(continua)
Capítol final
Acabo d’enviar el document amb l'activitat 4 finalitzada, les emocions se m’amunteguen:
alegria, pau, incertesa, satisfacció, esperança, serenor, agraïment, mooolt agraïment...
En realitat, no es donen una a una, sinó totes a la
vegada i falta terminologia per descriure la sensació global que produeixen.
Deia en algun capítol anterior que estava sent intensa
la “recta final” i així era. Ara que he traspassat la cinta de la meta, intueixo que en les properes hores segurament sentiré el “baixon”
posterior a l’acció.
De moment estic cofoia i vull concentrar-me en
visualitzar el possible èxit.
Ara em centraré en el modelatge i la presentació del
projecte en forma de cas amb l’exposició del propi aprenentatge, però primer,
hauré de pair, controlar els pensaments i fer una mica d’exercici
Per cert!! En el moment que vaig decidir experimentar
en la meva persona el que significa l’elaboració d’un portafolis com a eina de
reflexió, no vaig tenir consciència on m’estava ficant i el nivell d’implicació
que demanava.
Penso que no només he aconseguit un canvi conceptual en
les aprenents, sinó que jo també l’he fet.
La intervenció ha donat el resultat que es pretenia i
la prova d’això ha estat la qualificació obtinguda per les aprenents en el
treball d’exposició que han fet en l’assignatura de Filosofia: excel·lent: 10.
En fi, tot plegat, ha estat enriquidor, una experiència
única que no vull que s’acabi.
Ara m’adono que la taula esta “fatal”, plena de 
i de papers i he estat
treballant en un espai diminut, en una cantonadeta amb el teclat a sobre d’una
carpeta.
Vaig a recollir...
“La felicitat és
saber unir el final amb el principi” Pitágores
En el primer capítol tot era foscor i ara... apagaré la
llum per descansar una mica.
Salutacions a tothom.
