Aquesta frase l'agafo de "La vida autèntica de la Montse Barderi, un llibre que va d'un nen, l'Oliver Bou, que escrivia cartes d'amor per als companys de classe i de qui, al final, s'acaba enamorant la Roxana...
Destaco tres moments del relat:
"T'estimo, i la idea de passar la resta de la meva vida sense tu és com quedar-me sense paraules. Sense tu ja no puc anomenar el món, ni anomenar la vida. Quines ganes de dir-te AMOR, d'escriure-ho amb totes les seves lletres..."
"Però va passar res, entre vosaltres?, li preguntaven les amigues. I la resposta era que no, i a la vegada pensava que havia passat tot i que per això li havia quedat una enyorança inesborrable"
"L'escriptor necessita escriure per parir el desconcert que porta dins, ordenar el caos que de vegades sent que li pot rebentar el cap... Sap molt bé que hi ha infinitud de setiments que no han rebut mai cap nom, i que són tant o més reals que els que acaba d'esmentar."
Aquesta és la meva reflexió en llegir aquest llibre:
Mai és tard per adonar-se que l'amor i la mort són els que donen sentit a la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada