DIARI D’UN VOLUNTARIAT

El Congrés Internacional VII

Cau la nit a Nouan i omple el cel d’estrelles i l’interior del recinte de llums de colors en un sopar i festa de cloenda.

El Congrés ha aportat moltes idees, ha creat noves relacions i ha consolidat d’altres, ha canviat hàbits i també n’ha instaurat de nous, hem aprés conceptes i continguts i hem transformat pensament, hem intercanviat experiències, hem concebut projectes que ja veuran la llum més endavant, hem fet equip entre tots, hem jugat a ser grans i també a viure en el futur...

Com deia en l’entrada del 29 de maig, sobre com transformen el cervell els viatges, hi ha per tots i totes els que vàrem anar a Nouan-le-fuzelier, un abans i un desprès personal i/o professional.

L’oportunitat ha estat d’or i l’experiència no té preu.

Molts de nosaltres la tindrem en el record per sempre, formant part dels millors episodis del passat amb un halo màgic al voltant i amb el teló de fons d’una gran causa per la que lluita l'organització.

Gràcies a la Fundació Amics de la Gent Gran, gràcies als amics i gràcies a la gent gran.