divendres, 20 de juliol del 2018


DIARI D’UN VOLUNTARIAT
Canvi de tendència


El mes de juliol, el mes quintilis del calendari romà, és un mes ple de celebracions de diades nacionals i també de diades de la independència de molts països: Dia Nacional de Bèlgica, Puerto Rico, Montenegro, Canadà, Comoras, Malaui, Mongòlia, Kiribati.... i començant pel dia de celebració de la Independència dels Estats Units (4 de juliol), la independència se celebra en aquest mes en molts altres països: Venezuela, Ruanda, Burundi, Sudán del Sur, Bahamas, Colombia, Liberia, Perú, Argentina, Sudan del Sur...

Un mes ple de dates associades a revolucions, com la sandinista a Nicaragua i la cubana també, i altres com la “toma de la Bastilla” a França, la nacionalització del coure a Chile, l’inici de la guerra civil a Espanya, la revolució egipcia...

I també, malgrat la calor extrema en l’hemisferi nord i el fred en el sud, és el mes en què, Neil Amstrong trepitja la lluna per primer cop, se celebra el dia mundial contra l’Hepatitis i, l’últim dia del mes, és el dia Mundial de l’Amistat.



Doncs, el mes de juliol, en concret el 12 de juliol és quan conec a l’Hortènsia.

Des del Congrés Internacional, que ja em sentia amb més ànims per tornar a fer acompanyament. Darrerament, acompanyava a una voluntària i la seva persona gran i sortíem les tres a berenar.

Aquella voluntària estava a punt de marxar a viure a un altre lloc i intentava preparar a la seva persona gran per un comiat.  Li donava tranquil·litat pensar que la “seva persona gran” es quedava amb algú conegut...

L’Hortènsia és una dona molt dinàmica i no para de sortir i entrar i fer coses i coneix molta gent.  No obstant això, sent certa soledat.  Ella diu que el dia que més li costa de passar és el diumenge... (i a mi em passa volant!!!...).

Ara hem quedat amb l’Hortènsia aquesta setmana.  Va ser el dimecres i vam fer una tertúlia amb la companya voluntària que marxa i la seva persona gran, les quatre.

Per mi, va ser millor.  Una pressa de contacte amb una persona nova es va fer més “suau” en companyia de les persones amb qui he fet confiança darrerament, mentre no he tingut parella gran.

La setmana que ve, tornem a quedar i ja no ens podrem trobar en tot el mes d'agost, encara que crec que és millor així, perquè quan tornem a quedar, ja ens coneixerem una mica...

dimarts, 3 de juliol del 2018

Un mundo feliz

Reflexions de vida...


M'ha arribat una història molt curiosa i diu així:

Al ventre d'una embarassada hi havia dos nadons.  
Estan parlant sobre el futur.  
No el tenen molt clar i no saben si existeix alguna cosa desprès del part:

- "Potser som aquí perquè necessitem preparar-nos per a alguna cosa que serem més tard"  -diu un d'ells
- "Ximpleries! No hi ha vida després del part" -esbitzà l'altre

Intenten imaginar com seria una vida fora d'aquell ventre:  hi haurà més llum que aquí; potser caminem amb els nostres propis peus i ens alimentem per la boca.... però el cordó umbilical els sembla massa curt com per anar molt lluny i la idea d'alimentar-se per la boca, massa estrafolària.

Un d'ells diu que esta convençut que alguna cosa hi ha d'haver fora d'allà, encara que "ningú no ha tornat per explicar-ho" així que el part deu ser el final de la vida y aquesta vida no és res més que "una existència angoixant a les fosques que no porta a res"

Aquest nadó més optimista esta segur que quan surtin podran veure a MAMA i que ella cuidarà d'ells.
L'altra li diu: "MAMA? però tu creus en MAMA? i on suposes que hi és?"

- "Per tot arreu!!, vivim en ella i a través d'ella i si no hi fos, tot aquest món no existiria".- diu .
- "Però jo no l'he vist mai, així que no se si deu existir..". -diu l'altre.
- "Sí, tot i que de vegades, quan estem en silenci, la podem sentir cantant, respirant, fent sorolls, les sensacions que hi ha algú hi són...
Segurament, hi ha vida més enllà del part i ara, aquí, només ens estem preparant per viure-la..."

Guarda tantas similituds amb les qüestions que ens fem i em recorden tant a films del tipus "El show de Truman" o la novela de George Orwell: "1984" o la novela "Brave new worl" ("Un mundo feliz") de Aldous Axley que fa pensar...