DIARI D’UN
VOLUNTARIAT
El Congrés
Internacional V
El dissabte s’inicia
amb un taller en el qual es fan diferents grups desenvolupant un rol diferent
cadascun d’ells i en què l’objectiu de la dinàmica porta a veure un possible
futur del voluntariat.
Algunes de les idees
que sorgeixen en aquesta activitat són:
- Promoure més
relacions entre les persones que treballen per l’organització i els voluntaris.
- Promoure les
relacions entre els diferents agents implicats en l’acte voluntari.
- Tenir més present
la formació dels voluntaris/es per designar-los per tasques més precises i
adequades
- Identificar amb
més precisió competències del voluntariat
- Dissenyar,
gestionar, apropar i oferir més formació i més específica al voluntariat.
Resulta un exercici
interessant poder imaginar el futur d’una organització i la tendència de les
dinàmiques actuals, en relació amb la lluita contra la soledat*
També va resultar molt interessant la variació del programa
que te lloc a continuació i en què un dels assistents es converteix en ponent
per explicar la realitat al seu país: l’Índia.
Una part de la població pateix molta estigmatització i
desenvolupen programes diferents per aquests col·lectius amb més mancances: els
“intocables”, les dones, els nens, i també, altres per situacions susceptibles
de d’aquesta estigmatització de les persones: vídues, malats, etc.
El programa d’atenció preveu entre altres serveis: atenció
sanitària, servei social, suport a vídues i gent gran, subministrament de
materials i equipament d’ús bàsic
(paraigües, bastó, llençols pel llit, coberts, etc.) i també per a la
seva rehabilitació, excursions, activitats quotidianes, actes culturals,
programes per al nadal, serveis d’emergències per a catàstrofes, assistències
d’advocats i programes d’empoderament i de formació.
Desprès, continuació del programa amb la taula rodona de Sam
Dick de Gran Bretanya, Isabelle Senecal de França i Barbara Boryczka de Polònia
per tractar de reflexionar, des de tres contextes diferents en relació amb la importància de sensibilitzar al públic en
la qüestió de la gent gran i les diferents campanyes publicitàries.
Així, es comencen a projectar vídeos des d’un de Gran
Bretanya que mostra un experiment amb un noi que passa una setmana sol sense
veure a ningú i les conseqüències que té, emocions que li provoca la soledat i
el canvi en la visió.
El vídeo de França sobre la celebració del dia internacional
de la Gent Gran el primer d’octubre, canvia el focus del concepte “soledat” al concepte de “mort social”.
En Polònia, centren la qüestió en el remei de la soledat i en
la campanya de nadal que intenta vendre utilitzant les emocions, doncs aquestes
són un motor per moure a l’acció i a comportaments concrets.
La qüestió següent seria com es pot mesurar l’impacte d’una
campanya d’aquestes característiques, perquè el fet de conscienciar i, per
tant, la consciència mateixa no redunda obligatòriament en canvi.
En realitat, l’objectiu d’aquestes campanyes seria un canvi
en els comportaments de les persones el qual, per petit que sigui, pot
representar un canvi significatiu en la vida d’altres persones.
Hi ha algunes
preguntes per resoldre:
Com mesurar l’efecte
d’aquestes accions?
Com evolucionaran
aquestes comunicacions en el futur?
Quina diferencia hi
ha entre campanyes de conscienciació i altres de captació?
Com tenir en compte
les paraules de les persones grans?
|
-
Cal
posicionar-se i estar alerta, perquè no sabem com serà el futur
-
Cal
tenir en compte l’exclusió numèrica (referit a l’exclusió digital)
-
Cal
tenir en compte que el concepte de vellesa ha canviat (actualment +90 anys és
la 4a. edat)
-
Cal
escoltar la veu de les persones grans
-
Cal
evitar generalitzacions
-
Cal
respectar la capacitat de decisió
-
Cal
acompanyar (tenir en compte a la persona)
-
Cal
ajudar-los a prendre decisions fent que siguin ells qui ho facin.
-
Cal
considerar la persona com un ésser en contínua construcció
En definitiva, hem de tornar les regnes de la seva vida a les
persones grans.
*
Quo (2017): "descubren el remedio contra la soledat". Vicente Fernández.