Comentaris i conclusions de l'activitat 3, en relació amb el CANVI CONCEPTUAL

Per una banda, quant a al document que es va presentar en l’avaluació inicial, cal comentar que aquell primer treball va representar personalment, una reflexió important no només sobre els continguts que havia d’assolir, sinó també a les actituds i disposicions que havia d’adoptar.  Vaig prendre consciència de les càrregues de treball i del grau de qualitat que requeria una millora contínua en aquest àmbit de les tecnologies.

Aquesta avaluació inicial, va establir un punt de partida quant a coneixements previs pròpis (exercici de metacognició) per assentar el compromís que havia d’adquirir i determinar els objectius i metes als que m’enfrontava.

Així, es pot considerar que el canvi conceptual ha esta intencional, doncs el compromís ha suposat un canvi en els models preconcebuts anteriors.  Les decisions de millora adoptades i adaptades, en el transcurs del debat, del treball amb els materials i de les investigacions a què m’ha portat aquest treball, han estat també producte dels moments avaluatius en què ens hem trobat i de les avaluacions d’altres treballs i les autoavaluacions que han portat a reconsiderar la direcció dels objectius que esmentava.

Per tant, es pot dir que s’ha produït una implicació personal per deixar-me portar (compromís metacognitiu) al descobriment i l’aprenentatge amb el resultat d’una reestructuració de la informació.  El paper d’aquest compromís de millora ha estat clau per l’aprenentatge significatiu que s’ha produït ja i per als aprenentatges futurs. 

Per altra banda, quant als aspectes de contingut, es desprèn de les consideracions dels apartats anteriors, que ha hagut un canvi significatiu entre el primer mapa conceptual i el segon.  Així el treball de construir el model mentalment per desprès respresentar-lo el més acuradament mitjançant un aplicatiu nou per que s’entengui el que volem transmetre, representa l’expressió d’aquest canvi que anomenem “conceptual”.

El canvi conceptual no es pot explicar exclusivament per un canvi en la definició dels conceptes treballats.  La qüestió es centra més aviat, en el descobriment dirigit de consideracions i perspectives que no tenien cabuda anteriorment (que no s’havien tingut en compte) i que han contextualitzat, han ampliat i han reorganitzat les estructures preexistents en un procés d’inclusió obliteradora (Ausubel) que porta a una altra visió.

El canvi conceptual és defineix com “un procés mitjançant el qual els conceptes i les relacions conceptuals canvien al llarg de la vida d'una persona o en el transcurs de la història”.  Així, es pot comprovar com en la vida alguns conceptes o concepcions morals (normativa social) poden tenir més valor en un moment o etapa que altres:

Per exemple, les idees preconcebudes  i judicis sobre les races canvien en conèixer persones de diferent raça a la nostra.  En realitat, en conèixer algú d’una altra raça, incorporem noves informacions sobre la seva cultura, història i costums que modifiquen el esquema inicial que teníem i les valoracions primeres formulades sobre aquest esquema.  Les emocions canvien i es produeix un canvi conceptual sobre la idea de raça.

Personalment, l’educació rebuda en una escola religiosa va promoure unes creences en aquest camp que han canviat anys desprès: actualment les amistats de persones d’altres races han estat el motor d’un canvi conceptual.

Un altre exemple pot descriure les concepcions sobre el canvi que pot comportar en la nostra formació l’ús de la tecnologia.  Mites com la seva dificultat, la seva prescindibilitat o, inclús, la creença que és un camp més exclusiu del gènere masculí que ho entén millor, poden ser un fre per a la seva incorporació en el dia a dia. 

Personalment, la continuació dels meus estudis universitaris a través de la Universitat Oberta de Catalunya, en un entorn completament virtual, ha canviat emocions com la por a no ser capaç i m’ha portat a tenir una actitud nova en relació amb la incorporació de noves eines tecnològiques en altres àmbits més quotidians com el treball o les relacions amb amics.

La conclusió final esta relacionada amb una de les intervencions al debat en què vaig defensar que l’ésser humà no ha d’estar al servei de la tecnologia, ja que el centre de l’educació és ell.

Aquesta afirmació va ser difícil de fer ja que no podia obviar que l’ésser humà és a la vegada “creador” i “receptor” dels avenços tecnològics a través de models que es creen en la societat i que es converteixen en ciència en un determinat context.  Així, resulta indiscernible allò que és humà i el que no l’és (Domènech i Tirado). 

El resultat és que el que és tècnic i el que és natural, es constitueixen en dos elements d’ensamblatge socio-tècnic (“teixit sense costures”) que permet explicar tant la condició tecnològica del canvi social, com també la condició social del canvi tecnològic.

Qualsevol altre posicionament implicarà explicacions mono-causals i una forma de reduccionisme.

Aquesta conclusió quedaria, al seu torn, connectada amb el concepte de Tecnologia Educativa en la mesura que podem aplicar-la a la tasca psicopedagògica en la intervenció i orientació pròpies de l’assessorament educatiu des de la recollida d’informació, el tractament de les dades, el disseny i la formulació, l’atenció a les necessitats i expectatives, la comunicació i col·laboració amb els implicats i l’avaluació i autoavaluació dels diferents processos.