Diari de
pràctiques d’una psicopedagoga
CAPÍTOL
XVI
Diu la dita popular: “Quan es
tanca una porta, se n’obre una altra” (Saura, 1884).
En les seves diverses variants i
idiomes, és una frase que esperona davant de les dificultats, obstacles i
limitacions que anem trobant.
També val a dir que "això de la
finestra" no passarà si no es segueix perseverant i treballant.
Malgrat els obstacles que han
anat sorgint, com ja deia en el capítol X del diari, no he parat de buscar
col·laboració i ajuda entre els diferents agents i professionals. He de dir que la meva experiència diu que les
persones tenim un codi “d’ajuda als altres” imprès en el l’ADN: la secretaria
de l’equip directiu, la presidenta de l’AFA, la psicopedagoga de l’EAP...
Cadascuna, des de la seva posició, fan “petites-grans” accions que suposen
molta ajuda en la meva trajectòria personal i educacional:
Gràcies a la seva col·laboració,
he tingut el privilegi d’assistir, per exemple, a una de les reunions de
formació en cultura matemàtica.
Una vegada més, com ja exposava
en capítols anteriors, veig la importància que té pels docents, la comunicació
amb les famílies i com atendre les seves demandes, pel valor que això aporta en l'aprenentatge dels infants:
"El paper de les famílies en l’orientació
acadèmica i professional"
Per cert!
NOTA: he de demanar a la
secretaria de l’equip directiu el contacte del formador/assessor que ha fet la
sessió i també el contacte amb els membres de la CAD.
També voldria demanar-li altres
col·laboracions. He d’organitzar be la
informació que necessito per la reunió del proper dijous.
Estan resultant decisives
algunes complicitats i vull expressar el meu agraïment sincer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada