DIARI D'UN VOLUNTARIAT: TERTÚLIES
1a. TERTÚLIA de la DELEGACIÓ de GRANOLLERS
Data: 25 d’octubre de 2018
Horari: Entre les 16,30h i les 18,30h
Lloc: Casal Font Verda (passeig de la
Muntanya 23)
Tema: el bombardeig a Granollers, 1938. La guerra.
Comença
la tertúlia amb el visionat d’un vídeo sobre el bombardeig a Granollers que ha
fet l’Ajuntament de Granollers a través del projecte “Granollers, vila oberta a
la pau”.
Desprès,
demanem a la gent gran, que en aquell any tenien sobre 6-7 anys d’edat, que
parlin de com van viure la experiència.
Aquest
és un recull de les frases més impactants:
Lola:
Aquell
dia ella estava a la Porxada.
“Vaig
estar més d’un any que no podia parlar...em vaig quedar sense veu”
“Jo
vivia al carrer Corró”
“Sentíem
els avions i vàrem dir: anem a la Porxada”
“Enlloc
et deixaven passar”
“Jo
buscava la mama”
“tothom
demanava auxili i em deien: Lola, ajuda al Miquel!!! I el Miquel estava amb tot
lo de dins per fora”
Desprès
de tot això, anaven al “cuartel “ a
arreplegar menjar del ranxo dels soldats i a Can Parera a buscar remeis i a
l’Ajuntament “si parlaves català, no et feien el paper”.
De la
guerra va aprendre a desconfiar
El
seu desig pel món d’ara: "que la gent tingui feina i que nosaltres anem fent"
Ma.
Rosa:
Aquell
dia ella estava a casa.
Vivia
a Can Solé a Vallderriolf, una casa de pagès a les afores de Granollers.
“Sentíem
els avions”
“Desprès
va venir molta gent a casa, gent que fugia de Granollers”
“Només
volien venir a dormir i com que hi havia moltes corts, allà dormien”
“Passaven
molts soldats i si veien una gallina l’agafaven sense permís”
“Tot
estava parat, no hi havia col·legi”
“La
gent agafava el menjar dels cavalls i dels porcs”
Desprès
d’això, “venia gent de Barcelona i fèiem canvis” (l’estraperlo)
Per
ella la guerra va suposar por i gana
El
fet d’ajudar als altres era el que li donava força
El
seu desig pel món és que la gent sigui feliç
Hortènsia:
“Jo
vivia a Igualada quan va passar el primer bombardeig a Granollers”
No va
viure el primer bombardeig, encara que sí va viure el segon, en què no li va
donar temps d’arribar al refugi i va resultar ferida a l’esquena (encara té
seqüeles)
Quan
va arribar a Granollers anava amb la seva mare, una dona sola amb quatre
criatures.
“Quan
van baixar del tren no ens van deixar passar perquè tenien el pont dinamitat...
i els milicians ens feien anar enrere”
“Van
haver d’esperar-nos i quan va explotar el pont, van arribar a Granollers per
sobre de les pedres”
Desprès,
tenien la cartilla de racionament i “donaven un xusco per cadascú”
“Amb
8 anys, jo anava al mercat de Sant Carles i els demanava pa als soldats”
“a
casa erem 8”
“em
vaig fer un tip de pelar patates a l’”auxili social” , on ara hi ha el museu”
“Sort
que vam tenir de la gent que ens ajudaven”
Per
ella la guerra va suposar gana
A la
gent que pren les decisions els diria si els agradaria que els passes a ells i
als seus fills el mateix que van viure
De la
guerra va aprendre a ser una mica més humana, li va ajudar a reflexionar que
hem de ser bons i ajudar a la gent. “Vaig aprendre solidaritat”
El
seu desig pel món es pau i tranquil·litat i que la gent siguem humans
Esteve:
Aquell
dia ell era a casa amb la seva mare.
Vivia
a la Plaça de la Corona
“Les
bombes van fer molt mal pel centre del poble”
“Només
me’n recordo de les bombes, però de res en concret”
“Estàvem
la meva mare i jo sols i ens vam amagar a sota un matalàs”
“Sentien
la sirena”
Desprès
ell anava a l’”auxili social” a buscar
menjar.
“Allà
només donaven farinetes”
“vam
passar molta gana i fins que no vaig entrar a treballar a l’Europa no vaig
començar a esmorzar”
Per
ell la guerra va suposar gana
De la
guerra va aprendre a acceptar les coses i a anar al ritme que marquen els esdeveniments
Per
ell la guerra es soledat
“Ho
passo malament estant sol”
Ell
demana que no hagin tantes guerres pel món.
Berta:
Ella
vivia a Barcelona.
No hi
va ser al bombardeig de Granollers
“Jo
vivia al Carmel i veia les bombes caure a la Barceloneta i a la Plaça
Urquinaona des de la terrassa de casa”
“Havien
posat unes cordes perquè no passes ningú i jo les vaig passar i deien: aquella
nena que fa”
“el
dia que va començar la guerra jo estava al convent, ens van despertar els
soldats....Jo era petita i no coneixia ningú i pensava que estava somniant”
“va
venir la mare per endurse’m i no la van deixar”
Desprès
van passar gana
“La
meva mare era estrangera i només li van donar una cartilla, així que una de les
dues dinava i l’altra sopava”
Per
ella la guerra va suposar soledat
De la
guerra diu que no ha après res
Pel
món demana que la gent pensi abans de començar una guerra
Diu
que ara farà els 90 (anys) i només espera que siguin bons.
El
seu desig pel món és que no visquem cap guerra.
Varen
berenar, però poc, perquè les emocions eren moltes....
Gràcies
a tots i totes per compartir aquestes experiències.
Per
la propera tertúlia, demanen un tema més alegre... s'accepten suggeriments...
Per cert! si passejant per Granollers, us trobeu a terra rajoles com aquesta:
[1]
Granollers
vila oberta a la pau: https://www.youtube.com/watch?v=rkxupp8X8J0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada