Un nou inici

A punt de començar el curs i pensant en projectes, he treballat en un esquema que pot ser útil a l'hora de dissenyar una investigació-acció.
En l'exercici d'"escalfar motors", prenc algunes notes per a l'elaboració d'un guió orientatiu que haurà de conformar l'esquema bàsic, el camí a seguir en l'elaboració d'una memòria de treball. 

                                                           

I. Parts principals

1. Introducció.

2. Descripció del procés.

3. Anàlisi del context.

4. Marc teòric i legal. Documents referents a la institució i els subjectes sobre els quals es treballa que han estat necessaris per a la intervenció.

5. Metes i objectius previstos.

6. Disseny inicial i modificacions del pla d’intervenció.

• Objectius

• Estratègies

• Estructura del programa

• Metodologia

• Temporalització

• Activitats de concreció

• Avaluació

7. Exposició, anàlisi i dissecció dels resultats. Cal destacar aspectes com ara:

• Com va evolucionar en el temps la «idea general» que teníeu abans de començar les pràctiques del treball d’un psicopedagog/a en aquest àmbit.

• Com la comprensió de la situació inicial de la vostra intervenció va evolucionar al llarg del temps.

• Quines mesures es van prendre en vista de l’evolució.

• En quina mesura es van engegar les accions proposades. Com es plantava cara als problemes del pla de treball previst inicialment.

• Els problemes que s’han trobat en utilitzar determinades tècniques d’intervenció i com s’han resolt.

• Qualsevol problema ètic que es va plantejar en negociar l’accés i l’adquisició de la informació i com es va intentar resoldre.

• Qualsevol problema que es va plantejar en negociar amb la resta de professionals del centre/entitat/institució els passos, el temps, els recursos i la cooperació que es desitjava durant la realització de la intervenció.
8. Conclusions i propostes

II. Parts complementàries

– Bibliografia (és obligatori incloure les referències que s’especifiquen a la memòria

seguint la normativa de citació de l’American Psychological Association –APA-) –Veure següent enllaç per tenir referències d’aquesta normativa.

– Annexos documentals (optatiu)

L’Ofici d’escriure

Diu en Sánchez Pinyol que la literatura és un espai on poden conviure idees i personatges molt diferents i tots fan la seva aportació.

Jo no diria que faig literatura, només escric coses, perquè, com diu l'Imma Monsó "hi ha gent que notem l'incompletitud de la comunicació" i per això provem de comunicar-nos continuament, de diferents maneres, en un intent de completar-la.

Parlant de completar, he escrit l’inici d’una història.

Quan llegim un inici que s’acaba amb punts suspensius, la màgia d’aquests fa que automàticament la ment vulgui acabar la història i li busca inconscientment un final.  Un exercici per entrenar la imaginació.

Aquest és l’inici:

"El Ramón era el carter d'un poble no molt gran: un poble del nord, on el fred era intens a l'hivern.

El Ramón era conegut de tothom i les 2000 persones que hi vivien, apreciaven molt el seu bon humor. Sempre arribava amb un somriure als llavis i unes paraules boniques. D'aquesta manera, encara que les cartes que lliurava portessin notícies tristes, la gent sempre s'alegrava de veure'l.
 Una de les persones que més contenta es posava en veure el Ramón, era la senyora Carme, que vivia al final de l'últim carrer del poble, en l'última casa.
Ella sempre rebia cartes de la seva filla, que era auxiliar de vol i viatjava per tot el món. A vegades, la senyora Carme li demanava al Ramón que li ajudés a llegir les cartes perquè ella no s'hi veia prou bé.

Ell ho feia encantat, perquè el Ramón, curiosament, mai havia rebut una carta per a ell..."