DIARI D’UN VOLUNTARIAT

El Congrés Internacional III

                                              

Un cop es va fer balanç sobre com estan les coses i cap a on s’anuncia la seva evolució, es plantegen els desafiaments per a les nostres organitzacions: La taula rodona on els ponents d’USA, Canadà, França i Espanya argumenten sobre possibles  accions, situacions i solucions noves que responguin a aquests canvis.

Des de l’organització a Catalunya es presenta el projecte “Observatori de la soledat”, plataforma a través de la qual s’analitza el fenomen de la soledat no volguda i es pretén veure quina és la seva evolució des d’una metodologia qualitativa.

“El silencio, hace ruido” i l’objectiu ha de ser donar notorietat a la soledat per tal de crear debat i reflexió entorn a possibles intervencions i pal·liar els seus efectes negatius trobant possibles eines per la seva prevenció.

A Sant Francisco, l’organització esta portant a terme estudis que animen a explorar sobre els efectes que la tecnologia dels iPads poden tenir en la lluita per la soledat, de manera que es pugui millorar la vida dels “older adults”.

A França també s’ha tractat el tema en algun seminari sobre “lo digital y la fraternidad”.

Des de Canadà, s’adverteix que és important l’ús que es doni a les noves tecnologies, que no han de ser un fi en sí mateixes.  Estan donant bons resultats com a resposta a les persones cuidadores per al control de les persones grans sense necessitat de visitar el domicili, però aquesta avantatja no serveix en el cas de les persones grans que pateixen soledat, per l’efecte contrari de “no visita presencial” que comporta. Tenim la responsabilitat d’ocupar-nos dels canvis que provoquen les noves tecnologies en les nostres societats i gestionar-los de cara al futur. El programa “Naviguons ensemble/surfing together” a Canadà permet iniciar a les persones grans en algunes aplicacions utilitzant un iPad

Alguns dels desafiaments compartits i comentats són:

-        Maltractaments a persones grans

-  Malalties proliferants en relació amb el deteriorament mental.

-        “Moving” immobiliari

-        Pobresa

-        Acompanyament al final de la vida

A França es comença a treballar amb l’”Association voicinage” i el paral·lel a Espanya es el Projecte REDES.

En USA també esta la idea del “ciutadà compromès” que seria una figura entre el tècnic i el voluntari.

Tots estan d’acord que hi ha un creixement en el voluntariat i que es detecten tres tipus:

. Els/Les voluntaris/es joves que busquen un impacte immediat i ho busquen com una contribució al seu currículum.

. El/La voluntari/a de mitjana edat que busca satisfacció personal i necessita flexibilitat per al servei, tot i que pot aportar mitjans.

. El/La voluntari/a que es jubila i vol sentir-se útil i ocupar temps i aporta molta experiència i més empatia.

Es important ser creatius per acollir tota classe de voluntariat amb objectius diversos.  Cal tenir la ment oberta a que puguin desenvolupar diverses tasques i ocupacions, ja que les aportacions poden ser molt valuoses.  Així, la part “sexy” -diuen els ponents- consistirà en com es publicita i com es ven el servei per arribar a la major part del públic susceptible de fer-se voluntari i també, per rebre més subvencions i ajudes econòmiques.

Una gran oportunitat és el fet de crear vincles entre la gent gran i també aprofitar el gran potencial que ofereixen les mateixes persones grans com a col·laboradors i voluntaris (Mundos laborables: Etnografias y experiencias)