial siglo XXI.  I a través d'aquesta publicació explica el que l'autor propugna sobre la "libertad sexual" lograda, com un dispositiu fals per distreure el veritable objectiu d'una lliuta per aconseguir aquesta llibertat, aquesta felicitat i el plaer, que és el control del propi cos i del propi desig.  Així, el sexe no és només plaer, sinó que la conquesta esta en el saber i en la veritat.
La veritat del sexe, porta a centrar la qüestió en el dret a prendre decisions i en la ètica de la responsabilitat en fer-les.


dilluns, 3 de desembre del 2018

EL AÑO DE LA LIEBRE II



Pues la historia podría pasar por un relato de peripecias superfluas que acontecen a un tipo que quería deshacerse de sus obligaciones y compromisos y saltarse las normas, para vivir, de una manera salvaje y desordenada, una existencia surrealista y sin sentido, en un ataque de "reveldía sin propósito" (expresión de Rafael Narbona en su crítica de "El Cultural").

La trama del libro, hasta el momento de leer la última página, podría ser considerado como un encadenado de situaciones inusitadas, donde el protagonista antepone el bienestar de un animal tímido y huidizo al suyo propio y a los intereses de otros humanos, conviertiendo al lepórido en "más que una simple mascota" (como dice Jordi Corominas en su artículo de la  "Revista de Letras") y uno no se da ni cuenta...

Podría parecer que el autor aprovecha simplemente para dar a conocer el paisaje de su tierra natal y para hacer gala de la vida sencilla, despojando al protagonista de lo material y de las preocupaciones de la vida cotidiana, poniendolo en contacto con la naturaleza, y, con esa excusa, describir el paisaje, el cielo, el clima, los animales, los sonidos, etc... en un ataque de ecologismo, aunque, armado con rifle de mira telescópica...

Con todo ello, pareciera que se trata de una comedia fácil, eso sí, con la acidez típica del humor nórdico.
Pero, no obstante las formas y la apariencia divertida, al final, la verdad queda al descubierto:

En realidad, Paasilinna consigue elaborar un relato donde, sin traspasar el límite en el cual la comedia se convierte en sarcasmo, se aprecia la dirección en la línea del "Hygge", esa actitud existencial tan nórdica, para la felicidad. 

Solo entonces se da uno cuenta del mensaje escondido en la metáfora. 
Símbolo "om"

Y solo en ese instante, en el momento de cerrar el libro, se reconoce el poder de la simbologia del lepórido animal.




Es cuando el "sinsentido" de la historia, cobra significado y el poder del absurdo se convierte en una comunicación codificada del camino hacia uno mismo.  

Es cuando, la diversión de la extravagancia, se transforma en el secreto del autodescubrimiento. 


Y es cuando, habiendo cerrado el libro, en el momento de volverlo a pensar mirando la portada, uno mismo se reconoce en Vatanen y nuestros anhelos toman forma de liebre.