divendres, 20 de juliol del 2018


DIARI D’UN VOLUNTARIAT
Canvi de tendència


El mes de juliol, el mes quintilis del calendari romà, és un mes ple de celebracions de diades nacionals i també de diades de la independència de molts països: Dia Nacional de Bèlgica, Puerto Rico, Montenegro, Canadà, Comoras, Malaui, Mongòlia, Kiribati.... i començant pel dia de celebració de la Independència dels Estats Units (4 de juliol), la independència se celebra en aquest mes en molts altres països: Venezuela, Ruanda, Burundi, Sudán del Sur, Bahamas, Colombia, Liberia, Perú, Argentina, Sudan del Sur...

Un mes ple de dates associades a revolucions, com la sandinista a Nicaragua i la cubana també, i altres com la “toma de la Bastilla” a França, la nacionalització del coure a Chile, l’inici de la guerra civil a Espanya, la revolució egipcia...

I també, malgrat la calor extrema en l’hemisferi nord i el fred en el sud, és el mes en què, Neil Amstrong trepitja la lluna per primer cop, se celebra el dia mundial contra l’Hepatitis i, l’últim dia del mes, és el dia Mundial de l’Amistat.



Doncs, el mes de juliol, en concret el 12 de juliol és quan conec a l’Hortènsia.

Des del Congrés Internacional, que ja em sentia amb més ànims per tornar a fer acompanyament. Darrerament, acompanyava a una voluntària i la seva persona gran i sortíem les tres a berenar.

Aquella voluntària estava a punt de marxar a viure a un altre lloc i intentava preparar a la seva persona gran per un comiat.  Li donava tranquil·litat pensar que la “seva persona gran” es quedava amb algú conegut...

L’Hortènsia és una dona molt dinàmica i no para de sortir i entrar i fer coses i coneix molta gent.  No obstant això, sent certa soledat.  Ella diu que el dia que més li costa de passar és el diumenge... (i a mi em passa volant!!!...).

Ara hem quedat amb l’Hortènsia aquesta setmana.  Va ser el dimecres i vam fer una tertúlia amb la companya voluntària que marxa i la seva persona gran, les quatre.

Per mi, va ser millor.  Una pressa de contacte amb una persona nova es va fer més “suau” en companyia de les persones amb qui he fet confiança darrerament, mentre no he tingut parella gran.

La setmana que ve, tornem a quedar i ja no ens podrem trobar en tot el mes d'agost, encara que crec que és millor així, perquè quan tornem a quedar, ja ens coneixerem una mica...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada