tot està connectat

Aquests dies sento més que mai que "tot esta connectat".  La idea em ve al cap i de seguida penso en el llibre de l'Anna-Priscila Magrinyà que recull, en la seva publicació, tot d'històries curioses, casualitats i perquès aparentment aïllats i dispersos, però que tenen un punt d'unió, que estan relacionats...
...segur...!!

Va ser per l'Anna-Priscila que em vaig assabentar que la caputxeta vermella, va deixar de ser vermella en la època de la dictadura espanyola, per passar a ser blava...
blava??? en seriooo???  Que diria Perrault si aixequés el cap?.

En fi, el cas és que jo, com l'Anna-Priscila, sento que tot està connectat i tinc pistes...

Corre l'any 17 i jo decideixo entrar a formar part de la família dels Amics de la Gent Gran i això em porta, per un costat, a practicar ioga i, per altre, a viatjar a França i desprès a La Haia i, de moment, ha desembocat en la planificació d'una aventura al Marroc que mai hagués imaginat ("connexions")... i ves a saber què serà el següent...

Per altra banda, decideixo posar-me a practicar bicicleta i això em porta a comprar una bicicleta nova i, de moment, ha desembocat en un viatge a Stintino (Cerdenya) amb un grup de 14 dones ciclistes on es produeixen més "connexions"... i ves a saber on serà el següent...

Per rematar, desprès va i els dos móns (el de la bici i el dels Amics de la Gent Gran) s' interconnecten entre sí; i va, i descobreixo que la meva estimada companya ciclista Zaida (guinyo, guinyo!) te una connexió especial amb la companya voluntària singular que és la Lola amb qui, fa uns quants mesos, vam entrar en contacte en un moment de trobada de voluntaris bastant "màgic".

Per altra banda, el món del ioga i el de la bici entren en contacte a La Haia, on arribo a través d'una altra "connexió" dels Amics de la Gent Gran, i on acabo practicant bikram ioga i utilitzant la bicicleta per anar-hi (es clar, que allà tothom va en bici a totarreu).

Així que, podem establir que hi ha certes evidències que tot està connectat o acaba per connectar-se d'una manera o altra (els Amics de la Gent Gran, amb la bici, amb el ioga, amb França, amb la Haia... i així...), perquè les que creiem casualitats, al final no ho són tant (hauriem de parlar més aviat de causalitats);

I, parlant de tot això, ara no sé què pensar sobre la coincidència... o no ... que el meu viatge "estival" que és a la vegada "vital", comenci un dia d'eclipsi lunar que és a la vegada lluna plena (tinc entès que aquesta "coincidència" te nom: es diu "lluna de sang")...i en una nit així poden passar coses extraordinàries...

Això promet més connexions...

DIARI D’UN VOLUNTARIAT

Canvi de tendència

El mes de juliol, el mes quintilis del calendari romà, és un mes ple de celebracions de diades nacionals i també de diades de la independència de molts països: Dia Nacional de Bèlgica, Puerto Rico, Montenegro, Canadà, Comoras, Malaui, Mongòlia, Kiribati.... i començant pel dia de celebració de la Independència dels Estats Units (4 de juliol), la independència se celebra en aquest mes en molts altres països: Venezuela, Ruanda, Burundi, Sudán del Sur, Bahamas, Colombia, Liberia, Perú, Argentina, Sudan del Sur...

Un mes ple de dates associades a revolucions, com la sandinista a Nicaragua i la cubana també, i altres com la “toma de la Bastilla” a França, la nacionalització del coure a Chile, l’inici de la guerra civil a Espanya, la revolució egipcia...

I també, malgrat la calor extrema en l’hemisferi nord i el fred en el sud, és el mes en què, Neil Amstrong trepitja la lluna per primer cop, se celebra el dia mundial contra l’Hepatitis i, l’últim dia del mes, és el dia Mundial de l’Amistat.

Doncs, el mes de juliol, en concret el 12 de juliol és quan conec a l’Hortènsia.

Des del Congrés Internacional, que ja em sentia amb més ànims per tornar a fer acompanyament. Darrerament, acompanyava a una voluntària i la seva persona gran i sortíem les tres a berenar.

Aquella voluntària estava a punt de marxar a viure a un altre lloc i intentava preparar a la seva persona gran per un comiat.  Li donava tranquil·litat pensar que la “seva persona gran” es quedava amb algú conegut...

L’Hortènsia és una dona molt dinàmica i no para de sortir i entrar i fer coses i coneix molta gent.  No obstant això, sent certa soledat.  Ella diu que el dia que més li costa de passar és el diumenge... (i a mi em passa volant!!!...).

Ara hem quedat amb l’Hortènsia aquesta setmana.  Va ser el dimecres i vam fer una tertúlia amb la companya voluntària que marxa i la seva persona gran, les quatre.

Per mi, va ser millor.  Una pressa de contacte amb una persona nova es va fer més “suau” en companyia de les persones amb qui he fet confiança darrerament, mentre no he tingut parella gran.

La setmana que ve, tornem a quedar i ja no ens podrem trobar en tot el mes d'agost, encara que crec que és millor així, perquè quan tornem a quedar, ja ens coneixerem una mica...

Un mundo feliz

Reflexions de vida...

M'ha arribat una història molt curiosa i diu així: Al ventre d'una embarassada hi havia dos nadons.   Estan parlant sobre el futur.   No el tenen molt clar i no saben si existeix alguna cosa desprès del part: - "Potser som aquí perquè necessitem preparar-nos per a alguna cosa que serem més tard"  -diu un d'ells - "Ximpleries! No hi ha vida després del part" -esbitzà l'altre Intenten imaginar com seria una vida fora d'aquell ventre:  hi haurà més llum que aquí; potser caminem amb els nostres propis peus i ens alimentem per la boca.... però el cordó umbilical els sembla massa curt com per anar molt lluny i la idea d'alimentar-se per la boca, massa estrafolària. Un d'ells diu que esta convençut que alguna cosa hi ha d'haver fora d'allà, encara que "ningú no ha tornat per explicar-ho" així que el part deu ser el final de la vida y aquesta vida no és res més que "una existència angoixant a les fosques que no porta a res" Aquest nadó més optimista esta segur que quan surtin podran veure a MAMA i que ella cuidarà d'ells. L'altra li diu: "MAMA? però tu creus en MAMA? i on suposes que hi és?" - "Per tot arreu!!, vivim en ella i a través d'ella i si no hi fos, tot aquest món no existiria".- diu . - "Però jo no l'he vist mai, així que no se si deu existir..". -diu l'altre. - "Sí, tot i que de vegades, quan estem en silenci, la podem sentir cantant, respirant, fent sorolls, les sensacions que hi ha algú hi són... Segurament, hi ha vida més enllà del part i ara, aquí, només ens estem preparant per viure-la..." Guarda tantas similituds amb les qüestions que ens fem i em recorden tant a films del tipus "El show de Truman" o la novela de George Orwell: "1984" o la novela "Brave new worl" ("Un mundo feliz") de Aldous Axley que fa pensar...