Un mundo feliz

Reflexions de vida...

M'ha arribat una història molt curiosa i diu així: Al ventre d'una embarassada hi havia dos nadons.   Estan parlant sobre el futur.   No el tenen molt clar i no saben si existeix alguna cosa desprès del part: - "Potser som aquí perquè necessitem preparar-nos per a alguna cosa que serem més tard"  -diu un d'ells - "Ximpleries! No hi ha vida després del part" -esbitzà l'altre Intenten imaginar com seria una vida fora d'aquell ventre:  hi haurà més llum que aquí; potser caminem amb els nostres propis peus i ens alimentem per la boca.... però el cordó umbilical els sembla massa curt com per anar molt lluny i la idea d'alimentar-se per la boca, massa estrafolària. Un d'ells diu que esta convençut que alguna cosa hi ha d'haver fora d'allà, encara que "ningú no ha tornat per explicar-ho" així que el part deu ser el final de la vida y aquesta vida no és res més que "una existència angoixant a les fosques que no porta a res" Aquest nadó més optimista esta segur que quan surtin podran veure a MAMA i que ella cuidarà d'ells. L'altra li diu: "MAMA? però tu creus en MAMA? i on suposes que hi és?" - "Per tot arreu!!, vivim en ella i a través d'ella i si no hi fos, tot aquest món no existiria".- diu . - "Però jo no l'he vist mai, així que no se si deu existir..". -diu l'altre. - "Sí, tot i que de vegades, quan estem en silenci, la podem sentir cantant, respirant, fent sorolls, les sensacions que hi ha algú hi són... Segurament, hi ha vida més enllà del part i ara, aquí, només ens estem preparant per viure-la..." Guarda tantas similituds amb les qüestions que ens fem i em recorden tant a films del tipus "El show de Truman" o la novela de George Orwell: "1984" o la novela "Brave new worl" ("Un mundo feliz") de Aldous Axley que fa pensar...