dilluns, 29 d’octubre del 2018

DIARI D'UN VOLUNTARIAT: 

FORMACIÓ D'INICIACIÓ AL VOLUNTARIAT

LES CLAUS PER A UN BON ACOMPANYAMENT A GENT GRAN


Aquesta vol ser el recull de reflexions a les quals m'ha portat la formació sobre Iniciació al Voluntariat i comença així:

Algú a qui em vaig creuar un cop em va dir que "la comunicació és nomès una bona idea"...
Aquesta frase apunta a la qüestió dels significats i de les interpretacions que fan de la comunicació una qüestió més complexa del que sembla.

Al llarg dels temps, aquesta qüestió ha estat objecte de reflexions, investigacions, assajos, articles.... fins i tot, una teoria que sorgeix durant la Segona Guerra Mundial, que inicia Claude E. Shannon per un article que titula "A Mathematical Theory of Communication"  i que es publica en 1948 en el "Bell System Technical Journal".

És la Teoria matemàtica de la informació i buscava una manera més eficient d'utilitzar els canals de comunicació, intentant aconseguir una transmissió òptima dels missatges.  El desenvolupament d'aquesta teoria va suposar un avenç molt important quan a l'increment del volum d'informació i també, de la probabilitat que un missatge, dins un conjunt de missatges possibles es rebés bé, sense que la qualitat de la informació quedés afectada.  Va permetre també codificar i decodificar els missatges de forma ràpida, econòmica i segura i va tenir la seva aplicació en la guerra.

No obstant aquest gran avenç, va donar més visibilitat a l'autèntic problema de la comunicació que és que encara que existeixi el mateix codi, no significa que el destinatari comprengui el significat que l'emissor vol donar al missatge.

I és que la comunicació és la base que sustenta les relacions i aquest concepte està en el mig de l'entramat com una de les claus en aquest voluntariat d'ajuda i acompanyament.

Per tot això, la formació per un bon acompanyament a la gent gran ha consistit en una sèrie de reflexions sobre aquestes claus:

- L'ajuda, consisteix en establir una relació de confiança i un cop establerta, saber cuidar-la, garantint de manera constant i planificada, la presència i la proximitat.

- La competència emocional, consisteix en la gestió convenient de les emocions i sentiments de manera oportuna per reconèixer-los, acceptar-los i expressar-los de manera que portin a una transformació cap a la saviesa.

- L'empatia, consisteix en la capacitat de percebre la realitat de la manera com ho fa l'altra persona de manera que es pugui comprendre la seva visió.
L'escolta activa serà una de les eines més valuoses per l'empatia.
Saber escoltar, posant atenció (ser al present) i observant la comunicació de l'altre i manifestar comprensió, es converteixen en una part important de la comunicació que sustenta la relació.

- La resposta assertiva, consisteix en saber expressar l'emoció, sense deixar-se portar per aquesta.  Així, l'escolta activa, portarà una resposta que reformula (sense jutjar), que resumeix (sense interpretar), que clarifica (sense investigar) i, en definitiva, que escolta, sense negar el que sent l'altre i que no dona consells ni ofereix solucions.

- La relació, consisteix en la connexió, el vincle, el tracte entre dues persones que es comuniquen de manera bidireccional i interactiva. 

Per tot això, en aquest tema del voluntariat amb les persones grans, el gran repte és la comunicació on el missatge és el que entén el receptor i on el responsable és l'emissor (i cal assumir aquesta responsabilitat).

La comunicació és la clau de volta d'un bon acompanyament, que fomenta el vincle i la relació.   És la que imprimeix a la relació el seu estil empàtic (que es centra en la persona) on el voluntari és ajudant i facilitador.

El màxim repte sempre és el creixement i aquest s'obté amb l'actitud de saber veure cada adversitat com una oportunitat, les pèrdues com alliberament de les càrregues i el present, com el lloc on viure i el moment per practicar...



"La qualitat de la teva vida és la qualitat de les teves relacions"
Anthony Robbins











dimecres, 24 d’octubre del 2018

DIARI D'UN VOLUNTARIAT:
CICLE DE CONFERÈNCIES DE TANCAMENT DEL
II PLA ESTRATÈGIC DE GRANOLLERS
____________________________________

“Ciutats sostenibles per transformar el món”

El cicle de tres conferències esta pensat per a reflexionar sobre els reptes de futur que afronten les ciutats del segle XXI.  Juntament amb, La coresponsabilitat en la gestió dels béns comuns i  Els nous models de desenvolupament urbà,  la primera conferència amb el títol:

Construint ciutats on ningú quedi enrere. Dret a una ciutat d’oportunitats, va iniciar el cicle el passat 18 d’octubre,  amb la participació de:

Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid
Sandra Ezquerra, directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic
Blanca Garcés, investigadora sènior de l’àrea de migracions del CIDOB
Moderador: Sergi Picazo, periodista a @SentitCritic



El moderador va proposar algunes qüestions pel debat:
- Quines polítiques poden aplicar els ajuntaments per fer front
a les desigualtats en les ciutats?
- Quins obstacles es troben els ajuntaments per aplicar aquestes polítiques?
- Quin vincle hi ha entre “cura” i “desenvolupament econòmic”?  Què és la “ciutat de les cures”?
- Com es pot finançar el benestar? Qui ho paga? Amb quins pressupostos? I les limitacions legals? Competencials? Econòmiques?

Les idees que es recullen en l’elaboració de les respostes són les següents:
- Manuela Carmena:
Com ODS (Objectiu de Desenvolupament Sostenible), prendre la “solidaritat”.
El “Darwinismo” social no funciona.
Trencar amb el mite que les polítiques “buenistas” no funcionen.
Un obstacle per l’aplicació de polítiques són les estratègies polítiques de la por
En els PIB no es conta mai amb les cures.
Cal conscienciar al món que es necessari dedicar temps i diners a les cures i posar-les en valor. 
Cal donar-li el lloc que li pertoca i donar més visibilitat a les cures.
Cal fer el possible perquè les persones que es dediquen a les cures tinguin millors salaris i condicions de treball.
Cal individualitzar i estendre el dret a la cura.
Congrés Internacional a Madrid sobre “La soledad no deseada”:
Foro Internacional sobre la Soledad, la Salud y los Cuidados
noviembre 21 - noviembre 23
La soledad es un fenómeno social y una experiencia profundamente personal que hace complejo su abordaje. La soledad no deseada se ha convertido en un problema de salud pública al que el Ayuntamiento de Madrid viene respondiendo a través de distintas iniciativas como el Plan Madrid Ciudad de los Cuidados. El objetivo del Foro Internacional sobre la Soledad, la Salud y los Cuidados, organizado por Madrid Salud, que se celebrará los días 21, 22 y 23 de noviembre de 2018 en Madrid, España, supone abordar la soledad en todas sus dimensiones. Además del debate y reflexión, el Foro quiere buscar herramientas que ayuden a romper el aislamiento y la soledad no deseada mientras visibiliza y atiende a la soledad como opción voluntaria y creadora.
Falten recursos i competències
L’Administració pública es un instrument  “torpe e ineficiente”. 
És poc àgil i gens eficient.
Cal atendre més a tres conceptes: Solidaritat, Participació i Creativitat

- Sandra Ezquerra:
Dos eixos per al disseny de les ciutats: el feminisme i la no-violència.
Posar en el punt de mira els col·lectius vulnerables com les persones grans, la gent malalta i els infants.
Prevenir la no socialització i l’aïllament.
Posar en valor el paper de la dona que és qui s’ocupa de les cures i des de leconomia feminista, reivindicar el treball no remunerat.
Corresponsabilitzar-se de les cures per potenciar l’economia, convertint-la en l’economia de les cures.  Cal concebre una economia de les cures en el centre de l’economia.
Proposa 4 eixos:
- Acabar amb la sobrecàrrega de les famílies, corresponsabilitzant de les cures a les empreses, ajuntaments i organismes
- Reivindicar models de cures sense renunciar a pensions dignes i vides autònomes
- Promoure la idea que els homes també tenen cura
- Generar espais de trobada per a les persones que tenen cura.
Cal posar les cures com a un dels objectius de la vida col·lectiva.
Canviar relats com que “el social no és eficient econòmicament”
Reflexionar sobre la manera de generar ingressos per a finançar les polítiques socials.
Crear narratives alternatives per demostrar altres polítiques socials.

- Blanca Garcés:
Cal demostrar que les polítiques “buenistes” funcionen bé i no sols això, sinó provar que no només s’han de fer aquest tipus de polítiques, sinó que no es poden fer altres tipus: per exemple, en el cas de la Salut Pública, ja que l’exclusió en temes de salut, és anar en contra de la salut mateixa.
El dret a la ciutat no és només tenir drets, sinó també accés a aquests drets.
Cal reafirmar-se davant processos excloents i, a més, cal proposar altres models
Una de les raons més poderoses per treballar el tema de l’exclusió és que el que avui és exclusió, demà es converteix en conflicte.
Les administracions locals són més “inclusistes”.
En el tema de competències i recursos relatives a polítiques socials els ajuntaments poden fer moltes coses.
Les “Ciutats Refugi” o les “Ciutats Santuari”, que són les que no apliquen polítiques socials estatals, acaben fent polítiques socials que ajuden a la ciutadania
Caldria reivindicar més el paper que aquestes ciutats a nivell de competències i recursos