La porta de la felicitat

Diu Kierkegaard que “la porta de la felicitat s’obre cap a dins” així que “cal retirar-se una mica per obrir-la”

El camí interior no és fàcil però els canvis sempre es donen des de l’interior, els canvis de l’exterior es produeixen com a conseqüència.

La vida és un continu aprenentatge i les casualitats no existeixen, com deia Borja Vilaseca en un article en El País, en què feia esment a dues lleis (la de la sincronicitat i la del karma) i una teoria (la del caos).  

Aquestes proven que els successos en les nostres vides tenen la finalitat de l’ aprenentatge i que els provoquem amb les nostres decisions, responent a les nostres necessitats del moment, sense adonar-nos que en realitat necessitem molt poc per ser feliços. 

Santandreu opina que “la nostra pròpia responsabilitat és tan simple com ocupar-nos de nosaltres mateixos” i només això ja ens porta a la felicitat.

No cal buscar respostes a totes les preguntes, ni solució a tots els problemes, cal escoltar el nostre interior, retirar-nos una mica, intentar conèixer les nostres emocions i actuar conforme a elles.

Li diuen “ser autèntic/a”, “ser honest/a”, “ser valent/a”, “ser fidel a un/a mateix/a”.

I aquí és quan s’ obre la porta de la felicitat.

Sembla fàcil... però cal entrenar...

Referències:
- Vilaseca, Borja (2011): “Las casualidades no existen”. El País. Març 2011.

- Santandreu, Rafael: “El arte de no amargarse la vida”. Editorial Oniro. Paidós Divulgación. 2014

La resiliència

Tot just fa un any aproximadament, parlava de les emocions i del paper bàsic que desenvolupen en l’aprenentatge. 

 Avui, em trobo enmig d’un aprenentatge d’aquells que ensenya viure, d’aquells que s’ha de tirar d’autocontrol, de contenció, de normalització i de modificació del pla J de vida... (sii!! , ja vaig per la J, i el plan A esta lluny, però encara queden moltes lletres)

Resulta que em toca aplicar tot allò que teoritzava.

He fet recerca sobre els AVE (Aconteixements Vitals Estressants) i d’acord amb l’escala de  Holmes y Rahe les puntuacions de les “unitats de canvi de vida” que podria aplicar sobre els aconteixements de l’any passat, podrien portar un risc moderat d’emmalaltir. 

En aquestes ocasions els recursos, la imaginació, el positivisme, les habilitats personals, la xarxa de suport social i la manera de treballar-se, tindran un paper fonamental.  La veritat és que és més fàcil parlar-ne que portar-ho a terme.

El nivell d’exigència és alt, però et jugues la vida (literalment). Els factors protectors et poden “salvar” de la “mort sobtada”, però sobretot els mecanismes que l’ésser humà desenvolupa en relació amb el concepte de resiliència , allò que Michael Rutter (1993) va denominar com “la negociació que les persones fan front a les situacions de risc”

març de 2017

 

Referència:
- Kotliarenco, M. Angelica; Cáceres, Irma i Fontecilla, Marcelo: “Estado de arte en resiliència”. Organización Mundial de la Salud. Julio 1997.