DIARI D’UN VOLUNTARIAT

El Congrés Internacional V

El dissabte s’inicia amb un taller en el qual es fan diferents grups desenvolupant un rol diferent cadascun d’ells i en què l’objectiu de la dinàmica porta a veure un possible futur del voluntariat.

Algunes de les idees que sorgeixen en aquesta activitat són:

- Promoure més relacions entre les persones que treballen per l’organització i els voluntaris.

- Promoure les relacions entre els diferents agents implicats en l’acte voluntari.

- Tenir més present la formació dels voluntaris/es per designar-los per tasques més precises i adequades

- Identificar amb més precisió competències del voluntariat

- Dissenyar, gestionar, apropar i oferir més formació i més específica al voluntariat.

Resulta un exercici interessant poder imaginar el futur d’una organització i la tendència de les dinàmiques actuals, en relació amb la lluita contra la soledat*

També va resultar molt interessant la variació del programa que te lloc a continuació i en què un dels assistents es converteix en ponent per explicar la realitat al seu país: l’Índia.

Una part de la població pateix molta estigmatització i desenvolupen programes diferents per aquests col·lectius amb més mancances: els “intocables”, les dones, els nens, i també, altres per situacions susceptibles de d’aquesta estigmatització de les persones: vídues, malats, etc.

El programa d’atenció preveu entre altres serveis: atenció sanitària, servei social, suport a vídues i gent gran, subministrament de materials i equipament d’ús bàsic  (paraigües, bastó, llençols pel llit, coberts, etc.) i també per a la seva rehabilitació, excursions, activitats quotidianes, actes culturals, programes per al nadal, serveis d’emergències per a catàstrofes, assistències d’advocats i programes d’empoderament i de formació.

Desprès, continuació del programa amb la taula rodona de Sam Dick de Gran Bretanya, Isabelle Senecal de França i Barbara Boryczka de Polònia per tractar de reflexionar, des de tres contextes diferents en relació amb  la importància de sensibilitzar al públic en la qüestió de la gent gran i les diferents campanyes publicitàries.

Així, es comencen a projectar vídeos des d’un de Gran Bretanya que mostra un experiment amb un noi que passa una setmana sol sense veure a ningú i les conseqüències que té, emocions que li provoca la soledat i el canvi en la visió.

El vídeo de França sobre la celebració del dia internacional de la Gent Gran el primer d’octubre, canvia el focus del concepte “soledat” al concepte de “mort social”.

En Polònia, centren la qüestió en el remei de la soledat i en la campanya de nadal que intenta vendre utilitzant les emocions, doncs aquestes són un motor per moure a l’acció i a comportaments concrets.

La qüestió següent seria com es pot mesurar l’impacte d’una campanya d’aquestes característiques, perquè el fet de conscienciar i, per tant, la consciència mateixa no redunda obligatòriament en canvi.

En realitat, l’objectiu d’aquestes campanyes seria un canvi en els comportaments de les persones el qual, per petit que sigui, pot representar un canvi significatiu en la vida d’altres persones.

Hi ha algunes preguntes per resoldre:

Com mesurar l’efecte d’aquestes accions?

Com evolucionaran aquestes comunicacions en el futur?

Quina diferencia hi ha entre campanyes de conscienciació i altres de captació?

Com tenir en compte les paraules de les persones grans?

-        Cal posicionar-se i estar alerta, perquè no sabem com serà el futur

-        Cal tenir en compte l’exclusió numèrica (referit a l’exclusió digital)

-        Cal tenir en compte que el concepte de vellesa ha canviat (actualment +90 anys és la 4a. edat)

-        Cal escoltar la veu de les persones grans

-        Cal evitar generalitzacions

-        Cal respectar la capacitat de decisió

-        Cal acompanyar (tenir en compte a la persona)

-        Cal ajudar-los a prendre decisions fent que siguin ells qui ho facin.

-        Cal considerar la persona com un ésser en contínua construcció

En definitiva, hem de tornar les regnes de la seva vida a les persones grans.

*Quo (2017): "descubren el remedio contra la soledat".  Vicente Fernández.