dijous, 28 de juny del 2018




DIARI D’UN VOLUNTARIAT

El Congrés Internacional VII





Cau la nit a Nouan i omple el cel d’estrelles i l’interior del recinte de llums de colors en un sopar i festa de cloenda.






El Congrés ha aportat moltes idees, ha creat noves relacions i ha consolidat d’altres, ha canviat hàbits i també n’ha instaurat de nous, hem aprés conceptes i continguts i hem transformat pensament, hem intercanviat experiències, hem concebut projectes que ja veuran la llum més endavant, hem fet equip entre tots, hem jugat a ser grans i també a viure en el futur...


Com deia en l’entrada del 29 de maig, sobre com transformen el cervell els viatges, hi ha per tots i totes els que vàrem anar a Nouan-le-fuzelier, un abans i un desprès personal i/o professional.


L’oportunitat ha estat d’or i l’experiència no té preu.

Molts de nosaltres la tindrem en el record per sempre, formant part dels millors episodis del passat amb un halo màgic al voltant i amb el teló de fons d’una gran causa per la que lluita l'organització.


Gràcies a la Fundació Amics de la Gent Gran, gràcies als amics i gràcies a la gent gran.


DIARI D’UN VOLUNTARIAT
El Congrés Internacional VI



Abans del dinar, aquell dissabte, encara hi ha temps per la foto de grup en l’exterior del recinte amb el llac al fons.

Un darrer taller sobre les avantatges de la participació de la gent gran:

En el patronat:       
 - se senten més responsables en la pressa de decisions
 - se senten més útils a l’organització
 - obtenen un aprenentatge

En l’organització d’actes:             
- aportaran l’experiència
- adquiriran més competències
- es veuran més representats

En el voluntariat (com a voluntaris): 
- tindrà una altra perspectiva del voluntariat
- trobaran més empatia amb la persona que acompanyen
- proporcionaran una millor resposta a les necessitats de les persones que acompanyin.
- estaran més preparats per viure la seva pròpia vellesa.

En general, tot són avantatges en el fet de facilitar la participació de les persones grans en la seva pròpia organització.

Els límits a la participació seran la pèrdua en la qüestió sensorial, la demència, la baixa autoestima...


Encara hi ha temps per unes conclusions i ressaltar algunes idees, abans de fer la clausura:
1.    Incloure les persones grans en el màxim d’accions
2.    Incloure’ls també en llocs de pressa de decisions (p.e. patronat)
3.    Incloure’ls com a assessors
4.    Incloure’ls en les formacions i actualitzacions
5.    Aprofitar la seva experiència
6.    Fer grups molt diversificats (cultures, orientacions...)


Ara toca meditar sobre tot això que s’ha exposat durant aquests dies.
El Ioga que he pogut compartir davant del llac, en aquestes jornades, amb altres col·legues, pot ser una manera per aquesta meditació.





DIARI D’UN VOLUNTARIAT
El Congrés Internacional V




El dissabte s’inicia amb un taller en el qual es fan diferents grups desenvolupant un rol diferent cadascun d’ells i en què l’objectiu de la dinàmica porta a veure un possible futur del voluntariat.

Algunes de les idees que sorgeixen en aquesta activitat són:
- Promoure més relacions entre les persones que treballen per l’organització i els voluntaris.
- Promoure les relacions entre els diferents agents implicats en l’acte voluntari.
- Tenir més present la formació dels voluntaris/es per designar-los per tasques més precises i adequades
- Identificar amb més precisió competències del voluntariat
- Dissenyar, gestionar, apropar i oferir més formació i més específica al voluntariat.

Resulta un exercici interessant poder imaginar el futur d’una organització i la tendència de les dinàmiques actuals, en relació amb la lluita contra la soledat*










També va resultar molt interessant la variació del programa que te lloc a continuació i en què un dels assistents es converteix en ponent per explicar la realitat al seu país: l’Índia.

Una part de la població pateix molta estigmatització i desenvolupen programes diferents per aquests col·lectius amb més mancances: els “intocables”, les dones, els nens, i també, altres per situacions susceptibles de d’aquesta estigmatització de les persones: vídues, malats, etc.

El programa d’atenció preveu entre altres serveis: atenció sanitària, servei social, suport a vídues i gent gran, subministrament de materials i equipament d’ús bàsic  (paraigües, bastó, llençols pel llit, coberts, etc.) i també per a la seva rehabilitació, excursions, activitats quotidianes, actes culturals, programes per al nadal, serveis d’emergències per a catàstrofes, assistències d’advocats i programes d’empoderament i de formació.

Desprès, continuació del programa amb la taula rodona de Sam Dick de Gran Bretanya, Isabelle Senecal de França i Barbara Boryczka de Polònia per tractar de reflexionar, des de tres contextes diferents en relació amb  la importància de sensibilitzar al públic en la qüestió de la gent gran i les diferents campanyes publicitàries.

Així, es comencen a projectar vídeos des d’un de Gran Bretanya que mostra un experiment amb un noi que passa una setmana sol sense veure a ningú i les conseqüències que té, emocions que li provoca la soledat i el canvi en la visió.

El vídeo de França sobre la celebració del dia internacional de la Gent Gran el primer d’octubre, canvia el focus del concepte “soledat” al concepte de “mort social”.

En Polònia, centren la qüestió en el remei de la soledat i en la campanya de nadal que intenta vendre utilitzant les emocions, doncs aquestes són un motor per moure a l’acció i a comportaments concrets.

La qüestió següent seria com es pot mesurar l’impacte d’una campanya d’aquestes característiques, perquè el fet de conscienciar i, per tant, la consciència mateixa no redunda obligatòriament en canvi.

En realitat, l’objectiu d’aquestes campanyes seria un canvi en els comportaments de les persones el qual, per petit que sigui, pot representar un canvi significatiu en la vida d’altres persones.




Hi ha algunes preguntes per resoldre:
Com mesurar l’efecte d’aquestes accions?
Com evolucionaran aquestes comunicacions en el futur?
Quina diferencia hi ha entre campanyes de conscienciació i altres de captació?
Com tenir en compte les paraules de les persones grans?























-        Cal posicionar-se i estar alerta, perquè no sabem com serà el futur
-        Cal tenir en compte l’exclusió numèrica (referit a l’exclusió digital)
-        Cal tenir en compte que el concepte de vellesa ha canviat (actualment +90 anys és la 4a. edat)
-        Cal escoltar la veu de les persones grans
-        Cal evitar generalitzacions
-        Cal respectar la capacitat de decisió
-        Cal acompanyar (tenir en compte a la persona)
-        Cal ajudar-los a prendre decisions fent que siguin ells qui ho facin.
-        Cal considerar la persona com un ésser en contínua construcció

En definitiva, hem de tornar les regnes de la seva vida a les persones grans.

*Quo (2017): "descubren el remedio contra la soledat".  Vicente Fernández.

dimecres, 20 de juny del 2018


DIARI D’UN VOLUNTARIAT

El Congrés Internacional IV

Per finalitzar una primera jornada intensa l’ “Speed dating project” es presentava com una activitat en què cada país havia de fer una “quick presentation” sobre un projecte que s’estigués desenvolupant.  Els assistents teníem l’oportunitat de descobrir en un temps record accions diferents adreçades a recaptar diners, a fer més visible a la gent gran, a crear espais d’escolta activa per la gent gran, a ajudar a la gent gran a exercitar les seves capacitats cognitives, etc.

Alguns dels projectes presentats:



CANADÀ
Les petits frères (la grande famille des persones âgées seules) / little brothers (the extended family for lonely elders) presenten un projecte que consisteix en un sac de visita que porta un material simple i lúdic acompanyada d’una guia d’us amb idees i exemples, que faciliten la trobada alhora que treballa els sentits, o també, exercita la memòria o les habilitats manuals a través de jocs, exercicis de bricolatge o propostes per la conversació.
L’aprenentatge que es produeix és homologat, encara que s’aprecia molt més per desenvolupar el gust per l’aprenentatge, per augmentar l’autoestima i perquè suposa una motivació extra en sentir-se útil i poder fer i estudiar allò que no han pogut fer en tota una vida treballant.
El projecte de Canadà va acompanyat amb un vídeo en francès: http://youtu.be/NiEh_naDX8E

POLÒNIA
Mali bracia Ubogich Stowarzyszenie tenen un projecte en marxa que és un telèfon d’atenció que funciona 3 dies a la setmana durant 3 hores i dues hores extra un dia a la setmana per a temes relacionats amb l’Alzheimer.
No tenen suport econòmic tot i que el telèfon l’atén personal professional de la psicologia amb experiència.
Hi ha persones que truquen només per parlar amb algú, altres que aprofiten per preguntar temes burocràtics, per resoldre dubtes, fins i tot, han rebut trucades de menors interessats en com tractar als avis.


IRLANDA
Friends of the Eldery Ireland presenta el “Wednesday Club”: Una comunitat d’uns 120 membres que cada dimecres organitzen activitats i preparen menjar per la gent que vulgui anar a la seva seu a Bolton Street.
Música, ball, jocs... A la seva web ho publiciten com club social informal, ideal per a persones grans que poden i volen sortir de casa.


ALEMANYA
Friends of Eledry at German van celebrar el dia 1r d’octubre (la diada de la vellesa) amb un Senioren Flashmob organitzat per diferents associacions.
Amb aquesta acció es pretén donar visibilitat a la gent gran i per aquesta causa no han escatimat en recursos i en esforços.  Així, la música va ser creada especialment per l’activitat, es va buscar el lloc especial per portar-la a terme que fos freqüentat per gent jove, van participar diverses organitzacions i associacions i, fins i tot, donaven un diploma als participants.  

Tot un desplegament d'ingeni, creativitat, temps, bona voluntat, ganes d'ajudar, etc.




dimecres, 13 de juny del 2018


DIARI D’UN VOLUNTARIAT

El Congrés Internacional III
                                              
Un cop es va fer balanç sobre com estan les coses i cap a on s’anuncia la seva evolució, es plantegen els desafiaments per a les nostres organitzacions: La taula rodona on els ponents d’USA, Canadà, França i Espanya argumenten sobre possibles  accions, situacions i solucions noves que responguin a aquests canvis.

Des de l’organització a Catalunya es presenta el projecte “Observatori de la soledat”, plataforma a través de la qual s’analitza el fenomen de la soledat no volguda i es pretén veure quina és la seva evolució des d’una metodologia qualitativa.
El silencio, hace ruido” i l’objectiu ha de ser donar notorietat a la soledat per tal de crear debat i reflexió entorn a possibles intervencions i pal·liar els seus efectes negatius trobant possibles eines per la seva prevenció.

A Sant Francisco, l’organització esta portant a terme estudis que animen a explorar sobre els efectes que la tecnologia dels iPads poden tenir en la lluita per la soledat, de manera que es pugui millorar la vida dels “older adults”.
A França també s’ha tractat el tema en algun seminari sobre “lo digital y la fraternidad”.
Des de Canadà, s’adverteix que és important l’ús que es doni a les noves tecnologies, que no han de ser un fi en sí mateixes.  Estan donant bons resultats com a resposta a les persones cuidadores per al control de les persones grans sense necessitat de visitar el domicili, però aquesta avantatja no serveix en el cas de les persones grans que pateixen soledat, per l’efecte contrari de “no visita presencial” que comporta. Tenim la responsabilitat d’ocupar-nos dels canvis que provoquen les noves tecnologies en les nostres societats i gestionar-los de cara al futur. El programa “Naviguons ensemble/surfing together” a Canadà permet iniciar a les persones grans en algunes aplicacions utilitzant un iPad
Alguns dels desafiaments compartits i comentats són:
-        Maltractaments a persones grans
-  Malalties proliferants en relació amb el deteriorament mental.
-        Moving” immobiliari
-        Pobresa
-        Acompanyament al final de la vida

A França es comença a treballar amb l’”Association voicinage” i el paral·lel a Espanya es el Projecte REDES.
En USA també esta la idea del “ciutadà compromès” que seria una figura entre el tècnic i el voluntari.
Tots estan d’acord que hi ha un creixement en el voluntariat i que es detecten tres tipus:
. Els/Les voluntaris/es joves que busquen un impacte immediat i ho busquen com una contribució al seu currículum.
. El/La voluntari/a de mitjana edat que busca satisfacció personal i necessita flexibilitat per al servei, tot i que pot aportar mitjans.
. El/La voluntari/a que es jubila i vol sentir-se útil i ocupar temps i aporta molta experiència i més empatia.

Es important ser creatius per acollir tota classe de voluntariat amb objectius diversos.  Cal tenir la ment oberta a que puguin desenvolupar diverses tasques i ocupacions, ja que les aportacions poden ser molt valuoses.  Així, la part “sexy” -diuen els ponents- consistirà en com es publicita i com es ven el servei per arribar a la major part del públic susceptible de fer-se voluntari i també, per rebre més subvencions i ajudes econòmiques.

Una gran oportunitat és el fet de crear vincles entre la gent gran i també aprofitar el gran potencial que ofereixen les mateixes persones grans com a col·laboradors i voluntaris (Mundos laborables: Etnografias y experiencias)


divendres, 8 de juny del 2018


DIARI D’UN VOLUNTARIAT

El Congrés Internacional II

La tercera edició del Congrès Internacional dels Amics de la Gent Gran va tenir lloc del 24 al 27 de maig de 2018 a la població de Nouan-le-Fuzelier a França.

El tema principal  seria: “Combatre l’isolement et la solitude en 2040 i es proposava una tasca prospectiva per projectar-nos en el futur en un "visioning" per plantejar els nous reptes i planificar estratègies que ens permetin lluitar amb més efectivitat contra la soledat i l’aïllament.

El punt de partida: Establir que tenim avui i constatar què representa per la gent gran l’acompanyament que ofereix l’organització.
Entre les respostes:           Suport i companyia
                                               Donar un sentit a la vida
                                               Un raig de sol
                                               Calor humà
                                               Alleujament i consol
                                               Socialització
                                               Un glop d’aire fresc
                                               Conèixer gent
                                               Molta ajuda
                                               Confort




Vist el punt de partida, anem a imaginar el món de la gent gran en el 2050 per provar de detectar els reptes que trobarem.







Alguns reptes seran:
-        Identificar la gent gran del futur
-        Veure quines són les noves tendències
-        Dissenyar aquest nou món
En les primeres ponències es fa una mica de balanç, presentant l’”estat actual”, realitats que s’analitzen per determinar una tendència.

L’anàlisi destaca alguns fenòmens que han començat a donar-se:
1.    Creixement demogràfic i confrontació Europa/Àfrica
2.    En economia, s’observa un desplaçament del poder d’oest a est i de nord a sud
3.    Urbanisme: es dona un increment de la població urbana
4.    La classe mitjana serà la dominant
5.    Empobriment dels recursos naturals/canvi climàtic/desequilibri entre els recursos naturals i la seva demanda.
6.    Progrés de les noves tecnologies i de la medicina que tindrà un ús militar i en la robòtica.

Davant aquesta tendència les Nacions Unides estableixen objectius d’actuació com:
-        Erradicar la desigualtat
-        Transformar les finances
-        Renovar la governança
-        Preservar la natura
-        Canviar la cultura

La nova cultura te a veure amb una revolució de la fraternitat que permetrà una unió i una creativitat per donar sortida als problemes.
La nova cultura farà créixer una mentalitat que perseverarà en un canvi cap a la proximitat, l’acompanyament, la col·laboració, la tolerància per fer el nostre món més vivencial*.

La percepció de la vellesa canvia: es viuen més anys, en millor condicions, amb un canvi de mentalitat, de creences i d’actitud.

El desafiament és generar aquest canvi amb una conscienciació, una difusió i una pedagogia, fent ús “ad hoc” de les noves tecnologies, acabant amb els prejudicis i els biaixos cognitius i culturals i atiant la creació de xarxes relacionals.

*Vincent, J.; Phillipson, C.; Downs, M. (2006) : “The futures of Old Age”. SAGE publications ltd.