Diari de pràctiques d’una psicopedagoga

CAPÍTOL II

He d’esperar al 9 d’octubre per tenir una estona amb el director.  S’entén, ja que els inicis del curs són una mica difícils per tots.  A més, tot han estat reunions i ha sorgit una dificultat afegida amb la que no comptava: la tutora de les pràctiques esta de baixa. 

Per això també, he buscat recolzament en el director i també en la secretaria del AFA (que en la darrera reunió ha estat escollida Presidenta).

En aquesta trobada amb el director he tingut molta informació per la contextualització:  dades estadístiques, però també ideologia, línies de treball, història, dificultats...

Esta treballant sobre el Projecte directiu 2015-2018.

M’explica que aquest és el cinquè any que treballa a l’Escola i que tot i haver fet algunes tasques de direcció en funcions, durant aquest temps, aquest és el primer any que ho fa en possessió del càrrec.

Pensa que el projecte de l’Escola s’ha de creure i viure per treballar-hi.  Esta clar que ell hi creu i ho viu i que hi posa molt de temps. Es veu implicat i em deixo portar, fins i tot han sorgit algunes idees de la reunió.

L’he dit que des del principi, en entrar a l’Escola, m’he sentit com si entrés a un restaurant per dinar i un cop a dins m’adono que és d’aquells restaurants que es pot veure la cuina i com treballen els plats i també com els cuinen i com gestionen les escombraries i també es pot veure com arriba la compra i fan els números... Ell m’ha dit que li semblava bé aquesta visió que tenia, però a més, “pots seure a dinar amb els cuiners”.  M’ha semblat emocionant.             

Surto de la reunió amb la idea clara que he de tornar a rellegir dos documents que em va enviar la tutora al principi i que veig que, al menys, un d’ells: “Marc Psicopedagògic” és un document estratègic que recull les línies del projecte de l’Escola. A més, vista l’evolució que ha tingut el document i que m’explica el director, sembla un document viu, en contínua transformació, encara que qualsevol modificació es consensua i negocia en les reunions.  Per tant, s’imposa un estudi més en profunditat del mateix.

Diari de pràctiques d'una psicopedagoga

Centre de pràctiques: Escola Antonio Machado – Mataró

CAPÍTOL I

 Tot va començar un xafogós dia de setembre, amb una entrevista amb la tutora de pràctiques, que també és cap d’Estudis, al centre. En realitat, potser la temperatura no era tan alta, però estava nerviosa per la trobada i em va semblar que feia molta calor.  La rebuda va ser cordial i vàrem sospesar alguns aspectes logístics de la pràctica.  Per un moment semblava que tindríem obstacles per la qüestió dels horaris, però vàrem trobar la sortida en parlar dels continguts.

La proposta sobre el possible projecte va tenir bona acollida.  Inspirada en l’assignatura “Entorn social i familiar i intervenció psicopedagògica” havia visualitzat una possible intervenció en relació amb la comunicació família-escola, però necessitava que la visió experta i l’experiència en l’entorn del centre que podia tenir la tutora, confirmés les possibilitats.  La proposta va agradar molt i, més tard, comprovava que no només a la tutora, sinó també al director i a l’AFA.

A partir de llavors comencen l’assistència a reunions de presentació del primer dia d’escola, de Consell Escolar, de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i també les observacions a diferents aules.

Intento recollir tota la informació possible sobre el centre, el barri, la comunitat educativa.... Voldria fer una immersió total en l’ambient, provo d’”impregnar-me” de la realitat que es viu allà, voldria conèixer i parlar amb tothom.

Tot són facilitats: des del director del centre, fins les mares dels alumnes, el personal de neteja, els nens, el professorat, totes les persones m’acullen bé.  Em faciliten informació i documentació i hi ha un punt que em sento desbordada: hauria de començara destriar, així que miraré l’enunciat de la PAC i em centraré en el primer punt: contextualització.