Memòria/diari
d’una estudiant
21 d’abril el consultor ha penjat l’enunciat de l’activitat
que hem de desenvolupar.
Es
tracta del disseny i implementació d’una activitat formativa que procuri
aprenentatge significatiu fent ús de les noves tecnologies.
En
llegir l’enunciat, m’he sentit a fosques. No tinc cap idea. Tot i l’evolució experimentada a través de
les activitats anteriors i del reconeixement d’un canvi conceptual en relació
amb les Noves Tecnologies, no veig la llum.
27 d’abril Ha passat quasi una setmana i no he parat de
pensar, tot i que les primeres idees venen en relació amb una formació recent
que versava sobre l’aplicació de tecnologies en activitats pràctiques diverses.
29 d’abril He tingut
una entrevista de treball amb la pedagoga que ha dissenyat la formació P2P a
la que he assistit darrerament i començo a inspirar-me i a tenir en el cap
algunes opcions interessants.
30 d’abril L’enregistrament d’imatges de les persones, en
moments importants de les seves activitats, podía canviar la perspectiva
d’elles mateixes. Fa alguns dies que
treballo sobre aquesta idea en l’elaboració de la fitxa de disseny.
Dos
videos de TED Talks acabarien de fer el “miracle” de la inspiració:
1 de maig La fitxa de disseny esta quasi acabada i també
he començat a treballar en el mapa conceptual de l’activitat. El mapa conceptual fa que les idees quedin
molt ben organitzades i és un facilitador que indica el camí.
2 de maig He lliurat la fitxa de disseny, tot i que veig
alguns obstacles per aconseguir informació.
5 de maig Estic preocupada amb l’enfocament que he de donar
a l’activitat i en la problemática de la discreccionalitat amb les dades i la
información. Paral·lelament, les
estudiants de segon grau que han de presentar un treball en grup, em demanen
ajuda. Saben que estic dissenyant una
formació i se’ls acut que podría dissenyar alguna activitat que les reforci
per una presentación en públic en el marc de l’assignatura de filosofía.
6 de maig Desprès de donar-hi voltes he decidit preguntar i
negociar fer una modificació del disseny per tal d’adaptar-lo al grup d’estudiants
universitaries, en el nou context.
12 de maig He fet les
modificacions en el disseny i estic fent recerca, planificació, organització
dels documents, apunts, llibres. He
fet un segon mapa conceptual i un índex del document a partir dels elements
que ha de contenir una activitat formativa amb aquestes característiques. El segon mapa conceptual conté ja competències,
objectius, continguts, eines i la descripció de les sessions del projecte.
13 de maig He fet una recollida d’informació sobre
presentacions efectives i he fer una presentación en power point per portar a terme les activitats de la primera sessió.
Tinc moltes ganes de començar.
14 de maig Primera Sessió de
conscienciació i presentació de continguts per revisar entre totes i començar
a veure possibilitats. Elles,
implicades, atentes, donant idees, començant a reflexionar. Fem les primeres demostracions i jocs de
teatre.
Sembla que es diverteixen i jo també estic gaudint,
desprès d’un primer moment de tensió i preocupació inicial.
“Presentacions
Efectives” es diu el Power Point
que presento per l’explicació amb l’esperança que les imatges siguin “todo aquello que se puede ver, imaginar o
soñar” com he llegit en un dels llibres que he buscat en la biblioteca de
Jorge Juan Vega y Vega: “Del
razonamiento a la argumentación: teoría y práctica de las destrezas en la
nueva sociedad del conocimiento” de l’Editorial Peter Lang AG.
A veure si amb el meu Power Point inspiro a les noies perquè facin el seu que han de
portar per fer l’exposició i a veure si repassem alguns trucs i regles per
presentar-se i parlar en públic.
15 de maig Ja és mitjans de maig, el
temps passa ràpid, els companys estan enviant coses en les carpetes,
cadascuna més interessant. Passo
bastant temps mirant el que fan i de vegades tinc un sentiment com si hagués
de treure més suc al meu treball, com si no estigués fent prou i llavors em
poso a treballar una mica més sobre els documents i em deixo portar: és la
única manera que consegueixo una mica de pau.
El document de la memòria ha començat a tenir forma: la
introducció, la definició de projecte, el marc conceptual, descripció… la taula plena de llibres, articles,
apunts….
L’altre dia em vaig encallar intentant modificar
l’índex per posar més apartats en la taula de continguts inicial. Vaig decidir que ordenaria millor les idees
si tenia un índex definitiu, ara que per fi tenia clar quins eren els diferents
apartats.
No recordava com havia fet la taula de continguts en el
document anterior i vaig haver d’abandonar desprès de molta estona.
16 de maig Malgrat tot, ha passat
quasi la primera setmana i he de començar a pensar en la segona sessió. Tenim tot pactat: l’espai on tindrà lloc, els recursos
materials que necessitem.
Hi ha alguns nervis i les aprenents no estan molt
segures, però están encuriosides.
He decidit fer un portafoli en el blog i he començat a
escriure els meus pensaments i sensacions i penjaré tot el que he estat fent
i el que aniré fent. Penso que em servirá
per ordenar els pensaments i per anar avançant.
19 de maig Hem fet la segona sessió i hem enregistrat un
vídeo amb la presentació de les noies.
De fet pensaba que les condicions serien millors, però hem hagut de compartir
l’espai i hi ha via molt soroll.
A veure quina impressió tenen les noies.
És la tercera semana de maig i desprès de
l’enregistrament, he preparat una rúbrica fent servir l’aplicatiu Rubistar (http://rubistar.4teachers.org/index.php?skin=es&lang=es). Pensava que seria molt complicat i l’he
trobat molt senzill i intuitiu i trobo que és una eina molt útil per a la
creació de valoracions de qualitat.
Permet avaluar criteris complexes i subjectius i permet
un marc de reflexió i revisió, a més de l’autoavaluació, que resulta força
interessant, per ajudar als alumnes a relacionar tasques amb continguts, a
part d’aconseguir un més alt grau d’implicació per part de l’alumne/a en el
seu aprenentatge, que a la vegada será més significatiu. Permet una
integració d’actuació i feed-back
que millora la qualitat del procès d’ensenyament-aprenentatge.
En les conclusions de l’activitat 3 que vaig presentar,
deia que s’havia “produït una
implicació personal per deixar-me portar (compromís metacognitiu) al
descobriment i…” que “el paper
d’aquest compromís de millora ha estat clau… per als aprenentatges futurs”.
Certament, el portafoli m’esta ajudant. Sento com si anés fent passes cada vegada
que hi escric i hi envio alguna evidencia.
21 de maig No se perquè però no estic del tot satisfeta, em falta alguna cosa i he
decidit fer un canvi en la metodologia: es tracta d’afegir una altra sessió (extraordinària)
en què farem l’observació de les imatges conjuntament i proposaré una
discussió sobre primeres impressions i idees per millorar. Reconec que
em vaig precipitar amb el disseny i ara em queda curt per fer-ho tot en tres
sessions. Hauré de negociar amb les estudiants.
El clima i la relació entre les noies és ideal perquè surtin idees
(proposaré fer un braimstorming) i vull aprofitar per veure si
han copsat alguns dels continguts exposats.
En començar a desenvolupar les activitats planificades, m’he adonat que
es pot treure un millor aprofitament de la necessitat que tenen de saber més
sobre les presentacions en públic, la perspectiva diferent de sí mateixes a
què poden arribar amb l’experiència de l’activitat i la interpretació que
poden fer sobre la presentació a partir de la seva interacció i negociació
(Jonassen).
En base a aquestes premisses, he planificat el següent, per aquesta
sessió extraordinària:
- Visionat de les imatges
- Passar la rúbrica per què cadascuna l’empleni, valorant la seva
intervenció
- Que elaborin un llistat d’errades que han vist en la seva pròpia
intervenció (autoavaluació), d'acord amb els continguts que hem treballat.
- Elaborar entre totes un llistat de possibles millores que es poden
incorporar.
22 de maig He proposat a les
aprenents la modificació que pretenc i han estat d'acord des del minut 1r. És molt bon senyal que hagin acceptat de
seguida.
Espero que aconseguiré un aprenentatge significatiu ja que s’estan posant
les condicions perquè sigui actiu (s’estan responsabilitzant del seu propi
aprenentatge), constructiu (han de fer un llistat d’idees per la millora),
col·laboratiu (estan treballant en equip), de diàleg (consensuat),
contextualitzat (en la seva pròpia presentació enregistrada) i reflexiu
(autoavaluació), a més d’intencional ja que volen aconseguir els objectius
(Jonassen).
Segur que farem un aprenentatge que no només serveixi per a aquesta
assignatura de filosofia en els seus estudis del grau, sinó per a tota la
vida i en circumstàncies diferents en l’àmbit acadèmic, personal i
professional (aprenentatge per a la vida).
Crec que aquesta activitat la recordarem molt de temps.
26 de maig Amb tantes emocions, ja estem en la darrera
setmana de maig. Ja tinc les rúbriques
i la sessió extraordinària ha donat els seus fruits:
Han
sortit moltes idees i hem elaborat una taula amb els errors que han reconegut
en si mateixes i al costat un llistat amb una acció de millora per a cada
error. L’hem dit el SEMÀFOR PER LA MILLORA i, per exemple, reconeixen que no
transmet molt portar papers a la mà i llegir i proposen aprendre el text,
repassar els continguts, interioritzar la informació i estudiar-la.
S’adonen
que el vestit no és adequat i els accessoris són insuficients i incorporen
elements que milloraran la comunicació.
28 de maig Aquest dimecres les noies han fet la presentació
i han tornat molt contentes.
Al
final han fet una mica de “teatralització” en la presentació: Han entrat a
l’aula vestides amb pantalon negre i camisa blanca, uns guants blancs i un
pal de golf a la mà. No parlen i estan mirant a tothom intensament i les tres
recolçades en els pals de golf.
Sembla
que han aconseguit crear cert clima que desprès aprofitaran en el moment de
tractar el tema de la mirada i de l’”Altre”.
D’acord
amb la filosofia existencialista de J.P. Sartre en
l’obra Huis Clos (A puerta cerrada), i la seva frase famosa: «L'enfer,
c'est l´Autre» (“L’infern és l’altre”), volen transmetre el perquè amb la
mirada es converteix l’altre en objecte.
Han
deixat passar uns minuts i han començat l’exposició presentant-se i
presentant el tema.
El
suport del Power Point les ha ajudat
en la presentació de la pel·lícula i el director.
Desprès
visionen la Pel·lícula Funny Games.
Havia
algunes persones que no volien mirar la pel·lícula perquè, segons deien, els
feia por.
Elles
han aconseguit convèncer de tal manera que al final l’han vist tots els
assistents.
Desprès
de veure el film, van proposar i dirigir un debat, responent també a
preguntes del públic (els/les companys/es de l’aula i el professor) sobre
temes com la mirada, el joc, el plaer, la mort, etc.
El
professor les ha felicitat. La
qualificació: 10 - un excel·lent.
Tinc
algunes fotos que enviaré a la carpeta de mostra documental de l’aula per
compartir-les.
29 de maig La recta final sempre és molt intensa.
En
aquests dies tot el temps esta flotant el barrufet del misteri, de la
inseguretat...
També,
una mena de melancolia perquè el temps s’esgota i jo he de lliurar el meu
propi treball.
Tot
i que no hi ha gaire temps encara he elaborat un qüestionari de satisfacció
per tenir una mica de feed-back
sobre l’activitat per aprofitar que les estudiants tenen certa formació en
educació i així conèixer com la valoren: tots els agents implicats han de
poder opinar i aportar la seva perspectiva.
L’enquesta
conté ítems sobre la planificació, els continguts, els objectius, la
metodologia i altres consideracions.
Entenc
que no es tracta d’una mostra de població representativa, però penso que és
una eina per aplicació en altres aplicacions d’un procés similar.
L’avaluació
te la seva part sumativa que la converteix en contínua en el temps i en
altres processos i transgredeix la pròpia activitat singular.
30 de maig Falta només un dia per lliurar i encara no tenia
clara la qüestió de l’índex. Pensava que elaborant una taula de contingut
tenia resolt el redireccionament a la pàgina correcta, però se m’ha desmuntat
tot una altra vegada i no aconsegueixo reconstruir el format.
Una
altra vegada encallada en el mateix punt...
La
manera de sortir ha estat fer el pas en darrera i tornar a investigar de nou:
llegeixo de nou tot l’enunciat de la pac 4 i trobo que diu “l’índex serà
automàtic, és a dir que es generi de forma automàtica i s’actualitzi amb un
clic de ratolí cada cop que hi hagi canvis en el document. També tindrà (i aquí esta el quid de la
qüestió) HIPERVINCLES generats automàticament per accedir ràpidament...” Al final ho he aconseguit fent els
hipervincles.
Solucionat
aquest tema merament de format, però que també te la seva importància.
1 de juny Finalitza el termini per lliurar el projecte,
però crec que no finalitza el projecte, ja que encara hi ha un temps de
reflexió.
Ahir
i avui ha sigut una mica dur. He estat repassant una i mil vegades tots els
punts, el text, el format, he fet canvis, he afegit i he tret.
Repasso
la bibliografia per no deixar-me res i torno al principi a llegir de nou.
Miro
el blog, comprovo les carpetes en l’espai de l’aula, per veure si esta tot
enviat: mostres documentals, l’enllaç del mapa conceptual, evidències, el
forum...
Torno
a llegir l’enunciat i repasso de nou.
Només
falta una cosa més: l’autoavaluació.
Penso
que em posaré a fer-la abans d’enviar res, ja que m’ajudarà a repassar de
nou.
També
faré la redacció d’un text per posar en el blog.
He
de tenir la sensació de tancament, perquè sinó, estaré eternament repassant
la planificació, les activitats, els objectius...
Efectivament,
l’autoavaluació m’ha ajudat a fer l’últim repàs i ara faré el lliurament.
Desprès
del lliurament, encara he fet un darrer text en el blog per expressar i
treure l’ansietat d’aquestes darreres hores.
Al
final resulta que el treball en el blog m’ha servit com a eina de reflexió,
tot i que demana un gran nivell de compromís i implicació que no pensava pas
quan vaig decidir iniciar aquesta mena de portafoli/memòria per capítols.
També
he de dir que ha estat un impuls important alguns missatges de companys que
el miraven i que els ha interessat el format.
|