Memòria/diari
  d’una estudiant 
  
21 d’abril el consultor ha penjat l’enunciat de l’activitat
  que hem de desenvolupar. 
Es
  tracta del disseny i implementació d’una activitat formativa que procuri
  aprenentatge significatiu fent ús de les noves tecnologies. 
En
  llegir l’enunciat, m’he sentit a fosques. No tinc cap idea.  Tot i l’evolució experimentada a través de
  les activitats anteriors i del reconeixement d’un canvi conceptual en relació
  amb les Noves Tecnologies, no veig la llum. 
27 d’abril Ha passat quasi una setmana i no he parat de
  pensar, tot i que les primeres idees venen en relació amb una formació recent
  que versava sobre l’aplicació de tecnologies en activitats pràctiques diverses. 
29 d’abril  He tingut
  una entrevista de treball amb la pedagoga que ha dissenyat la formació P2P a
  la que he assistit darrerament i començo a inspirar-me i a tenir en el cap
  algunes opcions interessants. 
30 d’abril L’enregistrament d’imatges de les persones, en
  moments importants de les seves activitats, podía canviar la perspectiva
  d’elles mateixes.  Fa alguns dies que
  treballo sobre aquesta idea en l’elaboració de la fitxa de disseny. 
Dos
  videos de TED Talks acabarien de fer el “miracle” de la inspiració: 
  
  
1 de maig La fitxa de disseny esta quasi acabada i també
  he començat a treballar en el mapa conceptual de l’activitat.  El mapa conceptual fa que les idees quedin
  molt ben organitzades i és un facilitador que indica el camí. 
2 de maig He lliurat la fitxa de disseny, tot i que veig
  alguns obstacles per aconseguir informació. 
  
5 de maig Estic preocupada amb l’enfocament que he de donar
  a l’activitat i en la problemática de la discreccionalitat amb les dades i la
  información.  Paral·lelament, les
  estudiants de segon grau que han de presentar un treball en grup, em demanen
  ajuda.  Saben que estic dissenyant una
  formació i se’ls acut que podría dissenyar alguna activitat que les reforci
  per una presentación en públic en el marc de l’assignatura de filosofía. 
  
6 de maig Desprès de donar-hi voltes he decidit preguntar i
  negociar fer una modificació del disseny per tal d’adaptar-lo al grup d’estudiants
  universitaries, en el nou context.  
  
12 de maig  He fet les
  modificacions en el disseny i estic fent recerca, planificació, organització
  dels documents, apunts, llibres.  He
  fet un segon mapa conceptual i un índex del document a partir dels elements
  que ha de contenir una activitat formativa amb aquestes característiques.  El segon mapa conceptual conté ja competències,
  objectius, continguts, eines i la descripció de les sessions del projecte. 
  
13 de maig He fet una recollida d’informació sobre
  presentacions efectives i he fer una presentación en power point per portar a terme les activitats de la primera sessió.
   Tinc moltes ganes de començar.  
  
14 de maig   Primera Sessió de
  conscienciació i presentació de continguts per revisar entre totes i començar
  a veure possibilitats.  Elles,
  implicades, atentes, donant idees, començant a reflexionar.  Fem les primeres demostracions i jocs de
  teatre.   
Sembla que es diverteixen i jo també estic gaudint,
  desprès d’un primer moment de tensió i preocupació inicial. 
“Presentacions
  Efectives” es diu el Power Point
  que presento per l’explicació amb l’esperança que les imatges siguin “todo aquello que se puede ver, imaginar o
  soñar” com he llegit en un dels llibres que he buscat en la biblioteca de
  Jorge Juan Vega y Vega: “Del
  razonamiento a la argumentación: teoría y práctica de las destrezas en la
  nueva sociedad del conocimiento” de l’Editorial Peter Lang AG. 
A veure si amb el meu Power Point inspiro a les noies perquè facin el seu que han de
  portar per fer l’exposició i a veure si repassem alguns trucs i regles per
  presentar-se i parlar en públic. 
  
15 de maig Ja és mitjans de maig, el
  temps passa ràpid, els companys estan enviant coses en les carpetes,
  cadascuna més interessant.  Passo
  bastant temps mirant el que fan i de vegades tinc un sentiment com si hagués
  de treure més suc al meu treball, com si no estigués fent prou i llavors em
  poso a treballar una mica més sobre els documents i em deixo portar: és la
  única manera que consegueixo una mica de pau. 
El document de la memòria ha començat a tenir forma: la
  introducció, la definició de projecte, el marc conceptual, descripció…  la taula plena de llibres, articles,
  apunts…. 
L’altre dia em vaig encallar intentant modificar
  l’índex per posar més apartats en la taula de continguts inicial.  Vaig decidir que ordenaria millor les idees
  si tenia un índex definitiu, ara que per fi tenia clar quins eren els diferents
  apartats. 
No recordava com havia fet la taula de continguts en el
  document anterior i vaig haver d’abandonar desprès de molta estona. 
  
16 de maig Malgrat tot, ha passat
  quasi la primera setmana i he de començar a pensar en la segona sessió.  Tenim tot pactat: l’espai on tindrà lloc, els recursos
  materials que necessitem. 
Hi ha alguns nervis i les aprenents no estan molt
  segures, però están encuriosides. 
He decidit fer un portafoli en el blog i he començat a
  escriure els meus pensaments i sensacions i penjaré tot el que he estat fent
  i el que aniré fent.  Penso que em servirá
  per ordenar els pensaments i per anar avançant. 
  
19 de maig Hem fet la segona sessió i hem enregistrat un
  vídeo amb la presentació de les noies. 
  De fet pensaba que les condicions serien millors, però hem hagut de compartir
  l’espai i hi ha via molt soroll.   
A veure quina impressió tenen les noies. 
És la tercera semana de maig i desprès de
  l’enregistrament, he preparat una rúbrica fent servir l’aplicatiu Rubistar (http://rubistar.4teachers.org/index.php?skin=es&lang=es).  Pensava que seria molt complicat i l’he
  trobat molt senzill i intuitiu i trobo que és una eina molt útil per a la
  creació de valoracions de qualitat. 
Permet avaluar criteris complexes i subjectius i permet
  un marc de reflexió i revisió, a més de l’autoavaluació, que resulta força
  interessant, per ajudar als alumnes a relacionar tasques amb continguts, a
  part d’aconseguir un més alt grau d’implicació per part de l’alumne/a en el
  seu aprenentatge, que a la vegada será més significatiu. Permet una
  integració d’actuació i feed-back
  que millora la qualitat del procès d’ensenyament-aprenentatge. 
En les conclusions de l’activitat 3 que vaig presentar,
  deia que s’havia “produït una
  implicació personal per deixar-me portar (compromís metacognitiu) al
  descobriment i…” que “el paper
  d’aquest compromís de millora ha estat clau… per als aprenentatges futurs”. 
Certament, el portafoli m’esta ajudant.  Sento com si anés fent passes cada vegada
  que hi escric i hi envio alguna evidencia. 
  
21 de maig No se perquè però no estic del tot satisfeta, em falta alguna cosa i he
  decidit fer un canvi en la metodologia: es tracta d’afegir una altra sessió (extraordinària)
  en què farem l’observació de les imatges conjuntament i proposaré una
  discussió sobre primeres impressions i  idees per millorar. Reconec que
  em vaig precipitar amb el disseny i ara em queda curt per fer-ho tot en tres
  sessions.  Hauré de negociar amb les estudiants. 
El clima i la relació entre les noies és ideal perquè surtin idees
  (proposaré fer un braimstorming) i vull aprofitar per veure si
  han copsat alguns dels continguts exposats. 
En començar a desenvolupar les activitats planificades, m’he adonat que
  es pot treure un millor aprofitament de la necessitat que tenen de saber més
  sobre les presentacions en públic, la perspectiva diferent de sí mateixes a
  què poden arribar amb l’experiència de l’activitat i la interpretació que
  poden fer sobre la presentació a partir de la seva interacció i negociació
  (Jonassen). 
En base a aquestes premisses, he planificat el següent, per aquesta
  sessió extraordinària: 
- Visionat de les imatges 
- Passar la rúbrica per què cadascuna l’empleni, valorant la seva
  intervenció 
- Que elaborin un llistat d’errades que han vist en la seva pròpia
  intervenció (autoavaluació), d'acord amb els continguts que hem treballat. 
- Elaborar entre totes un llistat de possibles millores que es poden
  incorporar. 
 
  22 de maig He proposat a les
  aprenents la modificació que pretenc i han estat d'acord des del minut 1r.  És molt bon senyal que hagin acceptat de
  seguida. 
Espero que aconseguiré un aprenentatge significatiu ja que s’estan posant
  les condicions perquè sigui actiu (s’estan responsabilitzant del seu propi
  aprenentatge), constructiu (han de fer un llistat d’idees per la millora),
  col·laboratiu (estan treballant en equip), de diàleg (consensuat),
  contextualitzat (en la seva pròpia presentació enregistrada) i reflexiu
  (autoavaluació), a més d’intencional ja que volen aconseguir els objectius
  (Jonassen). 
Segur que farem un aprenentatge que no només serveixi per a aquesta
  assignatura de filosofia en els seus estudis del grau, sinó per a tota la
  vida i en circumstàncies diferents en l’àmbit acadèmic, personal i
  professional (aprenentatge per a la vida).  
Crec que aquesta activitat la recordarem molt de temps. 
  
26 de maig Amb tantes emocions, ja estem en la darrera
  setmana de maig.  Ja tinc les rúbriques
  i la sessió extraordinària ha donat els seus fruits: 
Han
  sortit moltes idees i hem elaborat una taula amb els errors que han reconegut
  en si mateixes i al costat un llistat amb una acció de millora per a cada
  error. L’hem dit el SEMÀFOR PER LA MILLORA i, per exemple, reconeixen que no
  transmet molt portar papers a la mà i llegir i proposen aprendre el text,
  repassar els continguts, interioritzar la informació i estudiar-la. 
S’adonen
  que el vestit no és adequat i els accessoris són insuficients i incorporen
  elements que milloraran la comunicació. 
  
28 de maig Aquest dimecres les noies han fet la presentació
  i han tornat molt contentes. 
Al
  final han fet una mica de “teatralització” en la presentació: Han entrat a
  l’aula vestides amb pantalon negre i camisa blanca, uns guants blancs i un
  pal de golf a la mà. No parlen i estan mirant a tothom intensament i les tres
  recolçades en els pals de golf. 
Sembla
  que han aconseguit crear cert clima que desprès aprofitaran en el moment de
  tractar el tema de la mirada i de l’”Altre”.  
D’acord
  amb la filosofia existencialista de J.P. Sartre en
  l’obra Huis Clos (A puerta cerrada), i la seva frase famosa: «L'enfer,
  c'est l´Autre» (“L’infern és l’altre”), volen transmetre el perquè amb la
  mirada es converteix l’altre en objecte. 
Han
  deixat passar uns minuts i han començat l’exposició presentant-se i
  presentant el tema. 
El
  suport del Power Point les ha ajudat
  en la presentació de la pel·lícula i el director. 
Desprès
  visionen la Pel·lícula Funny Games. 
Havia
  algunes persones que no volien mirar la pel·lícula perquè, segons deien, els
  feia por. 
Elles
  han aconseguit convèncer de tal manera que al final l’han vist tots els
  assistents. 
Desprès
  de veure el film, van proposar i dirigir un debat, responent també a
  preguntes del públic (els/les companys/es de l’aula i el professor) sobre
  temes com la mirada, el joc, el plaer, la mort, etc. 
El
  professor les ha felicitat.  La
  qualificació: 10 - un excel·lent. 
Tinc
  algunes fotos que enviaré a la carpeta de mostra documental de l’aula per
  compartir-les. 
  
29 de maig La recta final sempre és molt intensa. 
En
  aquests dies tot el temps esta flotant el barrufet del misteri, de la
  inseguretat... 
També,
  una mena de melancolia perquè el temps s’esgota i jo he de lliurar el meu
  propi treball. 
Tot
  i que no hi ha gaire temps encara he elaborat un qüestionari de satisfacció
  per tenir una mica de feed-back
  sobre l’activitat per aprofitar que les estudiants tenen certa formació en
  educació i així conèixer com la valoren: tots els agents implicats han de
  poder opinar i aportar la seva perspectiva. 
L’enquesta
  conté ítems sobre la planificació, els continguts, els objectius, la
  metodologia i altres consideracions. 
Entenc
  que no es tracta d’una mostra de població representativa, però penso que és
  una eina per aplicació en altres aplicacions d’un procés similar. 
L’avaluació
  te la seva part sumativa que la converteix en contínua en el temps i en
  altres processos i transgredeix la pròpia activitat singular. 
  
30 de maig Falta només un dia per lliurar i encara no tenia
  clara la qüestió de l’índex. Pensava que elaborant una taula de contingut
  tenia resolt el redireccionament a la pàgina correcta, però se m’ha desmuntat
  tot una altra vegada i no aconsegueixo reconstruir el format. 
Una
  altra vegada encallada en el mateix punt... 
   
La
  manera de sortir ha estat fer el pas en darrera i tornar a investigar de nou:
  llegeixo de nou tot l’enunciat de la pac 4 i trobo que diu “l’índex serà
  automàtic, és a dir que es generi de forma automàtica i s’actualitzi amb un
  clic de ratolí cada cop que hi hagi canvis en el document.  També tindrà (i aquí esta el quid de la
  qüestió) HIPERVINCLES generats automàticament per accedir ràpidament...”  Al final ho he aconseguit fent els
  hipervincles.  
Solucionat
  aquest tema merament de format, però que també te la seva importància. 
  
1 de juny Finalitza el termini per lliurar el projecte,
  però crec que no finalitza el projecte, ja que encara hi ha un temps de
  reflexió. 
Ahir
  i avui ha sigut una mica dur. He estat repassant una i mil vegades tots els
  punts, el text, el format, he fet canvis, he afegit i he tret. 
Repasso
  la bibliografia per no deixar-me res i torno al principi a llegir de nou. 
Miro
  el blog, comprovo les carpetes en l’espai de l’aula, per veure si esta tot
  enviat: mostres documentals, l’enllaç del mapa conceptual, evidències, el
  forum... 
Torno
  a llegir l’enunciat i repasso de nou. 
Només
  falta una cosa més: l’autoavaluació. 
Penso
  que em posaré a fer-la abans d’enviar res, ja que m’ajudarà a repassar de
  nou. 
També
  faré la redacció d’un text per posar en el blog. 
He
  de tenir la sensació de tancament, perquè sinó, estaré eternament repassant
  la planificació, les activitats, els objectius... 
Efectivament,
  l’autoavaluació m’ha ajudat a fer l’últim repàs i ara faré el lliurament. 
Desprès
  del lliurament, encara he fet un darrer text en el blog per expressar i
  treure l’ansietat d’aquestes darreres hores. 
Al
  final resulta que el treball en el blog m’ha servit com a eina de reflexió,
  tot i que demana un gran nivell de compromís i implicació que no pensava pas
  quan vaig decidir iniciar aquesta mena de portafoli/memòria per capítols. 
També
  he de dir que ha estat un impuls important alguns missatges de companys que
  el miraven i que els ha interessat el format. 
  
  
          
 |