DIARI D'UN VOLUNTARIAT: 

JORNADA SOBRE LA SEXUALITAT I L'AFECTIVITAT DE LES PERSONES GRANS


Amb motiu de la 20ena. edició del Saló de la gent gran de Catalunya FiraGran 2018, va tenir lloc el passat mes de maig la Jornada sobre sexualitat i afectivitat amb el tractament d'aspectes físics, psicològics i socials.

L'objectiu de la Jornada era: informar i sensibilitzar als professionals que treballen amb les persones grans sobre la realitat que (aquests) són éssers sexuals actius.



Primerament, una representant de l'Associació Serveis Integrals per a l'Envelliment Actiu (SIENA), la sociòloga Sònia Díaz va exposar les dades recollides en el seu estudi "La sexualitat en la gent gran".  
De ella són les paraules: "La sexualitat és un gran tabú en la nostra societat, i la sexualitat de la gent gran ho és encara més", amb les quals defineix un context social i cultural en què perduren molts estereotips i, sobretot, en relació amb les persones de més de 65 anys. 
La senyora Díaz presentava una enquesta, la qual es va passar a unes 500 persones de més de 65 anys en la província de Barcelona.
Algunes de les dades que va donar sobre aquesta enquesta són:

1.  que va ser contestada per més dones que homes i que la majoria de les dones eren casades.
2. que la sexualitat no desapareix amb l'edat 
3. que s'associa la sexualitat al coit
4. que la generació de +65 anys es la gran oblidada quan a formació sexual
5. que es detecta més grau de satisfacció en persones amb un concepte més ampli sobre el què és sexualitat
6. que hi ha un gran percentatge de persones que pensen que la masturbació és cosa de joves

A continuació, Alicia Carrascón, responsable de ASSIR Esquerra a Barcelona, presentava els aspectes físics sobre la sexualitat:
Definicions, característiques i diferencies de terminologia sobre la funció reproductora, el plaer, la comunicació i afecte, van contribuir a portar claredat sobre la sexualitat humana, que és diversa, regulada socialment i és un acte privat i vinculat als afectes.
Així, es recollien idees com:

• la sexualitat és la forma com cada persona viu el sexe
• el gènere és un constructe social i cultural de les característiques personals, físiques
• la identitat sexual és un sentiment o vivència subjectiu
• la eròtica no sempre ha estat associada a aspectes positius de la sexualitat

La nostra societat és sexofóbica i en conseqüència molt reduccionista quan al sexe, de manera que durant dècades, aquest ha estat exclòs de qualsevol funció que no fos la reproductora, ha estat centrat en els genitals, s'ha hagut de practicar dins el matrimoni, ha estat reservat exclusivament als adults i, en concret, reservat als homes.
Dit això, la qüestió de l'edat, és un gran handicap en aquest context.

Més tard, la Montse Iserte, com a directora de Vibracions abordava el tema de la sexualitat i l'afectivitats des d'una perspectiva psicològica i de drets.
Questionava què es el que fa que la gent gran no s'interessin pel sexe quan esta demostrat que la practica d'aquest, contribueix a la millora de la salut, de la comunicació, de l'autoestima, de creació de vincles i, en definitiva, és un dret.
Al final, sempre tornem a trobar els prejudicis, la desinformació, la por... i no només per part de les persones grans, sinó també per part, de familiars, amics, professionals de la cura, professionals mèdics, etc..

Finalment, en Joan Canimas, professor de la Universitat de Girona, presenta l'aspecte social i filosòfic de la sexualitat en les persones grans.
El tema, aquesta vegada, es desenvolupa en el terreny de la ètica, de la responsabilitat, de la llibertat i dels drets de les persones.
El professor fa esment del llibre de Foucault (2006): "Historia de la sexualidad I: la voluntad de saber". Editorial siglo XXI.  I a través d'aquesta publicació explica el que l'autor propugna sobre la "libertad sexual" lograda, com un dispositiu fals per distreure el veritable objectiu d'una lliuta per aconseguir aquesta llibertat, aquesta felicitat i el plaer, que és el control del propi cos i del propi desig.  Així, el sexe no és només plaer, sinó que la conquesta esta en el saber i en la veritat.
La veritat del sexe, porta a centrar la qüestió en el dret a prendre decisions i en la ètica de la responsabilitat en fer-les.

EL AÑO DE LA LIEBRE II

Pues la historia podría pasar por un relato de peripecias superfluas que acontecen a un tipo que quería deshacerse de sus obligaciones y compromisos y saltarse las normas, para vivir, de una manera salvaje y desordenada, una existencia surrealista y sin sentido, en un ataque de "reveldía sin propósito" (expresión de Rafael Narbona en su crítica de "El Cultural").

La trama del libro, hasta el momento de leer la última página, podría ser considerado como un encadenado de situaciones inusitadas, donde el protagonista antepone el bienestar de un animal tímido y huidizo al suyo propio y a los intereses de otros humanos, conviertiendo al lepórido en "más que una simple mascota" (como dice Jordi Corominas en su artículo de la  "Revista de Letras") y uno no se da ni cuenta...

Podría parecer que el autor aprovecha simplemente para dar a conocer el paisaje de su tierra natal y para hacer gala de la vida sencilla, despojando al protagonista de lo material y de las preocupaciones de la vida cotidiana, poniendolo en contacto con la naturaleza, y, con esa excusa, describir el paisaje, el cielo, el clima, los animales, los sonidos, etc... en un ataque de ecologismo, aunque, armado con rifle de mira telescópica...

Con todo ello, pareciera que se trata de una comedia fácil, eso sí, con la acidez típica del humor nórdico.
Pero, no obstante las formas y la apariencia divertida, al final, la verdad queda al descubierto:

En realidad, Paasilinna consigue elaborar un relato donde, sin traspasar el límite en el cual la comedia se convierte en sarcasmo, se aprecia la dirección en la línea del "Hygge", esa actitud existencial tan nórdica, para la felicidad. 

Solo entonces se da uno cuenta del mensaje escondido en la metáfora. 

Símbolo "om"

Y solo en ese instante, en el momento de cerrar el libro, se reconoce el poder de la simbologia del lepórido animal.




Es cuando el "sinsentido" de la historia, cobra significado y el poder del absurdo se convierte en una comunicación codificada del camino hacia uno mismo.  

Es cuando, la diversión de la extravagancia, se transforma en el secreto del autodescubrimiento. 


Y es cuando, habiendo cerrado el libro, en el momento de volverlo a pensar mirando la portada, uno mismo se reconoce en Vatanen y nuestros anhelos toman forma de liebre.

DIARI D'UN VOLUNTARIAT: 

FORMACIÓ SOBRE DETECCIÓ DEL MALTRACTAMENT A PERSONES GRANS: EL PRIMER PAS PER COMBATRE'L.

Aquesta vol ser el recull de reflexions a les quals m'ha portat la formació sobre la detecció del maltractament a persones grans i comença així:

Caín assesina a Abel (Pintura del s. XV) 

La violència ve definida per l'OMS (Organització Mundial de la Salut) com:

"La violencia es el uso intencional de la fuerza física, amenazas contra uno mismo, otra persona, un grupo o una comunidad que tiene como consecuencia o es muy probable que tenga como consecuencia un traumatismo, daños psicológicos, problemas de desarrollo o la muerte".

En el pròleg d'un document de l'UNESCO publicat en 1981, sobre "La violencia y sus causas" es pot veure com el treball de l'organització s'orienta cap a les consequències d'aquesta en els aspectes que són de competència de l'UNESCO i en aquells que apunten a les causes subjacents, donada la complexitat per interpretar, definir i concretar la idea en contextes diversos.

No obstant això, hi ha un sociòleg i matemàtic noruec que ho ha intentat: Johan Galtung.  Sembla ser que és ell el fundador de la Irenologia (definit com estudis per la pau o per a la pau o també, de pau i conflictes, peace studies or peace and conflict studies), un camp d'estudi que surgeix a Europa en els anys 50 i 60 amb la fundació d'algunes institucions per la recerca sobre la pau.  Les primeres i més prestigioses, en la península escandinava: A Uppsala University en Suècia, the Department of Peace and Conflict Research, a Estocolm, The International Peace Research Institute i a Oslo, The Peace Research Institute.

Galtung. Conflict Triangle

Aquest últim fundat per Galtung al 1960, qui va introduir alguns conceptes nous sobre la violència i la pau a través del seu conflict triangle sobre el qual s'ha escrit i valorat fins a l'época actual com, per exemple, Jolle Demmers (2012) en les seves Theories of Violent Conflict.  


I es que, a més de la Violència Directa (fàcil de detectar i definir), va definir la Violència Cultural i la Violència Estructural, com a forces i estructures invisibles, encara que no menys violentes i que constitueixen les arrels de la violència directa i comprenen formes sociopolítiques i culturals de una societat que permet i, fins i tot, justifica i legitima certes estructures que porten a la marginació, la repressió, el patriarcat, el sexisme....i podriem incloure també aquí l'edatisme.
Galtung també va introduir els termes Pau Negativa, com l'absència de conflicte violent i Pau Positiva, com la que s'aconsegueix amb les relacions de recolzament mutu i col·laboració.

A través d'aquests apunts, he intentat descriure i definir la violència i en el procés de recerca, he vist l'obligació de marcar els límits amb el que és considera Pau i també, la necessitat de determinar diferents tipologies i àmbits on te lloc, i amb aquest exercici, m'adono de la problemàtica que representa i el gran impacte que suposa l'assumpte del maltractament a les persones grans.  
Un assumpte que es defineix com un fenomen complexe, invisibilitzat, encara que molt estès, que passa per ser una realitat desconeguda, que es dona en diversos àmbits (familia, comunitat i institucions), amb tipologies diferents i que realment existeix, encara que no es prengui consciència i al que cal donar una resposta adequada, multidisciplinar i clara, començant pel reconeixement.

DIARI D'UN VOLUNTARIAT: TERTÚLIES

1a. TERTÚLIA de la DELEGACIÓ de GRANOLLERS

Data: 25 d’octubre de 2018

Horari: Entre les 16,30h i les 18,30h

Lloc: Casal Font Verda (passeig de la Muntanya 23)

Tema: el bombardeig a Granollers, 1938.  La guerra.

Comença la tertúlia amb el visionat d’un vídeo sobre el bombardeig a Granollers que ha fet l’Ajuntament de Granollers a través del projecte “Granollers, vila oberta a la pau”.

El vídeo[1] relata, en 5,40 minuts, els fets del 31 de maig de 1938 (segon any de la guerra civil espanyola) en què, des de la base aèria de Son Sant Joan a Mallorca va sortir una esquadrilla de 5 avions dels Falcons de les Balears (italians) i van deixar caure 60 bombes de 15, 20 i 100kg, en una població a la rereguarda del front amb 14.000 habitants: Granollers.

Desprès, demanem a la gent gran, que en aquell any tenien sobre 6-7 anys d’edat, que parlin de com van viure la experiència.

Aquest és un recull de les frases més impactants:

Lola:

Aquell dia ella estava a la Porxada.

“Vaig estar més d’un any que no podia parlar...em vaig quedar sense veu”

“Jo vivia al carrer Corró”

“Sentíem els avions i vàrem dir: anem a la Porxada”

“Enlloc et deixaven passar”

“Jo buscava la mama”

“tothom demanava auxili i em deien: Lola, ajuda al Miquel!!! I el Miquel estava amb tot lo de dins per fora”

Desprès de tot això, anaven al “cuartel “ a arreplegar menjar del ranxo dels soldats i a Can Parera a buscar remeis i a l’Ajuntament “si parlaves català, no et feien el paper”.

De la guerra va aprendre a desconfiar

El seu desig pel món d’ara: "que la gent tingui feina i que nosaltres anem fent"

Ma. Rosa:

Aquell dia ella estava a casa.

Vivia a Can Solé a Vallderriolf, una casa de pagès a les afores de Granollers.

“Sentíem els avions”

“Desprès va venir molta gent a casa, gent que fugia de Granollers”

“Només volien venir a dormir i com que hi havia moltes corts, allà dormien”

“Passaven molts soldats i si veien una gallina l’agafaven sense permís”

“Tot estava parat, no hi havia col·legi”

“La gent agafava el menjar dels cavalls i dels porcs”

Desprès d’això, “venia gent de Barcelona i fèiem canvis” (l’estraperlo)

Per ella la guerra va suposar por i gana

El fet d’ajudar als altres era el que li donava força

El seu desig pel món és que la gent sigui feliç

Hortènsia:

“Jo vivia a Igualada quan va passar el primer bombardeig a Granollers”

No va viure el primer bombardeig, encara que sí va viure el segon, en què no li va donar temps d’arribar al refugi i va resultar ferida a l’esquena (encara té seqüeles)

Quan va arribar a Granollers anava amb la seva mare, una dona sola amb quatre criatures.

“Quan van baixar del tren no ens van deixar passar perquè tenien el pont dinamitat... i els milicians ens feien anar enrere”

“Van haver d’esperar-nos i quan va explotar el pont, van arribar a Granollers per sobre de les pedres”

Desprès, tenien la cartilla de racionament i “donaven un xusco per cadascú”

“Amb 8 anys, jo anava al mercat de Sant Carles i els demanava pa als soldats”

“a casa erem 8”

“em vaig fer un tip de pelar patates a l’”auxili social” , on ara hi ha el museu”

“Sort que vam tenir de la gent que ens ajudaven”

Per ella la guerra va suposar gana

A la gent que pren les decisions els diria si els agradaria que els passes a ells i als seus fills el mateix que van viure

De la guerra va aprendre a ser una mica més humana, li va ajudar a reflexionar que hem de ser bons i ajudar a la gent. “Vaig aprendre solidaritat”

El seu desig pel món es pau i tranquil·litat i que la gent siguem humans

Esteve:

Aquell dia ell era a casa amb la seva mare.

Vivia a la Plaça de la Corona

“Les bombes van fer molt mal pel centre del poble”

“Només me’n recordo de les bombes, però de res en concret”

“Estàvem la meva mare i jo sols i ens vam amagar a sota un matalàs”

“Sentien la sirena”

Desprès ell anava a l’”auxili social”  a buscar menjar.

“Allà només donaven farinetes”

“vam passar molta gana i fins que no vaig entrar a treballar a l’Europa no vaig començar a esmorzar”

Per ell la guerra va suposar gana

De la guerra va aprendre a acceptar les coses i a anar al ritme que marquen els esdeveniments

Per ell la guerra es soledat

“Ho passo malament estant sol”

Ell demana que no hagin tantes guerres pel món.

Berta:

Ella vivia a Barcelona.

No hi va ser al bombardeig de Granollers

“Jo vivia al Carmel i veia les bombes caure a la Barceloneta i a la Plaça Urquinaona des de la terrassa de casa”

“Havien posat unes cordes perquè no passes ningú i jo les vaig passar i deien: aquella nena que fa”

“el dia que va començar la guerra jo estava al convent, ens van despertar els soldats....Jo era petita i no coneixia ningú i pensava que estava somniant”

“va venir la mare per endurse’m i no la van deixar”

Desprès van passar gana

“La meva mare era estrangera i només li van donar una cartilla, així que una de les dues dinava i l’altra sopava”

Per ella la guerra va suposar soledat

De la guerra diu que no ha après res

Pel món demana que la gent pensi abans de començar una guerra

Diu que ara farà els 90 (anys) i només espera que siguin bons.

El seu desig pel món és que no visquem cap guerra.

Varen berenar, però poc, perquè les emocions eren moltes....

Gràcies a tots i totes per compartir aquestes experiències.

Per la propera tertúlia, demanen un tema més alegre... s'accepten suggeriments...

Per cert! si passejant per Granollers, us trobeu a terra rajoles com aquesta:

Hi són per marcar els llocs on van caure les bombes.

---

[1] Granollers vila oberta a la pau:  https://www.youtube.com/watch?v=rkxupp8X8J0

EL AÑO DE LA LIEBRE

Esopo

Acabo de recibir un libro que es un regalo.  Los libros que se regalan son siempre un doble regalo: el objeto y el conocimiento que contiene.
Este libro se titula "El año de la liebre" y es de Arto Paasilinna.

Lo primero que me viene a la cabeza sobre las liebres es la archiconocida fábula de Esopo de "La Liebre y la tortuga", aunque no se si tendrá algo que ver... claro que como todo esta conectado, igual al leerlo, encuentro similitudes.

Por el momento, he descubierto que Arto Paasilinna es un escritor y periodista finlandés, quien, por cierto, murió hace unos quinze días.
Es coautora Úrsula Ojanen, quien parece ser una de las traductoras más prestigiosas del finés al castellano, así que gracias a ella podré entender la obra de Paasilinna en una de mis "lenguas madre".

Después de investigar un poco más, parece que la trama es sobre un periodista, algo aburrido de su vida y su trabajo a quien le cambia la vida el emblemático animal hasta el punto de despedirse del trabajo, dejar a su mujer y vender sus posesiones para trasladarse al país del autor y vivir divertidas peripecias junto con su reciente compañera, la liebre.


Bien, intuyo que a través de esta obra, seguramente tendré acceso a un conocimiento más amplio sobre los territorios nórdicos y también sobre el desconocido humor nórdico.  

Por el momento, lo único que se sobre el país es que se encuentra en la península escandinava y posee uno de los mejores sistemas educativos europeos.  En cuanto al humor, parece ser que es bastante sátiro y negro, casi casi irreverente.

Al realizar este ejercicio de contextualización sobre el libro en cuestión, me doy cuenta que me esta produciendo cierta fascinación, el libro, el país y también el nórdico autor.


Algunas de las críticas:

. Library Journal: «Divertidísimo... Un protagonista ferozmente independiente, y una fascinante descripción de los salvajes territorios nórdicos» 
. The New York Times (David Binder): «Su fórmula es una comedia de situaciones cotidianas iluminadas por un humor muchas veces negro, y servida con cara de póquer» 

Estan despertando en mi, el efecto de curiosidad (por si faltara) para empezar cuanto antes la lectura en castellano de las aventuras de Vatanen, que es el protagonista.

El libro esta traducido hasta en 24 idiomas y se ha llevado al cine en dos ocasiones.
Además la UNESCO la ha incluido en su Colección de Obras Representativas.

Parece que promete...

DIARI D'UN VOLUNTARIAT: 

FORMACIÓ D'INICIACIÓ AL VOLUNTARIAT
LES CLAUS PER A UN BON ACOMPANYAMENT A GENT GRAN

Aquesta vol ser el recull de reflexions a les quals m'ha portat la formació sobre Iniciació al Voluntariat i comença així:

Algú a qui em vaig creuar un cop em va dir que "la comunicació és nomès una bona idea"...

Aquesta frase apunta a la qüestió dels significats i de les interpretacions que fan de la comunicació una qüestió més complexa del que sembla.

Al llarg dels temps, aquesta qüestió ha estat objecte de reflexions, investigacions, assajos, articles.... fins i tot, una teoria que sorgeix durant la Segona Guerra Mundial, que inicia Claude E. Shannon per un article que titula "A Mathematical Theory of Communication"  i que es publica en 1948 en el "Bell System Technical Journal".

És la Teoria matemàtica de la informació i buscava una manera més eficient d'utilitzar els canals de comunicació, intentant aconseguir una transmissió òptima dels missatges.  El desenvolupament d'aquesta teoria va suposar un avenç molt important quan a l'increment del volum d'informació i també, de la probabilitat que un missatge, dins un conjunt de missatges possibles es rebés bé, sense que la qualitat de la informació quedés afectada.  Va permetre també codificar i decodificar els missatges de forma ràpida, econòmica i segura i va tenir la seva aplicació en la guerra.

No obstant aquest gran avenç, va donar més visibilitat a l'autèntic problema de la comunicació que és que encara que existeixi el mateix codi, no significa que el destinatari comprengui el significat que l'emissor vol donar al missatge.

I és que la comunicació és la base que sustenta les relacions i aquest concepte està en el mig de l'entramat com una de les claus en aquest voluntariat d'ajuda i acompanyament.

Per tot això, la formació per un bon acompanyament a la gent gran ha consistit en una sèrie de reflexions sobre aquestes claus:

- L'ajuda, consisteix en establir una relació de confiança i un cop establerta, saber cuidar-la, garantint de manera constant i planificada, la presència i la proximitat.

- La competència emocional, consisteix en la gestió convenient de les emocions i sentiments de manera oportuna per reconèixer-los, acceptar-los i expressar-los de manera que portin a una transformació cap a la saviesa.

- L'empatia, consisteix en la capacitat de percebre la realitat de la manera com ho fa l'altra persona de manera que es pugui comprendre la seva visió.

L'escolta activa serà una de les eines més valuoses per l'empatia.

Saber escoltar, posant atenció (ser al present) i observant la comunicació de l'altre i manifestar comprensió, es converteixen en una part important de la comunicació que sustenta la relació.

- La resposta assertiva, consisteix en saber expressar l'emoció, sense deixar-se portar per aquesta.  Així, l'escolta activa, portarà una resposta que reformula (sense jutjar), que resumeix (sense interpretar), que clarifica (sense investigar) i, en definitiva, que escolta, sense negar el que sent l'altre i que no dona consells ni ofereix solucions.

- La relació, consisteix en la connexió, el vincle, el tracte entre dues persones que es comuniquen de manera bidireccional i interactiva. 

Per tot això, en aquest tema del voluntariat amb les persones grans, el gran repte és la comunicació on el missatge és el que entén el receptor i on el responsable és l'emissor (i cal assumir aquesta responsabilitat).

La comunicació és la clau de volta d'un bon acompanyament, que fomenta el vincle i la relació.   És la que imprimeix a la relació el seu estil empàtic (que es centra en la persona) on el voluntari és ajudant i facilitador.

El màxim repte sempre és el creixement i aquest s'obté amb l'actitud de saber veure cada adversitat com una oportunitat, les pèrdues com alliberament de les càrregues i el present, com el lloc on viure i el moment per practicar...

"La qualitat de la teva vida és la qualitat de les teves relacions"

Anthony Robbins

DIARI D'UN VOLUNTARIAT:

CICLE DE CONFERÈNCIES DE TANCAMENT DEL

II PLA ESTRATÈGIC DE GRANOLLERS

____________________________________

“Ciutats sostenibles per transformar el món”

El cicle de tres conferències esta pensat per a reflexionar sobre els reptes de futur que afronten les ciutats del segle XXI.  Juntament amb, La coresponsabilitat en la gestió dels béns comuns i  Els nous models de desenvolupament urbà,  la primera conferència amb el títol:

Construint ciutats on ningú quedi enrere. Dret a una ciutat d’oportunitats, va iniciar el cicle el passat 18 d’octubre,  amb la participació de:

Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid

Sandra Ezquerra, directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic

Blanca Garcés, investigadora sènior de l’àrea de migracions del CIDOB

Moderador: Sergi Picazo, periodista a @SentitCritic

El moderador va proposar algunes qüestions pel debat:

- Quines polítiques poden aplicar els ajuntaments per fer front

a les desigualtats en les ciutats?

- Quins obstacles es troben els ajuntaments per aplicar aquestes polítiques?

- Quin vincle hi ha entre “cura” i “desenvolupament econòmic”?  Què és la “ciutat de les cures”?

- Com es pot finançar el benestar? Qui ho paga? Amb quins pressupostos? I les limitacions legals? Competencials? Econòmiques?

Les idees que es recullen en l’elaboració de les respostes són les següents:

- Manuela Carmena:

Com ODS (Objectiu de Desenvolupament Sostenible), prendre la “solidaritat”.

El “Darwinismo” social no funciona.

Trencar amb el mite que les polítiques “buenistas” no funcionen.

Un obstacle per l’aplicació de polítiques són les estratègies polítiques de la por

En els PIB no es conta mai amb les cures.

Cal conscienciar al món que es necessari dedicar temps i diners a les cures i posar-les en valor. 

Cal donar-li el lloc que li pertoca i donar més visibilitat a les cures.

Cal fer el possible perquè les persones que es dediquen a les cures tinguin millors salaris i condicions de treball.

Cal individualitzar i estendre el dret a la cura.

Congrés Internacional a Madrid sobre “La soledad no deseada”:

Foro Internacional sobre la Soledad, la Salud y los Cuidados

noviembre 21 - noviembre 23

La soledad es un fenómeno social y una experiencia profundamente personal que hace complejo su abordaje. La soledad no deseada se ha convertido en un problema de salud pública al que el Ayuntamiento de Madrid viene respondiendo a través de distintas iniciativas como el Plan Madrid Ciudad de los Cuidados. El objetivo del Foro Internacional sobre la Soledad, la Salud y los Cuidados, organizado por Madrid Salud, que se celebrará los días 21, 22 y 23 de noviembre de 2018 en Madrid, España, supone abordar la soledad en todas sus dimensiones. Además del debate y reflexión, el Foro quiere buscar herramientas que ayuden a romper el aislamiento y la soledad no deseada mientras visibiliza y atiende a la soledad como opción voluntaria y creadora.

Falten recursos i competències

L’Administració pública es un instrument  “torpe e ineficiente”. 

És poc àgil i gens eficient.

Cal atendre més a tres conceptes: Solidaritat, Participació i Creativitat

- Sandra Ezquerra:

Dos eixos per al disseny de les ciutats: el feminisme i la no-violència.

Posar en el punt de mira els col·lectius vulnerables com les persones grans, la gent malalta i els infants.

Prevenir la no socialització i l’aïllament.

Posar en valor el paper de la dona que és qui s’ocupa de les cures i des de l’economia feminista, reivindicar el treball no remunerat.

Corresponsabilitzar-se de les cures per potenciar l’economia, convertint-la en l’economia de les cures.  Cal concebre una economia de les cures en el centre de l’economia.

Proposa 4 eixos:

- Acabar amb la sobrecàrrega de les famílies, corresponsabilitzant de les cures a les empreses, ajuntaments i organismes

- Reivindicar models de cures sense renunciar a pensions dignes i vides autònomes

- Promoure la idea que els homes també tenen cura

- Generar espais de trobada per a les persones que tenen cura.

Cal posar les cures com a un dels objectius de la vida col·lectiva.

Canviar relats com que “el social no és eficient econòmicament”

Reflexionar sobre la manera de generar ingressos per a finançar les polítiques socials.

Crear narratives alternatives per demostrar altres polítiques socials.

- Blanca Garcés:

Cal demostrar que les polítiques “buenistes” funcionen bé i no sols això, sinó provar que no només s’han de fer aquest tipus de polítiques, sinó que no es poden fer altres tipus: per exemple, en el cas de la Salut Pública, ja que l’exclusió en temes de salut, és anar en contra de la salut mateixa.

El dret a la ciutat no és només tenir drets, sinó també accés a aquests drets.

Cal reafirmar-se davant processos excloents i, a més, cal proposar altres models

Una de les raons més poderoses per treballar el tema de l’exclusió és que el que avui és exclusió, demà es converteix en conflicte.

Les administracions locals són més “inclusistes”.

En el tema de competències i recursos relatives a polítiques socials els ajuntaments poden fer moltes coses.

Les “Ciutats Refugi” o les “Ciutats Santuari”, que són les que no apliquen polítiques socials estatals, acaben fent polítiques socials que ajuden a la ciutadania

Caldria reivindicar més el paper que aquestes ciutats a nivell de competències i recursos

tot està connectat

Aquests dies sento més que mai que "tot esta connectat".  La idea em ve al cap i de seguida penso en el llibre de l'Anna-Priscila Magrinyà que recull, en la seva publicació, tot d'històries curioses, casualitats i perquès aparentment aïllats i dispersos, però que tenen un punt d'unió, que estan relacionats...
...segur...!!

Va ser per l'Anna-Priscila que em vaig assabentar que la caputxeta vermella, va deixar de ser vermella en la època de la dictadura espanyola, per passar a ser blava...
blava??? en seriooo???  Que diria Perrault si aixequés el cap?.

En fi, el cas és que jo, com l'Anna-Priscila, sento que tot està connectat i tinc pistes...

Corre l'any 17 i jo decideixo entrar a formar part de la família dels Amics de la Gent Gran i això em porta, per un costat, a practicar ioga i, per altre, a viatjar a França i desprès a La Haia i, de moment, ha desembocat en la planificació d'una aventura al Marroc que mai hagués imaginat ("connexions")... i ves a saber què serà el següent...

Per altra banda, decideixo posar-me a practicar bicicleta i això em porta a comprar una bicicleta nova i, de moment, ha desembocat en un viatge a Stintino (Cerdenya) amb un grup de 14 dones ciclistes on es produeixen més "connexions"... i ves a saber on serà el següent...

Per rematar, desprès va i els dos móns (el de la bici i el dels Amics de la Gent Gran) s' interconnecten entre sí; i va, i descobreixo que la meva estimada companya ciclista Zaida (guinyo, guinyo!) te una connexió especial amb la companya voluntària singular que és la Lola amb qui, fa uns quants mesos, vam entrar en contacte en un moment de trobada de voluntaris bastant "màgic".

Per altra banda, el món del ioga i el de la bici entren en contacte a La Haia, on arribo a través d'una altra "connexió" dels Amics de la Gent Gran, i on acabo practicant bikram ioga i utilitzant la bicicleta per anar-hi (es clar, que allà tothom va en bici a totarreu).

Així que, podem establir que hi ha certes evidències que tot està connectat o acaba per connectar-se d'una manera o altra (els Amics de la Gent Gran, amb la bici, amb el ioga, amb França, amb la Haia... i així...), perquè les que creiem casualitats, al final no ho són tant (hauriem de parlar més aviat de causalitats);

I, parlant de tot això, ara no sé què pensar sobre la coincidència... o no ... que el meu viatge "estival" que és a la vegada "vital", comenci un dia d'eclipsi lunar que és a la vegada lluna plena (tinc entès que aquesta "coincidència" te nom: es diu "lluna de sang")...i en una nit així poden passar coses extraordinàries...

Això promet més connexions...