DIARI D'UN VOLUNTARIAT:

CICLE DE CONFERÈNCIES DE TANCAMENT DEL

II PLA ESTRATÈGIC DE GRANOLLERS

____________________________________

“Ciutats sostenibles per transformar el món”

El cicle de tres conferències esta pensat per a reflexionar sobre els reptes de futur que afronten les ciutats del segle XXI.  Juntament amb, La coresponsabilitat en la gestió dels béns comuns i  Els nous models de desenvolupament urbà,  la primera conferència amb el títol:

Construint ciutats on ningú quedi enrere. Dret a una ciutat d’oportunitats, va iniciar el cicle el passat 18 d’octubre,  amb la participació de:

Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid

Sandra Ezquerra, directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic

Blanca Garcés, investigadora sènior de l’àrea de migracions del CIDOB

Moderador: Sergi Picazo, periodista a @SentitCritic

El moderador va proposar algunes qüestions pel debat:

- Quines polítiques poden aplicar els ajuntaments per fer front

a les desigualtats en les ciutats?

- Quins obstacles es troben els ajuntaments per aplicar aquestes polítiques?

- Quin vincle hi ha entre “cura” i “desenvolupament econòmic”?  Què és la “ciutat de les cures”?

- Com es pot finançar el benestar? Qui ho paga? Amb quins pressupostos? I les limitacions legals? Competencials? Econòmiques?

Les idees que es recullen en l’elaboració de les respostes són les següents:

- Manuela Carmena:

Com ODS (Objectiu de Desenvolupament Sostenible), prendre la “solidaritat”.

El “Darwinismo” social no funciona.

Trencar amb el mite que les polítiques “buenistas” no funcionen.

Un obstacle per l’aplicació de polítiques són les estratègies polítiques de la por

En els PIB no es conta mai amb les cures.

Cal conscienciar al món que es necessari dedicar temps i diners a les cures i posar-les en valor. 

Cal donar-li el lloc que li pertoca i donar més visibilitat a les cures.

Cal fer el possible perquè les persones que es dediquen a les cures tinguin millors salaris i condicions de treball.

Cal individualitzar i estendre el dret a la cura.

Congrés Internacional a Madrid sobre “La soledad no deseada”:

Foro Internacional sobre la Soledad, la Salud y los Cuidados

noviembre 21 - noviembre 23

La soledad es un fenómeno social y una experiencia profundamente personal que hace complejo su abordaje. La soledad no deseada se ha convertido en un problema de salud pública al que el Ayuntamiento de Madrid viene respondiendo a través de distintas iniciativas como el Plan Madrid Ciudad de los Cuidados. El objetivo del Foro Internacional sobre la Soledad, la Salud y los Cuidados, organizado por Madrid Salud, que se celebrará los días 21, 22 y 23 de noviembre de 2018 en Madrid, España, supone abordar la soledad en todas sus dimensiones. Además del debate y reflexión, el Foro quiere buscar herramientas que ayuden a romper el aislamiento y la soledad no deseada mientras visibiliza y atiende a la soledad como opción voluntaria y creadora.

Falten recursos i competències

L’Administració pública es un instrument  “torpe e ineficiente”. 

És poc àgil i gens eficient.

Cal atendre més a tres conceptes: Solidaritat, Participació i Creativitat

- Sandra Ezquerra:

Dos eixos per al disseny de les ciutats: el feminisme i la no-violència.

Posar en el punt de mira els col·lectius vulnerables com les persones grans, la gent malalta i els infants.

Prevenir la no socialització i l’aïllament.

Posar en valor el paper de la dona que és qui s’ocupa de les cures i des de l’economia feminista, reivindicar el treball no remunerat.

Corresponsabilitzar-se de les cures per potenciar l’economia, convertint-la en l’economia de les cures.  Cal concebre una economia de les cures en el centre de l’economia.

Proposa 4 eixos:

- Acabar amb la sobrecàrrega de les famílies, corresponsabilitzant de les cures a les empreses, ajuntaments i organismes

- Reivindicar models de cures sense renunciar a pensions dignes i vides autònomes

- Promoure la idea que els homes també tenen cura

- Generar espais de trobada per a les persones que tenen cura.

Cal posar les cures com a un dels objectius de la vida col·lectiva.

Canviar relats com que “el social no és eficient econòmicament”

Reflexionar sobre la manera de generar ingressos per a finançar les polítiques socials.

Crear narratives alternatives per demostrar altres polítiques socials.

- Blanca Garcés:

Cal demostrar que les polítiques “buenistes” funcionen bé i no sols això, sinó provar que no només s’han de fer aquest tipus de polítiques, sinó que no es poden fer altres tipus: per exemple, en el cas de la Salut Pública, ja que l’exclusió en temes de salut, és anar en contra de la salut mateixa.

El dret a la ciutat no és només tenir drets, sinó també accés a aquests drets.

Cal reafirmar-se davant processos excloents i, a més, cal proposar altres models

Una de les raons més poderoses per treballar el tema de l’exclusió és que el que avui és exclusió, demà es converteix en conflicte.

Les administracions locals són més “inclusistes”.

En el tema de competències i recursos relatives a polítiques socials els ajuntaments poden fer moltes coses.

Les “Ciutats Refugi” o les “Ciutats Santuari”, que són les que no apliquen polítiques socials estatals, acaben fent polítiques socials que ajuden a la ciutadania

Caldria reivindicar més el paper que aquestes ciutats a nivell de competències i recursos